Primer debat de política general de Pérez Llorca a les Corts: entre la interinitat i la reconstrucció
Les Corts Valencianes encaren l'últim debat de política general de la legislatura. El president Pérez Llorca fa balanç aquesta setmana de la seva gestió al capdavant del govern valencià. Deu mesos de govern marcats per la dimissió de Carlos Mazón, la reconstrucció de la dana, la situació d'interinatge o les mobilitzacions dels docents.
Un dels objectius de Pérez Llorca per a la legislatura era acabar amb la crispació política, retornar la normalitat al debat públic i l'estabilitat a les institucions. Això volia dir treure Carlos Mazón del focus mediàtic i del debat polític.
Presentar les xifres de la reconstrucció
232 morts. La tragèdia de la dana va comportar crisi i remodelació de govern, cessament de consellers i, finalment, dimissió del president Mazón. Pérez Llorca va prendre possessió del càrrec el 2 de desembre passat, després que el funeral d'estat a les víctimes precipitara l'eixida de Carlos Mazón.
En la presa de possessió va demanar perdó a les víctimes, va reconèixer que les administracions públiques no havien estat a l'altura i va voler posar un punt i a part. Pérez Llorca sabia que, per sobreviure políticament, s'havia d'apartar del soroll de la gestió que Mazón havia fet de l'emergència.
En el debat de política general que comença aquest dilluns, la dana i les víctimes, però, hi seran presents. Llorca ha de presentar les xifres de la reconstrucció. Un Pla Endavant del qual expliquen que ja s'han activat el 100% de les mesures.
Per això, és possible que un dels eixos principals del seu discurs gire al voltant de l'eficàcia de la reconstrucció, les ajudes desplegades als municipis afectats i en la petició de coordinació de les administracions. I és previsible que l'oposició li critique la lentitud, la manca de mesures de prevenció o els avisos a la població, que continuen arribant tard.
La reconstrucció anímica, però, no tindrà els comptes clars. Llorca encara no s'ha reunit amb les tres principals associacions d'afectats. Això l'oposició li ho confrontarà. I a l'escó 98 de les Corts hi continua seient Carlos Mazón.
La incomoditat de la interinitat
En el debat de política general, com sol ser habitual, el president intenta lluir xifres i gestió, i l'oposició busca la cara "b" i posa el dit a la nafra dels temes que generen més inestabilitat.
Llorca acudeix al debat sent president, però sense ser candidat. A vuit mesos de les eleccions aquest impàs li està generant controvèrsia i debilitat. Els populars valencians han tancat files: Feijóo està centrat en la crisi de Ceuta i és el que ara toca, argumenten. Però aquest és un element que l'oposició farà servir, amb tot probabilitat, com a munició política en el debat de política general.
Des del 3 de novembre del 2025, quan Mazón, sense pronunciar la paraula dimissió, va fer un pas al costat, fins a l'11, que Feijóo va comunicar el candidat per substituir-lo, hi va haver quinieles. Sonaven tres noms: María José Català –alcaldessa de València–, Vicente Mompó –president de la Diputació– i Juanfran Pérez Llorca –llavors portaveu i secretari general del PP valencià.
El debat de política general i la proximitat del 9 d'Octubre han posat el focus en l'interinatge, un tema que, en aquests moments, els populars valencians pensaven tenir resolt. De moment, s'està evitant un Congrés que posaria més llenya al foc. L'expresident Francisco Camps voldria presentar-s'hi. I això obriria un altre front.
Però la situació d'interinatge passa factura. Ara fa poc dies, el tancament del Teatre Principal va tenir derivada política. L'equipament, un dels principals de la ciutat de València, el cogestionen la Diputació i la Generalitat. L'anunci del tancament el va fer Mompó.
El dia abans, la Generalitat havia presentat la programació i, l'alcaldessa Català va explicar que la notícia li havia arribat la nit abans. L'opinió pública va veure en aquest episodi una mostra de poc diàleg, coordinació o entesa entre tres administracions governades pel Partit Popular.
Entre la rebaixa fiscal i la protesta educativa
El PP va guanyar les eleccions, el maig del 2023, amb l'eslògan "Somriu, arriba el canvi". Un canvi de cicle polític que pivotaria, en matèria econòmica, en la rebaixa d'impostos i la reorientació de les polítiques públiques.
En el seu discurs, Pérez Llorca farà balanç de la gestió i les inversions per reforçar polítiques públiques com la sanitat, l'educació o els serveis socials. I traurà pit de les rebaixes fiscals. L'oposició li podrà retreure els més de tres-cents mil valencians que estan en llista d'espera per a una primera consulta, una llista que, en un any, s'ha incrementat més d'un 5%.
En matèria educativa, el president haurà de donar explicacions de com es va arribar a una vaga indefinida de docents que va deixar el final de curs en l'aire. A favor seu hi posarà, amb tota probabilitat, els acords parcials als quals s'ha arribat amb els docents, com el del complement de 200 euros de sou, o la reducció de ràtios i burocràcia.
Però el fet és que els docents continuen en peu de guerra. Aquest mes de setembre s'han manifestat de nou; la vaga està suspesa, no finalitzada, i es preveuen més mobilitzacions durant un curs que, a més, és electoral.
La negociació amb els docents i les mobilitzacions al carrer són una de les imatges que marcarà el seu tram, com a president, de la legislatura. I serà un dels retrets que l'oposició podrà exhibir en el debat. I entre els arguments de Llorca per no arribar a solucions més ràpides o abundoses, és possible que cite la situació d'infrafinançament que viu el País Valencià.
No serà d'estranyar que Pérez Llorca demane, de nou, que el govern espanyol garantisca un model de finançament just i rigorós. És una demanda històrica, tant se val el color del govern. El govern valencià del PP està en contra del nou model de finançament que proposa el govern d'Espanya. Posicionament que els empresaris valencians li han retret.
"El que va davant, va davant", li recordava fa uns dies Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris. Una actitud que se suma a les files de l'oposició en forma de retret.
A vuit mesos d'eleccions i dues grans lleis per aprovar
Juanfran Pérez Llorca afronta l'últim tram de la legislatura amb dues lleis importants sobre la taula. La llei del sòl, que, segons la Generalitat, servirà per simplificar els procediments urbanístics, agilitzar projectes i facilitar habitatge. Una llei que, en ulls de l'oposició, obre la porta al risc d'especulació urbanística, està feta perquè el sòl acabe en mans dels promotors i tindrà costos ambientals.
Després d'un estiu amb set grans incendis, la nova llei forestal podria ser un impuls en una matèria que necessita revisió. Segons va anunciar Llorca, inclouria incentius als propietaris forestals per fer tasques de prevenció i neteja i agilitzaria la burocràcia i la coordinació entre administracions. Però l'oposició tindrà més interès aquest dilluns a posar el focus en la falta de gestió forestal, en el manteniment i acumulació de biomassa i en la baixa execució de recursos destinats a la prevenció.
Tercer i últim debat amb Vox com a aliat
Aquest serà el tercer i últim debat sobre l'estat del País Valencià. El primer, amb Mazón, va estar marcat per la crisi i remodelació del govern que va generar l'eixida de Vox. A partir de llavors, l'extrema dreta els donaria suport des de fora. Fins i tot en els moments més difícils, amb un molt qüestionat Carlos Mazón, els d'Abascal no deixarien caure el govern. El segon, el 2025, per la dana, per les víctimes i les seves reivindicacions, per les responsabilitats polítiques i les ajudes per a la recuperació.
El fet que, durant aquesta legislatura, primer des de dins com a soci, després des de fora del govern, Vox haja donat suport al PP ha estat motiu de confrontació. L'oposició ha retret als populars que governar amb l'extrema dreta té preu.
Un dels casos és la polèmica retallada a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. El març del 2025, quan la imatge de Mazón estava molt deteriorada, Vox li va donar un baló d'oxigen. Van anunciar uns pressupostos, que aprovarien al maig, i que incloïen, per exemple, una polèmica retallada de 800.000 euros a l'AVL.
L'extrema dreta sempre ha tingut en el punt de mira l'Acadèmia, i en volia introduir una altra, del 25%, als pressupostos del 2026. Però Pérez Llorca la va rebutjar. Caldrà veure si ara, amb la llei d'acompanyament, s'hi inclou alguna mesura per a l'AVL.
El d'aquest dilluns serà el primer ple de política general per a Llorca, després de 10 mesos com a president i en un curs marcat per la cursa electoral. El 2027 és any d'eleccions autonòmiques i municipals al País Valencià. És el ple que marca l'inici del curs a les Corts i de l'activitat parlamentària. El calendari de plens fins al desembre ja s'ha fixat.
El 29 d'octubre es compliran els dos anys de la dana. És dijous, coincideix amb el dia de sessió de control al president. Però aquell dia no hi haurà ple.
