Sánchez descarta la participació del Marroc en la crisi a Ceuta: "No hi ha cap informació"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dilluns que no hi ha cap informació que apunti a la implicació del Marroc en l'arribada de 70.000 persones a Ceuta. Així ho ha defensat en una entrevista al programa "Hoy por hoy", de la cadena SER, on ha concretat que Espanya continua investigant l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma els dies 30 i 31 de juliol.
A preguntes del periodista Aimar Bretos, el president del govern espanyol ha defensat la coordinació amb el país àrab davant la crisi. "Què hi guanya, el Marroc, amb aquest tipus de tàctiques? No hi ha cap informació de cap centre d'intel·ligència que plantegi dubtes sobre la participació del Marroc en la crisi", ha asseverat.
Per contra, el socialista ha lligat l'entrada massiva de migrants als interessos de les màfies de tràfic de persones i a "un rumor fals", maximitzat a través de les xarxes socials, arran d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia, que determinava que la llei no permet les devolucions en calent dels migrants que pretenen entrar nedant a Ceuta i Melilla.
Pel que fa a aquests rumors estesos a través de xarxes socials, Sánchez ha apuntat a una "internacional d'ultradreta" amb vincles amb Israel i Rússia que utilitza la migració per desestabilitzar Europa.
El Kremlin ha respost negant qualsevol relació de Rússia amb la crisi de Ceuta. En declaracions al diari rus RBC, el secretari de premsa rus, Dmitri Peskov, ha afirmat que les autoritats russes "no tenen res a veure" amb aquesta crisi migratòria.
Més contundent ha estat la resposta del ministre d'Exteriors israelià, Gideon Sa'ar, que en una publicació a la xarxa social X ha acusat Sánchez de "mentir descaradament".

En canvi, Sánchez ha defensat la cooperació amb les autoritats marroquines, les quals, ha assegurat Sánchez, s'han bolcat en la gestió de la devolució i la protecció de la frontera. Sánchez ha rebutjat comentar les declaracions d'alguns ministres marroquins, que han aprofitat la crisi per posar en dubte la sobirania d'Espanya sobre Ceuta i Melilla.
El CNI no va alertar de "l'allau"
El president del govern espanyol també ha negat, durant l'entrevista, que els serveis d'intel·ligència de l'Estat haguessin alertat de la magnitud de l'onada migratòria. Segons Sánchez, malgrat que durant els dies anteriors s'havia informat d'un augment de les arribades a través del mar, cap informe alertava d'una allau d'aquesta magnitud.
D'aquesta manera, Sánchez ha intentat compatibilitzar les versions de Marlaska i Robles. Ha admès que sí que hi havia informes dels serveis d'intel·ligència que avisaven d'un augment de l'arribada de migrants els dies previs al 30 i el 31 de juliol, però ha remarcat que es va considerar que aquest increment responia a uns nivells considerats habituals en època estival. "Ningú va predir una allau d'aquestes característiques", ha afirmat.
Sánchez assegura que el rei visitarà Ceuta
Durant la conversa amb Bretos, Sánchez ha afirmat que el rei Felip VI visitarà Ceuta. "Crec que hi ha arguments i raons suficients perquè el cap de l'Estat visiti finalment Ceuta i Melilla", ha dit. "Això és el que he compartit amb el cap de l'Estat i això és el que farà."
Sánchez ha remarcat la importància del gest, però ha retret que el rei no hagi visitat ni Ceuta ni Melilla en els darrers vint anys. Tot i això, no ha concretat en quin moment es produirà aquesta visita, que ha dit que es farà quan es donin les "condicions necessàries".
Sánchez ha subratllat que és el president del govern espanyol que més vegades ha visitat Ceuta i ha rebutjat les veus que l'han assenyalat per haver marxat de vacances just després de l'esclat de la crisi. "He treballat i he descansat. També és el meu dret", ha dit.
Als micròfons de la SER, Sánchez també ha assegurat que de les 70.000 persones que van arribar a Ceuta fa un mes, només 5.000 romanen en territori espanyol, entre les quals hi ha 1.200 menors no acompanyats. D'aquesta manera, segons el president del govern espanyol, 9 de cada 10 migrants ja haurien tornat al Marroc. D'aquests, 3.200 ho haurien fet de manera voluntària.
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha dit que és "imprescindible" traslladar aquests menors a la Península i ha demanat solidaritat i cooperació a les comunitats autònomes.
Més de 20 agressions sexuals comptabilitzades
Segons Rego, "hi ha hagut un canvi del perfil migratori" amb perfils d'extrema vulnerabilitat. S'han comptabilitzat 700 nenes i molts menors de 13 anys amb prioritat a l'hora d'entrar al sistema de protecció.
Segons fonts de la Fiscalia General, s'han registrat 23 agressions sexuals des de l'inici de la crisi migratòria, majoritàriament a dones, migrants i menors. De fet, nou de les víctimes són menors d'edat d'entre 14 i 17 anys.
A això s'hi ha referit la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que ha donat unes xifres no del tot coincidents amb les de la Fiscalia. Igualtat parla de 21 agressions sexuals comeses a Ceuta durant la crisi migratòria, per les quals estan sent investigats cinc presumptes agressors.
"Són fets greus que exigeixen una resposta ferma, protecció per a les víctimes i l'actuació àgil de la justícia", ha dit Redondo.
La titular d'Igualtat ha tancat aquest dilluns el reguitzell de compareixences de ministres al congrés per tractar la crisi de Ceuta. El proper dijous serà el torn de Pedro Sánchez.
Sánchez diu que el 80% de les peticions d'asil seran rebutjades
D'altra banda, malgrat que la situació administrativa de la majoria de migrants encara s'ha de resoldre, Sánchez ha pronosticat que el 80% de les peticions d'asil seran rebutjades, ja que la majoria dels trasllats s'han produït per "raons econòmiques i no humanitàries".
Sánchez també ha evitat comentar els esclats de violència que ha viscut Ceuta durant els darrers dies i ha qualificat el comportament de la majoria dels ceutins d'"extraordinari". Sánchez també ha explicat aquest dilluns que actualment hi ha activades 3.300 places per acollir migrants i que "gràcies a l'acord" aconseguit divendres passat amb la ciutat autònoma de Ceuta, "en poc temps" hi haurà 6.000 places per poder atendre tots els migrants que van entrar a Ceuta el 30 i el 31 de juliol.
Concretament s'han habilitat 1.200 a Loma Colmenar, 1.300 a Loma Margarita i 320 a La Hípica. També s'han duplicat les 500 places del Centre Temporal d'Estada d'Immigrants de la ciutat.

Reaccions dels partits polítics
El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, s'ha mostrat disposat a ajudar Ceuta en el repartiment de menors immigrants. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio" ha dit que davant d'un "drama humanitari" com aquest, "si podem ajudar, hem d'ajudar". Dit això, subratlla que "els governs han de vigilar les seves fronteres" i ha recordat que "Catalunya ja ha ajudat molt".
El govern espanyol ha d'assumir les seves responsabilitats i no pot traspassar-les als altres, i això no pot ser il·limitat.
Junqueras, que és historiador, també ha afegit que "Ceuta i Melilla són una anomalia". "Deixem-ho aquí, però són una anomalia des de tots els punts de vista: geogràfic, històric, etc." El líder d'ERC ha recordat que no queden gaires països europeus que tinguin places en altres continents: "I a l'Àfrica, en particular, cap. Només l'estat espanyol."
Des del PP no s'han estalviat dures crítiques a Sánchez per aquesta entrevista. El vicesecretari d'Hisenda, Infraestructures i Habitatge del PP, Juan Bravo, ha assegurat que el govern "pràcticament s'ha rendit" a la política del Marroc, evidenciant que el socialista es troba en el seu moment de "màxima debilitat". Una visió que coincideix amb la del portaveu de la formació, Borja Sémper, que ha denunciat la "delicadesa diplomàtica" amb què Espanya tracta el Marroc, mentre que actua amb "sorprenent duresa" contra els ceutins.
Des de Podem també s'ha criticat durament la posició de Sánchez respecte al Marroc. El coportaveu de la formació, Pablo Fernández, diu que el president espanyol està "de genolls" davant Rabat i ha reclamat el trencament de les relacions amb el país àrab per tal que deixi de fer servir "vides humanes" com a "arma" de pressió política.









