
No és perdre el temps: "És imprescindible que els nens s'avorreixin"
Què passa quan un infant diu "m'avorreixo"? La temptació és buscar ràpidament alguna cosa per fer: una activitat, un joc, una pantalla... Però, segons el professor i investigador de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, David Bueno, avorrir-se també és necessari.
Bueno defensa que els nens tinguin cada dia una estona generosa sense res programat. Un temps per estar amb ells mateixos, experimentar i, sobretot, descobrir què els ve de gust fer i ser sense que ningú els ho digui.
Perquè, encara que a vegades l'avorriment pugui semblar temps perdut, el neuroeducador explica que el cervell aprofita aquests moments per fer una feina ben interessant: connectar idees i estimular la creativitat.
Una estona sense res per fer també és essencial
Avui les tardes dels infants solen estar plenes d'activitats: escola, extraescolars, deures... I anar d'un lloc a l'altre pot deixar poc espai per a una cosa tan senzilla com no tenir res programat.
Per David Bueno, precisament aquesta estona és necessària. No es tracta de deixar els infants sense cap mena d'acompanyament, sinó de permetre'ls tenir un temps propi en què no hi hagi una activitat marcada d'entrada.
No els podem sobrecarregar de tasques. No pot ser que vagin d'un lloc a l'altre durant tota la tarda sense tenir una estona per si mateixos.
És en aquest espai, explica, quan poden començar a preguntar-se què els ve de gust fer i buscar una manera d'omplir-lo per iniciativa pròpia. Potser inventen un joc, dibuixen, construeixen alguna cosa o simplement es queden una estona pensant.
Què passa al cervell quan ens avorrim?
En aquest punt arriba la part més curiosa. Quan ens avorrim, el cervell no queda aturat. Segons Bueno, durant aquests moments s'activa l'anomenada xarxa neuronal per defecte, que ajuda a reconnectar diferents zones del cervell.
Això vol dir que les idees, els pensaments i les experiències que hem anat acumulant poden començar a relacionar-se entre elles d'una manera nova. I aquestes connexions inesperades són, precisament, una de les bases de la creativitat.
Quan ens avorrim, el cervell es reconnecta a si mateix (...) i activa xarxes neuronals de creativitat.
Per això, aquella estona en què un infant no sap què fer pot acabar sent molt més productiva del que sembla. L'avorriment pot obrir la porta a la imaginació.
Així que la propera vegada que arribi el temut "m'avorreixo!", potser no cal córrer a buscar una solució. Donar-los una mica d'espai també pot ser una manera d'ajudar-los a desenvolupar l'autonomia i la creativitat.








