Purins, gallinassa, fangs de depuradora i marro de cafè per adobar arrossars al delta de l'Ebre
Els fertilitzants sintètics són una de les principals despeses d'alguns conreus i els últims anys s'han disparat de preu arran de les guerres d'Ucraïna i de l'Orient Mitjà. Davant d'això, cada vegada més arrossaires del delta de l'Ebre aposten per alternatives més econòmiques.
Recorren a dejeccions ramaderes, com els purins o la gallinassa, però també a fangs de depuradora, subproductes de plantes de biogàs com el digestat, o fins i tot al marro del cafè.
La Cambra Arrossera del Montsià calcula que el 30% dels seus socis ja recorre a aquests adobs alternatius en algun moment de la campanya. Segons Àlex Morales, president d'aquesta cooperativa, "arran de la guerra d'Ucraïna el preu del fertilitzant mineral es va disparar, va arribar a triplicar-se, i la gent va buscar alternatives, com l'adobat orgànic".
Segons Morales, "és una fertilització complementària perquè el conreu de l'arròs és molt tècnic i has de controlar molt bé les dosis. És complicat que els adobs orgànics substitueixin del tot els sintètics, però van molt bé per estructurar el sòl". I remarca també que la majoria d'aquests fertilitzants "són gratuïts perquè a moltes granges els interessa desfer-se'n":
Cada cop més pagesos s'estan decantant per fer una part de l'aportació de nutrients amb aquest tipus d'adobats.
Joel Cerdà és tractorista i es dedica a repartir purins d'una gran empresa ramadera. Les setmanes prèvies a la inundació dels arrossars ha viscut una activitat frenètica per la demanda dels pagesos per adobar els seus camps i estalviar la compra de fertilitzants minerals.
"Fa més de vint anys que reparteixo purins pel delta, però a partir de la guerra d'Ucraïna els pagesos van començar a demanar-ne més i en esta nova guerra a l'Iran encara més. Enguany no he donat a l'abast, treballant fins a 16 hores diàries", explica.
Cal tenir en compte que la plana deltaica no es considera zona vulnerable per nitrats i no hi ha tantes limitacions com a altres zones de Catalunya a l'hora de repartir dejeccions ramaderes.
L'ús ordenat de fertilitzants orgànics és una aposta del govern. Segons el Departament d'Agricultura, "permeten reduir les dependències de productes externs, millorar la gestió de nutrients i contribuir a la fertilitat dels sòls, sempre que s'utilitzin amb criteris tècnics i ambientals adequats".
Tot i això, puntualitzen que la seva aplicació està limitada per la quantitat de dejeccions ramaderes que es generen.
Assajos de l'IRTA per conèixer la dosi adequada
El centre de l'IRTA a Amposta té dos projectes en marxa per experimentar amb l'aplicació d'adobs orgànics.
Un projecte assaja amb dejeccions ramaderes, com la gallinassa i els purins, i l'altre amb digestats, que és el subproducte que s'obté de les plantes de biogàs i que tenen l'avantatge que no fan pudor com els fems.
"La variabilitat de preus dels adobs minerals genera molta inestabilitat al productor i les dejeccions ramaderes i altres adobs orgànics són una oportunitat", explica Mar Català, investigadora de l'IRTA. "Són una font de nutrients que els conreus poden aprofitar molt bé", afegeix.
Matisa, però, que "s'han d'utilitzar bé, saber què estàs aplicant i fer-ho en la dosi correcta, per això calen aquests assajos".
Segons Català, "no es tracta de tirar fem i ja està. Cal fer analítiques per saber quins nutrients contenen i, en funció del pla d'adobat, saber quina quantitat s'ha d'aplicar:
Amb un cost relativament baix permeten enriquir el sòl.
Els adobs orgànics aporten nutrients com el nitrogen, el fòsfor i el potassi, que ajuden a enriquir la terra, però és molt convenient complementar-los després amb adobs minerals".
