Primer embaràs a Espanya d'una parella amb grups sanguinis incompatibles
L'Institut Europeu de Fertilitat (IEF) i l'empresa Sistemes Genpmics (SG) han aconseguit el primer embaràs a Espanya d'una parella amb grups sanguinis incompatibles, mitjançant una selecció genètica d'embrions que ha permès gestar un fetus amb un Rh negatiu compatible amb la mare. Aquest embaràs, que es troba en la catorzena setmana de gestació, ha estat presentat en roda de premsa pel director mèdic de l'IEF, Alfonso de la Fuente, i el director de la Unitat Genètica Reproductiva de SG, Xavier Vendrell.
3 min
La parella, madrilenya, va tenir un primer fill el 2006 amb Rh positiu però després d'aquest embaràs no se li va administrar a la mare la medicació habitual en aquests casos i va generar anticossos que, en tornar a quedar-se embarassada el 2008, van destruir els glòbuls vermells del fetus i, encara que es va intentar resoldre l'anèmia greu amb una transfusió intrauterina, va sofrir un avortament a les vint setmanes de gestació.
Si volien un nou embaràs existia un gran risc si era de manera espontània, a causa de l'alt grau d'immunització de la mare, i l'única solució era aplicar la tècnica de diagnòstic genètic preimplantacional (DGP), basada en la selecció genètica d'embrions i que implica l'ús combinat de tècniques de reproducció assistida i de genètica molecular.
La parella, tots dos metges, es va plantejar la possibilitat d'anar-se'n a l'estranger per seguir el tractament, encara que finalment la Unitat Genètica Reproductiva de Sistemes Genòmics va començar, a principis del mes de maig passat, a treballar en un cas que finalment ha tingut un cost econòmic proper als 8.000 euros.
Així, "es va posar a punt, en limfòcits únics aïllats de la sang de la parella, la tecnologia i les condicions particulars que s'utilitzarien en el DGP per determinar el gen RhD en els embrions d'aquesta parella, factor al qual la dona està greument isoinmunitzada", segons els experts. Els estudis genètics previs es van completar gràcies a la inclusió d'alguns familiars de la parella, amb l'objectiu d'identificar les regions polimòrfiques properes al gen RhD pròpies de la parella i, d'aquesta manera, assegurar al màxim l'èxit del tractament.
A mitjan juny van finalitzar els estudis previs a la selecció genètica d'embrions, la qual cosa va permetre a la parella començar a principis de juliol el seu cicle de fecundació "in vitro" (FIV) a l'Institut Europeu de Fertilitat de Madrid i, a finals d'agost, es va confirmar que la dona estava embarassada. A l'IEF es van obtenir quatre embrions, es va fer una biòpsia d'una o dues cèl·lules de cadascun d'ells i es van traslladar a València el mateix dia per fer-ne l'anàlisi i diagnòstic al laboratori de Sistemes Genòmics, que en només 24 hores va determinar que només un dels embrions era Rh negatiu i, per tant, compatible amb la mare. Aquest únic embrió va ser el que es va transferir a l'úter matern, es va implantar i es va aconseguir l'embaràs.
Alfonso de la Fuente, membre del comitè ètic de la Societat Espanyola de Fertilitat, ha explicat que els embrions sobrants amb el Rh positiu han estat congelats, i la parella té un termini de cinc anys per decidir si vol donar-los. Per la seva banda, Vendrell ha assenyalat que a nivell mundial només hi ha tres publicacions científiques en les quals es presenten casos similars; aquest primer cas a Espanya serà publicat en sis o set setmanes en una revista especialitzada.
Si volien un nou embaràs existia un gran risc si era de manera espontània, a causa de l'alt grau d'immunització de la mare, i l'única solució era aplicar la tècnica de diagnòstic genètic preimplantacional (DGP), basada en la selecció genètica d'embrions i que implica l'ús combinat de tècniques de reproducció assistida i de genètica molecular.
La parella, tots dos metges, es va plantejar la possibilitat d'anar-se'n a l'estranger per seguir el tractament, encara que finalment la Unitat Genètica Reproductiva de Sistemes Genòmics va començar, a principis del mes de maig passat, a treballar en un cas que finalment ha tingut un cost econòmic proper als 8.000 euros.
Així, "es va posar a punt, en limfòcits únics aïllats de la sang de la parella, la tecnologia i les condicions particulars que s'utilitzarien en el DGP per determinar el gen RhD en els embrions d'aquesta parella, factor al qual la dona està greument isoinmunitzada", segons els experts. Els estudis genètics previs es van completar gràcies a la inclusió d'alguns familiars de la parella, amb l'objectiu d'identificar les regions polimòrfiques properes al gen RhD pròpies de la parella i, d'aquesta manera, assegurar al màxim l'èxit del tractament.
A mitjan juny van finalitzar els estudis previs a la selecció genètica d'embrions, la qual cosa va permetre a la parella començar a principis de juliol el seu cicle de fecundació "in vitro" (FIV) a l'Institut Europeu de Fertilitat de Madrid i, a finals d'agost, es va confirmar que la dona estava embarassada. A l'IEF es van obtenir quatre embrions, es va fer una biòpsia d'una o dues cèl·lules de cadascun d'ells i es van traslladar a València el mateix dia per fer-ne l'anàlisi i diagnòstic al laboratori de Sistemes Genòmics, que en només 24 hores va determinar que només un dels embrions era Rh negatiu i, per tant, compatible amb la mare. Aquest únic embrió va ser el que es va transferir a l'úter matern, es va implantar i es va aconseguir l'embaràs.
Alfonso de la Fuente, membre del comitè ètic de la Societat Espanyola de Fertilitat, ha explicat que els embrions sobrants amb el Rh positiu han estat congelats, i la parella té un termini de cinc anys per decidir si vol donar-los. Per la seva banda, Vendrell ha assenyalat que a nivell mundial només hi ha tres publicacions científiques en les quals es presenten casos similars; aquest primer cas a Espanya serà publicat en sis o set setmanes en una revista especialitzada.
