"Sense ChatGPT, molts no tindríem el graduat": el boom de la IA sacseja les aules
La irrupció de la intel·ligència artificial a les aules ha obligat escoles i instituts a replantejar-se tant les metodologies d'ensenyament com els sistemes d'avaluació.
El debat ja no gira entorn de si s'ha d'utilitzar o no, sinó de com integrar-la de manera responsable dins el sistema educatiu.
En una festa de final de curs, un alumne va dir: 'Donem gràcies al ChatGPT, perquè si no, molts no tindríem el graduat.'
Així ho recorda Rafa González, director de l'Institut Peralada, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio". Aquell comentari, explica, va marcar un abans i un després: "Ens va fer adonar que calia aturar-nos i entendre realment què estava passant."
L'impacte real de la IA a les aules
Segons González, el centre es va trobar ràpidament amb una evidència: "Vam detectar que l'alumnat ja utilitzava la intel·ligència artificial, que el professorat també ho feia, però sense un objectiu ni uns criteris definits."
Davant d'aquesta situació, l'institut va decidir fer un pas enrere i crear un equip específic per analitzar-ne l'impacte i ordenar-ne l'ús.
"Vam començar a treballar a partir de referents de la UNESCO i de la Unió Europea, i amb assessorament en ètica de la IA", explica. La voluntat era establir un marc de treball que permetés integrar aquestes eines a l'aula sense renunciar a la qualitat educativa ni al sentit de l'aprenentatge.
El risc de fer-la servir per mandra
Una de les principals preocupacions és l'ús superficial de la tecnologia. "Diversos estudis indiquen que la IA pot generar una certa discapacitació si s'utilitza malament", alerta González. Alhora, també avisa: "El risc és que els alumnes la facin servir per mandra".
Per això, defensa que el repte no és prohibir-la, sinó canviar-ne l'ús: "Ha de ser una porta a la curiositat, no una drecera."
Prohibir la IA als centres educatius és la solució?
La primera reacció de molts centres educatius davant l'arribada de la intel·ligència artificial va ser restrictiva. "Hi va haver docents que van plantejar tornar al paper i llapis o eliminar els treballs a casa", admet Rafa González.
Però, segons ell, aquesta resposta té un recorregut limitat: "El repte és que entengui com funciona la IA, quins biaixos incorpora i fins a quin punt és una eina fiable."
No es tracta d'anar a enxampar l'alumne".
En la mateixa línia s'expressa Judith Jacovkis, professora de la Universitat de Barcelona, que subratlla la necessitat d'una alfabetització digital transversal.
"Cal formació per a tothom: professorat, alumnat i famílies", defensa. I afegeix: "La IA ja és present a tot arreu; ara la clau és donar eines perquè se'n faci un ús crític i amb criteri."
"La IA no és el futur, és el present"
Pau Gaitán, director de l'escola Jacint Verdaguer de Canovelles, afirma que la intel·ligència artificial ja forma part del dia a dia educatiu: "La IA no és el futur, és el present."
Segons exposa, el seu impacte es manifesta de manera clara en tres àmbits de la comunitat educativa: les famílies, el professorat i l'alumnat, cadascun amb necessitats i ritmes diferents d'adaptació.
En l'etapa de primària, l'ús de la tecnologia es pot treballar amb més marge temporal. Gaitán assenyala que aquest context permet prioritzar l'adquisició de competències bàsiques com la lectura, l'escriptura i el pensament crític, així com incorporar el treball de la intel·ligència emocional i social com a part del procés educatiu.
A secundària, en canvi, el context és més condicionat pel temps i pels objectius acadèmics. "Hi ha menys marge i cal treballar el criteri de l'alumnat", explica, en referència a la necessitat d'acompanyar-los en la presa de decisions i en l'ús conscient de les eines digitals dins i fora de l'aula.
