Què passa amb els cristians a Nigèria i per què Donald Trump amenaça militarment el país africà

En un post a la seva xarxa Truth Social, Donald Trump ha exigit al govern de Nigèria que presideix Bola Ahmed Tinubu que aturi "de forma immediata la matança de cristians innocents". Si no, els EUA intervindran militarment per eliminar del mapa els "terroristes islamistes" que cometen aquestes "atrocitats".

Al seu missatge, Trump avançava que havia donat instruccions al Pentàgon perquè prepari una operació ràpida. També amenaçava de tallar l'ajuda a Nigèria, que és el primer receptor d'Àfrica en fons americans destinats a la salut. Les amenaces de Trump han oficialitzat un relat que ja fa anys que es difon, que s'ha intensificat amb l'ofensiva d'Israel a Gaza i que no es limita només a Nigèria.

D'on surt que els cristians estan sent massacrats?

Ja fa temps que des de múltiples àmbits es parla de l'extermini dels cristians, sobretot a les xarxes, des de comunitats religioses, governs conservadors i mitjans cristians, tant als EUA com a Europa. Dins dels EUA, un dels instigadors més actius de la campanya contra Nigèria ha estat el senador republicà Ted Cruz.

Tot i que el rum-rum no és nou, s'ha intensificat amb el retorn de Trump a la Casa Blanca. Alguns membres de l'entorn MAGA han parlat fins i tot de genocidi. És el cas del periodista Bill Maher --que havia estat simpatitzant demòcrata--, per qui el que passa a Nigèria es qualifica molt més com a genocidi que el que passa a Gaza. Els cristians evangèlics, recordem-ho, van ser un dels principals suports electorals de Trump tant al 2020 com el 2024.

Però rere la retòrica de Trump contra Nigèria també pot haver-hi la negativa d'aquest govern a acceptar migrants retornats dels EUA que no siguin nigerians, cosa que sí que han fet altres països com Ruanda, Ghana o Uganda.

Existeix un enfrontament interreligiós a Nigèria?

Nigèria, primer productor de petroli d'Àfrica, és també el país més poblat del continent, amb 230 milions d'habitants: la meitat, aproximadament, són musulmans i la meitat cristians. El país pateix inseguretat persistent des de fa dècades.

El grup armat més conegut internacionalment és Boko Haram. Els islamistes, que s'oposen al model d'educació occidental, es van fer coneguts l'any 2014 amb el segrest de 276 nenes --la gran majoria cristianes-- d'una escola de Chibok. Atacs contra la comunitat cristiana s'han repetit regularment, però les víctimes de Boko Haram són també musulmanes.

De fet, el grup opera al nordest del país i en especial a l'estat de Borno, una zona de majoria musulmana. I segresta i assasina estudiants, agricultors, pastors o pescadors en zones rurals i a la vora del llac Txad independentment de la seva religió.

En aquest sentit, Amnistia Internacional ha exigit que s'aturi l'onada de "matances despietades" que viu el país i que el govern protegeixi tots els civils. Però a Nigèria operen altres grups criminals i bandes armades, i no només al nord.

A més, es produeixen lluites sagnants pel control de terres i recursos com l'aigua que a vegades sí enfronten agricultors cristians i pastors musulmans amb centenars de víctimes. Sobretot a la zona coneguda com a Middle Belt, al centre del país.

En aquest àmbit opera un grup menys conegut que Boko Haram, els Pastors Fulanis Armats --els fulanis són un grup seminòmada musulmà-- que, segons l'Observatori per a la Llibertat Religiosa d'Àfrica, van ser responsables del 55% de morts de cristians en el període 2019-2023 a Nigèria. Però es fa difícil determinar si aquesta violència té només arrel religiosa.

Què respon el govern de Nigèria i què diuen les xifres?

Nigèria nega que el govern --liderat per musulmans, però amb integrants també cristians-- estigui instigant o protegint els atacs contra aquest grup religiós i recorda que la Constitució protegeix la llibertat de culte. També ha negat que existeixi terrorisme anticristià a Nigèria l'assessor de Trump en afers àrabs, el seu consogre Massad Boulos.

Al seu informe de l'any passat, la Comissió dels EUA sobre Llibertat Religiosa Internacional va tant cristians com musulmans són víctimes de la violència. El govern de Nigèria creu que hi ha actors interns a qui interessa difondre la imatge que els cristians estan en perill. Per exemple, els promotors de la independència de l'estat de Biafra, al sud, que és de majoria cristiana.

En tot cas, les xifres que circulen, sobretot a la xarxa X --es parla de 100.000 o fins i tot 500.000 cristians assassinats-- són molt exagerades. Cap organisme internacional certifica aquesta xifra. L'Observatori per a la Llibertat Religiosa d'Àfrica, a l'informe ja esmentat 2019-2023, calcula que en aquest període van morir més del doble de cristians que de musulmans d'un total de 30.000.

Altres fonts, però, no són tan concloents. El Nigeria Security Tracker, un projecte del Council on Foreign Relations, va comptabilitzar fins al 2023 19.000 civils morts a mans de Boko Haram i 13.000 dels Pastors Fulanis Armats, però no n'especifica la religió.

Les denúncies sobre matances de cristians es circumscriuen a Nigèria?

No, la campanya a les xarxes també denuncia la presumpta matança de cristians a la carnisseria que les Forces de Suport Ràpid del Sudan estan perpetrant a la regió de Darfur Nord. Altres apunten a Síria, on els cristians són molt minoritaris i on s'ha instal·lat un govern islamista després de la caiguda de Bashar al Assad.

Moltes d'aquestes veus denuncien que, mentre el món acusa Israel de genocidi a Gaza, guarda silenci davant la massacre de cristians. En tot cas, aquest material circula fa temps i alguns dels vídeos més compartits s'ha demostrat que són falsos.

Les imatges de desenes de cossos calcinats que s'atribuïen a un atac de Boko Haram pertanyien en realitat a una accident de 2010 amb un camió cisterna al Congo.

O un altre vídeo molt compartit, on suposadament es mostrava un poble cristià de Síria cremant, corresponia a uns focs forestals.

Això no significa, com ja hem explicat, que no es produeixin atacs reals contra cristians --i musulmans-- amb desenes de víctimes.