Palestina farà eleccions presidencials i legislatives per primera vegada en 15 anys
A pocs dies de l'arribada de Biden a la Casa Blanca, el govern de Palestina ha anunciat les primeres eleccions legislatives i presidencials en 15 anys. L'últim cop en què els palestins van votar en unes eleccions presidencials i legislatives va ser al 2006, malgrat que la Constitució palestina preveu la convocatoria d'eleccions cada 4 anys.
El president palestí, Mahmud Abbas, va signar divendres per sorpresa el decret que posa data als comicis. Abbas es manté a la presidència tot i que el seu mandat va expirar el 2009. Havia promès reiteradament que convocaria eleccions però fins ara no s'han concretat.
I ho ha fet ara, pocs dies abans del traspàs de poders entre Donald Trump i Joe Biden als Estats Units. La convocatòria s'interpreta com un intent de recuperar posicions davant de Washington i refer ponts després d'anys d'enfrontaments amb Trump. Als territoris ocupats, l'anunci s'ha rebut amb una barreja d'esperança i escepticisme. Entre la població, els últims anys, ha augmentat la sensació de pèrdua de legitimitat democràtica de les institucions palestines.
Les noves generacions de palestins no han pogut votar mai i reclamen una renovació entre els dirigents, com explica Khalil Elías:
Necessitem renovació i sang jove per construir una nació democràtica lliure que se sustenti sobre tots els territoris palestins.
Segons la comissió electoral central, uns dos milions de palestins majors d'edat de Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est podran votar el 22 de maig per triar la composició del Parlament i el 31 de juliol per votar un president.
Les diverses faccions palestines es reuniran aquesta setmana al Caire per concretar com es votarà a Gaza i Cisjordània. La logística electoral serà molt complexa: gran part de Cisjordània està sota ocupació militar israeliana i governada parcialment per l'Autoritat Palestina; Gaza està liderada per Hamas, i a Jerusalem Est, annexionat a Israel, no es permeten actes polítics de l'Autoritat Palestina.
La convocatòria electoral s'interpreta també com un intent de fer front comú davant Israel que, aprofitant l'habitual desunió palestina, ha normalitzat relacions amb quatre països àrabs.
