S'aprova la nova llei per erradicar l'amiant de Catalunya: què preveu i pobles i barris més afectats
El Parlament ha aprovat aquest dimarts per unanimitat una llei per erradicar l'amiant de Catalunya. Es tracta d'una llei pionera a escala internacional perquè integrarà en un mateix text la reparació de les víctimes, la prevenció i l'eliminació progressiva de l'amiant.
La norma, que només ha comptat amb l'abstenció de Vox i PPC en alguns dels punts, serà el colofó a més de 20 anys de lluita de diferents associacions d'afectats per aquest material que l'OMS vincula a més de 100.000 morts anuals arreu del món.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que és una llei "pionera" a Europa que enceta "l'etapa definitiva" per eliminar aquest material.
És una eina que ens proporciona les eines necessàries per continuar avançant i fer allò que estigui al nostre abast perquè aquest material contaminant passi a la història del nostre país.
El doctor Josep Tarrés, especialista en patologies respiratòries, considera que es tracta d'una pandèmia silenciosa que ha fet "moltíssim més mal del que la gent comprèn".
És una pandèmia a escala mundial, no només aquí, a Catalunya, a l'estat espanyol o a Europa. I va a més, perquè en la majoria de països avui en dia encara no està prohibit.
Sancions de fins a 100.000 euros
La norma per erradicar l'amiant es va iniciar en l'època de Pere Aragonès com a president, però va acabar decaient amb la convocatòria anticipada d'eleccions.
El projecte preveu eliminar el fibrociment d'edificis i instal·lacions, prioritzant la retirada d'aquests materials presents en edificis públics i s'ampliarà el suport i la coordinació entre administracions públiques per eliminar-lo.
Es crearà un cens català que registri aquest material. També contempla inspeccions generalitzades de l'estat de conservació dels materials amb amiant.
A més, la llei planteja sancions de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada. La recaptació de les sancions s'inclourà en el Fons per a l'Erradicació de l'Amiant de Catalunya que crea la llei, que es destinarà al finançament d'actuacions de gestió i retirada o de difusió i sensibilització.
Amb els pressupostos actuals, s'ha pogut obrir una convocatòria de 10,5 milions d'euros en subvencions per accelerar la retirada, però Paneque ha assegurat que esperen l'aprovació dels nous comptes per poder arribar als 20 milions anuals.
El text diu que les empreses i els professionals que es dediquen a la gestió i retirada de materials han de garantir la salut del personal.
Una altra novetat destacada és la creació de l'Oficina per a l'Erradicació de l'Amiant, que estarà adscrita a l'Agència de Residus de Catalunya. En aquest sentit, també s'abordaran noves vies per tractar la recollida de residus d'amiant en dipòsits habilitats i se'n fomentarà el reciclatge.
De manera pionera, també es fomentarà la recerca sanitària i l'atenció als pacients amb patologies derivades de l'exposició a l'amiant, i hi haurà un reconeixement a les víctimes.
S'aprova la llei per erradicar l'amiant a Cataunya. Com ha de ser el procés?
Els partits exigeixen un calendari i recursos necessaris
El diputat dels Comuns Lluís Mijoler ha celebrat que es faci el "primer pas" per posar per davant les persones i s'ha referit a la llei com un "pas necessari i llargament reivindicat", alhora que ha demanat que es desplegui amb els recursos necessaris.
El diputat d'ERC Juli Fernández ha recordat que estaran "amatents de manera exigent" en el desplegament reglamentari que el govern ha de fer en el termini d'un any.
Des de Junts, Jordi Munell també ha demanat el desplegament "ràpid" de la norma i la diputada de la CUP Pilar Castillejo ha exigit calendaris vinculants i mecanismes de finançament estables.
En la mateixa línia, el diputat del PPC Hugo Manchón ha avisat que sense pressupost "pot quedar en paper mullat".
Per la seva banda, el diputat de Vox Andrés Bello ha considerat que la llei "no és necessària" perquè aportarà més burocràcia i crearà organismes "prescindibles".
Tres milions de tones repartides per tot Catalunya
Des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, una de les entitats que han impulsat la llei contra l'amiant, asseguren que amb l'aprovació de la norma no n'hi haurà prou.
El portaveu de la comissió contra l'amiant, Joan Maria Soler, assegura que cal una inversió decidida de l'administració per retirar els prop de tres milions de tones que hi ha repartits per tot Catalunya.
"Per impulsar aquesta llei caldran recursos econòmics molt importants", insisteix, i assegura que a partir d'ara hauran d'estar a sobre dels parlamentaris per "anar pressionant" perquè hi hagi les partides necessàries i que la retirada de l'amiant es faci "en condicions segures".
Cada cop més present: "Tota la població està exposada"
De fet, el doctor Tarrés alerta que el deteriorament d'aquest material cancerigen durant els últims anys fa que sigui més present que mai a l'ambient.
Tota la població hi està exposada. Anys enrere es podia parlar de focus localitzats, però avui en dia ja és tot l'amiant, el que és contaminant. I qui no té amiant a la vista de casa seva?
Joan Maria Soler, de la comissió contra l'amiant, també insisteix que moltes edificacions tenen encara aquest material que "ja ha passat la seva vida útil". I alerta que s'està "alliberant partícules en el medi ambient" i això provoca que l'índex d'afectació de mortalitat de l'amiant s'estigui incrementant.
Els afectats de Macosa, els primers que van denunciar col·lectivament
L'amiant s'utilitzava sobretot als anys 80 i 90 perquè era un material econòmic i resistent, i un excel·lent aïllant. Es feia servir en la construcció i la indústria, com ara a la planta de Macosa-Alstom de Barcelona, on una quarantena d'extreballadors han mort a causa d'haver-lo respirat.
Miguel Moreno explica a 3CatInfo que a la fàbrica l'amiant es feia servir com a "mascareta", i recorda que aquest material no es va prohibir a Espanya fins al 2002, un quart de segle després que l'OMS, el 1977, declarés l'amiant com un cancerigen "de primer grau".
Morir o emmalaltir perquè hi ha hagut gent que s'ha volgut enriquir sabent que això ens podia matar, això és motiu perquè es jutgi.
Els extreballadors de Macosa-Alstom van ser els primers a Catalunya que es van organitzar i aixecar la veu contra l'ús de l'amiant. El 2017 van recollir més de 10.000 signatures per eliminar aquest material, i ara, nou anys després, aquesta iniciativa cristal·litza en una llei al Parlament.
El Miguel ho celebra, però recorda que "no s'ha arribat fins al final" i que el preu a pagar ha estat "caríssim". "No hi hauria hagut llei si no haguéssim tingut tal quantitat de morts", afirma.
Les seqüeles de l'exposició a l'amiant tarden entre 10 i 40 anys a desenvolupar-se.
