Navarra, el País Basc i la Rioja, les comunitats amb més mobilitat geogràfica de l'Estat

Als anys seixanta i setanta barris sencers de Catalunya van rebre l'allau de milers de persones d'altres zones d'Espanya que van deixar la seva terra per millorar. Va ser tot un fenomen sociològic. Ara, en els últims quinze anys la gent ha optat per moure's molt poc dins la geografia espanyola, només ho fan unes 135.000 persones de mitjana a l'any i gran part són trasllats dins de la mateixa comunitat autònoma o, fins i tot, dins la mateixa província. Són conclusions d'un estudi que té en compte multitud d'estadístiques i dades i que, entre altres, conclou que ara, tot i les grans taxes d'atur d'algunes zones espanyoles, a la gent li costa sortir del seu entorn, bàsicament perquè hi ha elemets difícils de superar. De fet, on hi ha el percentatge més alt de gent que marxa és a les Balears, on el factor illa hi té molt a veure. Han sortit de les illes cap a la Península gairebé quatre de cada cent persones. A Madrid, on les taxes d'atur no són de les més altes, tres de cada cent persones també opten per buscar feina i vida en altres llocs. Aquestes dues comunitats superen el que de mitjana fan els espanyols. En canvi, a Catalunya no arriben ni a un 2% les persones que decideixen traslladar-se. A més, a la poca mobilitat dels catalans també cal afegir-hi que ara la gent que rep altres llocs d'Espanya percentualment no és gaire i el que arriba són sobretot immigrants no comunitaris. En canvi, a llocs com Extremadura es registra el percentatge d'entrades més gran d'espanyols. En gran part no ho fan per feina, sinó que tornen als seus llocs d'origen després d'una vida laboral fora.