Un "mur" de veïns catòlics impedeix una marxa Orange prohibida des de fa 30 anys a Irlanda del Nord
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Bona part dels 2.000 manifestants, la majoria veïns de la zona catòlica de la localitat de Portadown d'Irlanda del Nord, que aquest diumenge al matí havien fet un "mur" humà per bloquejar el pas d'una desfilada protestant de l'Orde d'Orange, han començat a retirar-se aquest dilluns de matinada.
Tot i això, alguns membres unionistes de l'Orde d'Orange encara hi eren presents i, segons informa la BBC, cap a les 4 de la matinada han intentat dur a terme la desfilada però han estat bloquejats per vehicles policials. Tot i tenir autorització judicial, la policia ha informat els membres de l'orde protestant que la carretera encara presentava obstacles –en referència a la presència de manifestants catòlics– per començar la desfilada.
En declaracions a la cadena britànica diumenge a última hora, Nigel Dawson, el delegat local de l'Orde a la zona, ha assenyalat que se sentia "decebut i frustrat" per la manca d'un "pla policial adequat" per permetre que la marxa tirés endavant.
Nigel Dawson, que continua a l'església parroquial de Drumcree, ha insistit que l'Orde "completaria la desfilada de 1998", tal com s'havien proposat fer diumenge al matí i ha remarcat que no "marxarien cap a casa".
A primera hora d'aquest diumenge, una resolució del Tribunal Superior d'Irlanda del Nord havia autoritzat el pas de la desfilada protestant per la zona catòlica. Ha revocat així una prohibició vigent durant gairebé 30 anys sobre la ruta d'aquesta marxa en una zona històricament de conflicte, i que havia estat causa d'aldarulls a tota la regió.
La multitud –que incloïa la primera ministra d'Irlanda del Nord, Michelle O'Neill, del partit nacionalista irlandès Sinn Féin, i la líder de la formació, Mary Lou McDonald– es va concentrar sota la pluja a Garvaghy Road quan encara era de nit, després que el tribunal de Belfast rebutgés la petició dels residents d'impedir la desfilada prevista per a primera hora del matí de diumenge.
O'Neill ha afirmat aquest dilluns poc després de la mitjanit que la comunitat de Garvaghy Road havia aconseguit una "victòria". "Aquesta comunitat vol això; rebutja aquesta marxa", ha dit la dirigent nacionalista.
Periple judicial
Els residents de la zona de Garvaghy Road havien impugnat la decisió presa divendres per la Comissió de Desfilades d'Irlanda del Nord, que autoritzava l'Orde d'Orange a desfilar per aquest carrer –un enclavament catòlic dins d'una ciutat majoritàriament protestant.
La resolució limitava la desfilada, de manera que només un grup reduït de 35 persones podia participar en la marxa, que havia de començar abans de les 8 del matí i acabar abans de dos quarts de deu. A més, tampoc no permetia la presència de seguidors ni de bandes de música. Però aquesta ordre cautelar la va anul·lar dissabte el Tribunal d'Apel·lació.
Inicialment, la comissió havia mantingut la prohibició, però el Tribunal Superior va anul·lar aquesta decisió a l'agost a causa d'un error de procediment.
Prohibit des de l'Acord de Divendres Sant
La disputa original sobre la ruta, coneguda com el conflicte de Drumcree, es va convertir en un dels punts més crítics del conflicte a Irlanda del Nord, als anys 90.
Els intents, cada any, dels protestants de l'Orde d'Orange de desfilar per la zona van provocar disturbis a tota la regió, sota administració britànica, després que la ruta fos prohibida el 1998, l'any en què l'Acord de Divendres Sant va posar fi, en gran manera, a les tres dècades de violència conegudes com els "Troubles".
"És una bogeria", deia Mary Lou McDonald davant dels manifestats diumenge. "De fet, és un tracte primitiu cap a qualsevol comunitat en ple any 2026; és intolerable", ha dit la líder del Sinn Féin, com recull el vídeo publicat a X.
Tot i que les forces de la foscor vulguin impedir que creem una nova Irlanda unida, fracassaran.
El primer ministre britànic, Andy Burnham, feia una crida a la calma diumenge a la BBC. "Sé que és una situació tensa; demanem calma a totes les parts", va dir.
S'han aconseguit grans avenços a Irlanda del Nord i no volem que la situació retrocedeixi.
El primer ministre afegia que dissabte havia parlat sobre aquesta qüestió amb el primer ministre irlandès, Micheál Martin.
El govern irlandès va expressar en un comunicat la seva gran preocupació per la situació, i assenyalant que la seva prioritat és "evitar tornar a les divisions del passat".
Faixes taronges i barrets de copa baixa
Un petit grup de membres de l'Orde d'Orange, que duien les tradicionals faixes de seda taronja i "bowlers" (barrets negres de copa baixa), es van aplegar diumenge en una zona protestant de Portadown, però a les 9.30 la marxa no havia començat.
Un portaveu va dir a la BBC que el grup esperaria que la policia els indiqués que la ruta estava preparada per començar.
Prèviament, des de furgonetes policials aparcades a prop de Garvaghy Road la policia feia un avís: que qualsevol persona que participés en la protesta cometia un delicte.
McDonald i O'Neill van instar el govern britànic i la policia a intervenir.
Noves tensions en el procés de pau?
"Crec que això posa en dubte el funcionament de tot aquest procés de pau", va dir O'Neill, el partit de la qual governa conjuntament amb el principal partit probritànic en una administració de repartiment de poder –fruit de la devolució de competències–, peça clau de l'acord de pau de 1998.
El Partit Unionista Democràtic (DUP), que forma l'altra part del govern, i alguns dels legisladors que es van manifestar al costat de l'Orde d'Orange van afirmar que s'havia de permetre que la marxa tiri endavant.
"El deure d'un primer ministre és respectar les decisions legals, no pas atiar l'oposició a aquestes", va declarar Gavin Robinson, líder del DUP.
Per la seva part, el cap de la policia d'Irlanda del Nord, Jon Boutcher, feia una crida a "mantenir la calma i l'actitud pacífica" i va instar les persones amb influència a animar la ciutadania a complir la llei i a col·laborar amb la policia.
El conflicte de Drumcree
El conflicte de Drumcree va esclatar a mitjan de la dècada de 1990 quan, arran dels altos el foc dels principals grups guerrillers d'Irlanda del Nord, la localitat es va convertir en un símbol de la disputa més àmplia entre els nacionalistes –majoritàriament catòlics i que se senten irlandesos i, per tant, són partidaris de la unió amb Irlanda– i els protestants lleials a la Gran Bretanya.
Els membres de l'Orde d'Orange –que prenen el nom del rei protestant Guillem d'Orange, vencedor del deposat rei catòlic Jaume II a la batalla del Boyne el 1690– afirmen que les seves desfilades formen part de la tradició cultural protestant.
Tot i que la majoria de les desfilades que se celebren anualment a Irlanda del Nord no susciten polèmica, els nacionalistes consideren que marxes com la de Drumcree, que travessen zones catòliques, són una exhibició ofensiva de triomfalisme destinada a intimidar-los.
