Nigèria registra el pitjor repunt de segrestos en 5 anys i supera Mèxic i Colòmbia junts

Nigèria viu el pitjor repunt de segrestos dels últims cinc anys: el 2025 se'n van registrar 828 i aquest ja n'hi ha hagut 90 més. Un balanç que supera el de Mèxic i Colòmbia junts, segons el centre ACLED, especialitzat en dades sobre l'Àfrica. Són segrestos vinculats a grups islamistes extremistes com Boko Haram o ISWAP, les inicials en anglès del grup anomenat Província d'Àfrica Occidental d'Estat Islàmic.

El país passa per un moment polític delicat: després del canvi de presidència el 2023, el govern intenta projectar estabilitat, però el nord-est del país continua castigat per la insurgència jihadista, atacs als quals se sumen també els de bandes criminals independents.

Els segrestos: un problema endèmic

Els insurgents arrasen i cremen pobles, sobretot en zones rurals, i utilitzen els segrestos com a font principal de finançament. El cas més conegut va ser el de les estudiants de Chibok del 2014, un segrest de 276 joves d'un col·legi femení a l'Estat de Borno, en mans de Boko Haram, que va fer la volta al món sota el lema "Bring back our girls".

L'investigador nigerià especialitzat en seguretat de l'International Crisis Group, Nnmadi Obasi assegura, però, que aquest cas va ser "tan sols el capítol d'un llibre que feia temps que s'escrivia" i que els segrestos a Nigèria són diaris.

El cas més recent va passar el 21 de novembre del 2025, quan Boko Haram va segrestar uns 300 alumnes i treballadors d'un internat catòlic. Tot i que el govern nega haver pagat rescats, ja que la llei ho prohibeix, els analistes asseguren que és una pràctica habitual. En cas contrari, les famílies han de recórrer a col·lectes comunitàries per reunir els diners reclamats, quantitats que solen arribar a més d'un milió de dòlars.

"No hi ha cap raó per la qual el govern nigerià no hauria de ser capaç de gestionar els problemes de seguretat interna a Nigèria i fins i tot a l'Àfrica Occidental, si fessin el que han de fer", assegura Obasi.

Segons l'analista, "a les zones rurals els terroristes tenen llum verda per fer el que vulguin, ja que gairebé no hi arriben ni l'exèrcit ni la policia".

A la governança feble i la incapacitat de les institucions de garantir seguretat als seus habitants, s'hi sumen les disputes per la terra i l'aigua, agreujades pel canvi climàtic, el control per l'exportació d'oli, la pobresa generalitzada i les lluites internes entre Boko Haram i l'ISWAP pel domini de territoris i rutes.

"Abans que res s'ha d'invertir en seguretat i abordar les qüestions socials i econòmiques que promouen la inseguretat al país", denuncia Obasi.

Trump i "la protecció dels cristians" a Nigèria

Al repunt de la violència s'hi afegeix la intervenció militar dels Estats Units. Donald Trump ha posat el focus a Nigèria, fet que confirma la seva estratègia intervencionista.

Sota el pretext que hi ha "una persecució deliberada dels cristians al país", Washington ha enviat recentment 100 militars a l'estat de Bauchi, al nord-oest, en el marc d'un nou programa de cooperació en defensa.

Segons el Ministeri de Defensa nigerià, es tracta de personal tècnic especialitzat, destinat exclusivament a tasques de formació i suport en intel·ligència, i no pas de forces de combat. Han assegurat que totes les activitats es faran sota la direcció, autoritat i control del govern nigerià.

Però Trump ja havia fet una sèrie d'atacs aeris el dia de Nadal contra posicions jihadistes al nord-est del país. Ho va fer públic a la seva xarxa social, Truth Social, advertint que "persistirien els atacs a terroristes si continuaven matant els cristians".

La realitat, però, és que gran part de les víctimes dels atacs jihadistes són musulmanes. Tot i que Boko Haram i l'ISWAP persegueixen obertament la confessió cristiana, els experts coincideixen que la violència no és un atac deliberat contra cap religió en exclusiva.

Ladd Serwat, analista del centre de dades ACLED, qualifica les al·legacions de Trump d'"imprecises" i "molt preocupants". Explica a 3CatInfo que la insurgència va començar al nord-est, de majoria musulmana, cosa que explica per què les víctimes inicials també ho eren.

En els últims anys, però, el conflicte s'ha estès cap a zones amb més població mixta o majoritàriament cristiana. Mentre Obasi afirma que "la intervenció nord-americana pot ajudar a pal·liar els efectes dels atacs jihadistes a curt termini", adverteix que "només complicarà els problemes estructurals del país".

Des del 2009, la insurgència ha causat 52.000 morts civils, i només entre el 2023 i el 2025, més de 10.000 persones han estat assassinades. L'índex de terrorisme global 2025 situa Nigèria com el sisè país més afectat pel terrorisme al món, i ha pujat 2 punts des del 2024.

Més enllà de Nigèria: el Sahel

Però l'expansió dels grups jihadistes no només ha alimentat la inestabilitat política a Nigèria. Ja s'ha vist en altres països de l'Àfrica Occidental, com Mali, Burkina Faso i el Níger, a la convulsa regió del Sahel, on les forces armades han pres el poder com a resposta al fracàs dels governs electes per frenar la violència.

Serwat explica que les fronteres poroses han permès als grups insurgents viatjar amb facilitat als països veïns per evadir les forces de seguretat i establir el seu control sobre la regió. A això s'hi suma la manca de col·laboració entre les forces de seguretat dels diferents països de la regió.

Obasi assegura que Nigèria "necessita ajuda", però que aquesta "ha de ser per a tothom sense distincions", ja que la situació és molt més complexa. Sobre el terreny, els factors que expliquen el repunt de violència són múltiples i no tenen només a veure amb la confessió religiosa.