No tots els camins portaven a Roma: el punt més estratègic de l'imperi romà va ser Bizanci

Fa encara no un any, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat d'Aarhus, a Dinamarca, van presentar el mapa digital de camins construïts durant l'imperi romà més complet i detallat que s'ha fet mai. Dit d'una altra manera, si els romans haguessin tingut internet, aquest hauria estat el seu Google Maps.

Aquest atles digital de camins antics, anomenat Itiner-e, està a disposició de tothom que vulgui saber per on passava la xarxa viària de l'any 150 dC, que tenia 300.000 quilòmetres.

Un cop dibuixat el mapa, ara el mateix equip d'investigadors ha presentat un nou estudi que analitza com s'organitzava i funcionava aquesta xarxa de camins.

I una de les conclusions més rellevants és que la ciutat de Roma "ocupava una posició més perifèrica en la xarxa de mobilitat de l'imperi del que tradicionalment se li atribueix".

És a dir, que la famosa expressió que diu que "tots els camins porten a Roma" no és tan certa com semblava. De fet, la investigació demostra que Bizanci, l'actual Istanbul, era l'autèntic centre de la xarxa viària de l'imperi romà.

Els autors de l'estudi, publicat a Nature Communications, són els investigadors Pau de Soto i Adam Pazout, del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB, i Tom Brughmans, de la Universitat d'Aarhus.

Roma va quedar apartada

La xarxa de camins romans va ser la primera xarxa de transport a escala continental del món antic. Unia diferents regions d'Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, estructurant el flux del comerç, dels exèrcits i de les persones.

Aquestes rutes, doncs, van tenir un paper crucial, ja que també van facilitar la propagació d'innovacions tecnològiques, creences religioses i, fins i tot, pandèmies.

Però si fins ara sempre s'havia pensat que al centre d'aquesta xarxa hi havia Roma, aquesta investigació codirigida per la UAB tira per terra aquesta teoria.

Roma, per tant, va ser la capital de l'imperi, però no va aconseguir situar-se al centre de la xarxa viària de l'imperi romà per qüestions purament geogràfiques, tal com ha explicat a 3CatInfo un dels autors de la investigació, l'arqueòleg Pau de Soto:

Diu De Soto que Roma no va poder estar al centre de la xarxa malgrat ser la capital, "però en canvi, Bizanci, que sí que ho estava, sí que va aconseguir ser la capital de l'imperi romà d'Orient uns segles més tard".

L'investigador afegeix que "va ser precisament la seva situació estratègica la que la va ajudar a ser la capital d'un imperi que, a més, va durar mil anys més que el d'occident".

Camins no tan rectes

De la mateixa manera que sempre s'ha dit que "tots els camins porten a Roma", durant tots aquests segles també s'ha arrossegat la creença que els romans construïen les seves vies tan rectes com era possible, sempre, òbviament, que l'orografia ho permetés.

Un dels exemples més clars el trobem en la Via Àpia, coneguda com la "reina de les calçades", que connectava la ciutat de Roma amb el port de Bríndisi, al sud-est d'Itàlia.

La Via Àpia, una de les més importants de l'antiga Roma, fa més de 100 quilòmetres pràcticament en línia recta. Però "no totes les vies eren tan rectes com sempre s'havia dit", explica l'investigador Pau de Soto:

Com és evident, afegeix Pau de Soto, això es deu a la capacitat tecnològica més alta que tenim ara per transformar la geografia, que ens permet fer túnels i ponts a pràcticament qualsevol lloc.

Això no vol dir, però, que els romans no ho intentessin. Tot i tenir uns recursos tècnics molt més limitats, durant l'imperi romà també es van fer ponts –molts dels quals encara perduren–, excavacions a la roca, murs de contenció i sistemes de terrasses.

Gràcies a això, la majoria de les vies romanes tenien un pendent inferior al 16% per garantir que poguessin ser adequades per al pas de carros impulsats per animals.