Segresten 24 nenes d'un internat a Nigèria, en una zona on actuen bandes criminals
Un grup d'homes armats van segrestar 26 alumnes d'un internat a l'estat de Kebbi, al nord-oest de Nigèria, aquest dilluns.
Dues de les víctimes van aconseguir fugir i tornar a casa sanes i estàlvies, segons ha informat la policia del país, però les 24 restants continuen desaparegudes.
Els autors portaven rifles i durant l'atac van matar el subdirector del centre i van ferir un dels professors.
El president nigerià, Bola Tinubu, ha condemnat el segrest i ha ordenat als serveis de seguretat que facin tot el possible per assegurar el seu retorn ràpid.
Tot i això, el president va explicar que hi havia hagut avisos dels "serveis d'intel·ligència sobre un possible atac de bandits" i va reclamar la cooperació dels ciutadans i els líders comunitaris.
Les nostres forces de seguretat no ens poden protegir si la població no coopera i comparteix informació que els ajudi a assegurar les nostres comunitats.
L'estat de Kebbi, on s'ha produït el segrest, està atrapat entre l'amenaça jihadista del país veí, Níger, i la dels "bandits", les bandes criminals que saquegen pobles, extorsionen diners, segresten i maten residents a tota la part nord del país.
Els segrestos massius són recurrents a Nigèria
Al país més poblat de l'Àfrica, els segrestos múltiples són una pràctica estesa. En concret, a l'estat de Kebbi, la majoria dels responsables són grups criminals que reclamen rescats per l'alliberament dels ostatges.
L'any passat més d'un centenar d'alumnes i mestres van ser segrestats en una escola al nord del país i alliberats dues setmanes més tard, abans de la data límit que havien fixat els segrestadors per cobrar el rescat.
El més recordat, però, és el segrest de gairebé 300 escolars a Chibok, al nord-est de Nigèria, el 2014. En aquell cas l'atac va ser reivindicat pel grup jihadista Boko Haram. El ressò mediàtic del segrest va impulsar campanyes de polítics i artistes arreu del món amb el lema "Bring back our girls" ("Torneu-nos les nenes").
Al llarg d'aquesta dècada, moltes d'aquelles nenes, ara ja dones, han aconseguit escapar o han estat alliberades en intercanvis de presoners. Però prop d'un centenar encara continuen en mans de la milícia islamista, arrencades de les seves famílies.
Butlletí Mirada Global
Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts
Subscriu-t’hi
