Nissagues hoteleres de la Costa Brava: testimonis dels primers estiuejants i el boom turístic
En Josep Maria Vehí observa la fotografia de la seva besàvia, la Clareta, la dona que va posar la primera pedra d'una de les nissagues hoteleres més singulars de la Costa Brava.
"La Clara Capellà era una dona vídua i amb dues filles a càrrec seu que va tenir una visió fantàstica d'agrupar la família a l'entorn d'un negoci", recorda el seu besnet, la quarta generació que està a càrrec de l'Hotel Aigua Blava de Begur.
De mica en mica, i amb la Guerra Civil pel mig, la Clareta va anar comprant terrenys per aixecar l'actual Hotel Aigua Blava. De fet, durant molts anys i encara en l'actualitat, hi ha qui es refereix al negoci com a Ca la Clareta, perquè ella va ser l'ànima de l'hotel, un negoci que ha estat testimoni de l'arribada dels primers estiuejants, el boom turístic i l'obertura de la Costa Brava al món.
El client que anava al negoci de la Clareta era de proximitat, majoritàriament venia de Barcelona per gaudir de la tranquil·litat i la calma que aleshores desprenia la Costa Brava. "El 1934 no podíem parlar de turisme estranger, arribava algun intrèpid anglès i francès, però per anar fins a Aiguablava no hi havia ni carretera."
Les generacions que van venir després van haver de superar altres reptes i moments crucials. Un dels noms més destacats: Xiquet Sabater, el gendre de la Clareta. Ell va viure l'arribada del turisme a la Costa Brava i l'obertura al món d'aquest espai privilegiat.
"Xiquet Sabater tenia una paraula que encara avui recordem i fem servir: l'art de l''accueil'", és a dir, l'art de l'acollida, que el client es trobi ben servit, "com a casa, però sense haver de treballar com a casa seva".
El baptisme de la Costa Brava
La finca que va comprar la Clareta era abans de l'empresari, escriptor i polític palafrugellenc Bonaventura Sabater. Allà estiuejava en un xalet que anomenava el Paradís. Un racó de mar i roques escarpades que també van captivar el seu amic Ferran Agulló, periodista i escriptor. En un dels seus articles de l'any 1908, Agulló escrivia que aquella era l'autèntica Costa Brava.
El baptisme de la Costa Brava és un fet ple de controvèrsia, perquè una tradició anterior situa el lloc d'inspiració a l'ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols i, fins i tot, al convent de Blanes. A la família de Josep Maria Vehí li agrada pensar que el seu racó de mar va donar nom al que ara és mundialment conegut com la Costa Brava: "Si no és veritat, està molt ben inventat", fa broma Josep Maria Vehí.
L'Hotel Rigat, sis generacions al capdavant
Menys del 5% dels negocis familiars aconsegueixen arribar a la quarta generació. A la Costa Brava, l'Hotel Aigua Blava no és l'únic. Una mica més cap al sud, l'Hotel Rigat ja prepara la sisena generació d'un llinatge familiar que va començar el 1837.
Amb prop de dos segles d'història, la dels Rigat és una de les nissagues hoteleres més antigues de Catalunya. La seva trajectòria va començar en una petita fonda de Camprodon, on la família va contribuir a impulsar el turisme de muntanya a la Molina.
Als anys quaranta, els Rigat es van expandir a Barcelona amb l'Hotel Victòria i diverses activitats vinculades a l'hostaleria i l'oci. El 1956 la família va inaugurar l'Hotel Rigat Park de Fenals, a Lloret de Mar, amb el negoci en mans de la cinquena generació, amb la sisena ja incorporada al projecte familiar.
Els Rigat no només són una nissaga hotelera. També estan vinculats a la història de l'esquí català. Filippo Rigat, membre de la quarta generació, va ser esquiador olímpic als Jocs d'hivern de Squaw Valley del 1960 i una figura clau en el desenvolupament de La Molina i de les primeres instal·lacions modernes d'esquí de Catalunya.
200 anys de turisme a Catalunya
La història dels Rigat resumeix gairebé 200 anys de turisme a Catalunya, començant per l'estiueig de Camprodon, el naixement de l'esquí a La Molina, la Barcelona turística i l'expansió de la Costa Brava.
"Abans, els clients reservaven per carta i les famílies s'allotjaven dues setmanes senceres. Ara tot és més informal i immediat", admet Felipe Rigat, la cinquena generació al capdavant de l'hotel.
Rigat creu que adaptar-se als nous temps és fonamental per seguir en aquest negoci familiar. "Les generacions que venen ara tenen una cosa que les primeres no van poder tenir, arriben molt formades".
L'Anna i en Santiago són la sisena generació. Aquest estiu han començat a treballar a l'hotel i es preparen per, un dia, agafar les regnes del negoci. "Nosaltres hem nascut i crescut darrere del taulell de recepció; és casa nostra", admet en Santiago, que també és conscient de la responsabilitat que implica ser la sisena generació d'una de les nissagues familiars més longeves de Catalunya.
L'Almadraba Park, camí de la quarta generació
A la Costa Brava nord, davant de la badia de Roses, l'Almadraba Park també és la història d'un negoci familiar que ha travessat generacions. El seu origen es remunta a Josep Mercader, fundador del mític Motel Empordà de Figueres i una de les figures que van contribuir a renovar la gastronomia catalana.
A finals dels anys seixanta, Mercader va veure el potencial d'un terreny privilegiat sobre el mar i hi va impulsar l'Almadraba Park. Després de la seva mort, el relleu el van assumir la seva filla i Jaume Subirós, que van consolidar el projecte familiar. Avui, els tres fills de la família, Jordi, Albert i Lluís Subirós, ja en lideren la gestió, mentre la quarta generació, la Paula, comença a obrir-se pas.
Tres hotels, tres famílies i tres maneres diferents d'explicar la mateixa història. La d'unes nissagues que han estat testimoni de l'arribada dels primers estiuejants, del boom turístic i de la transformació de la Costa Brava.
