"Em dic Violeta", de David Fernández de Castro i Marc Parramon

"Sense ficció" emet "Em dic Violeta", la història d'una noia que va néixer nen, i "Sortir de l'armari", on joves de tot el món anuncien la seva opció sexual a la família

Demà, a les 22.05, seguint amb la programació especial dedicada aquest mes a les dones, "Sense ficció" estrenarà "Em dic Violeta", la història d'una noia d'11 anys que porta una vida normal en una família acomodada. Però no sempre va ser la nena que és avui: la Violeta va néixer nen.
5 min

"Em dic Violeta"

Als 6 anys va desconcertar als seus pares -les conegudes estrelles de cinema porno Nacho Vidal i Franceska Jaimes- en dir-los que volia dir-se i vestir-se com una nena. Ells, després del xoc inicial, van decidir acompanyar-la en el llarg i difícil camí que la portarà, algun dia, a convertir-se en dona, enfrontant-se a molts reptes mèdics -quan arribi a la pubertat haurà de decidir si pren bloquejadors hormonals per aturar el desenvolupament dels trets masculins- i legals -el primer, obtenir un DNI amb el seu nou nom i gènere. Més tard tindrà l'opció d'hormonar-se, de sotmetre's a una reassignació de sexe (vaginoplàstia), o de convertir-se en mare a través de l'adopció.

La Violeta i la seva família són el nucli d'"Em dic Violeta", que se centra en la manera com han abordat la situació. Els desafiaments que esperen a la Violeta en la seva transició cap a l'edat adulta estan explicats per altres personatges, més grans que ella, que els estan vivint actualment.

El documental també explica la tràgica història de l'Alan, un adolescent trans de 17 anys de Rubí (Vallès Occidental), que es va suïcidar el 24 de desembre del 2015 després de ser víctima d'assetjament escolar a l'institut. La seva mort no només va commoure la ciutat, sinó que va canviar les vides dels seus pares -l'Esther i el Xavi, que s‘han convertit en activistes- i també la de l'Iván, que, després d'aquell terrible fet, es va adonar que ell també era un jove transgènere. Units per la desgràcia, l'Esther, el Xavi i l'Iván es donen força mútuament per enfrontar-se a les seves lluites quotidianes i mantenir viva la memòria de l'Alan.

Tot i casos com el de l'Alan, la percepció social de les persones transgènere ha evolucionat en les últimes dècades cap a una visió molt més oberta i tolerant. Rodat amb gran sensibilitat i allunyant-se de la morbositat, el documental i els seus protagonistes contribueixen a normalitzar el fenomen de transgènere infantil. Una intenció que xoca amb un escull imprevist: la Fiscalia de Menors, en el seu afany de protegir la Violeta, recomana que a la pel·lícula no se la pugui reconèixer, que no se li vegi la cara. Estimulats per aquesta paradoxa, els directors troben una forma elegant i efectiva de resoldre l‘aparent carreró sense sortida, que culmina en l‘escena final.

Fitxa tècnica

Direcció: David Fernández de Castro i Marc Parramon
Guió: David Fernández de Castro
Realització: Marc Parramon
Producció: Carles Brugueras i Joan Úbeda
Càmera i direcció de fotografia: Anna Molins
Producció executiva DKISS: Susana Ortega
Producció executiva MOVISTAR+: Maria Pilar Canales, Cristina Merino i Iñigo Trojaola
Producció executiva TVC: Jodri Ambròs
Producció executiva TVC: Daniel Barea
Direcció de producció: Marieke van den Bersselaar i Pilar Razquín
Muntatge: Xavi Viñas
Música original: Odil Bright
Lingüista: Núria Valldeperas
Grafisme: Clara Pons
2019

"Em dic Violeta" (2019) és una producció de The Mediapro Studio i Polar Star Films amb la col·laboració de Dkiss, Movistar+ i Televisió De Catalunya.

"Sortir de l'armari"

Com és el repte d'anunciar a la pròpia família que s'és gai, lesbiana o transgènere? El documental "Sortir de l'armari" fa un recorregut per les històries d'adolescents d'arreu del món i de les seves gravacions a través de Facebook, Skype o YouTube, en què declaren la seva opció sexual o la seva adscripció de gènere als seus pares, germans o avis. Són històries d'amor i de dolor viscudes en societats i cultures molt diferents, que ells mateixos han penjat a internet perquè, fent públic aquest moment tan íntim, volen ajudar els que viuen en aquesta situació a fer un pas que posa fi a un llarg temps de dubtes, de por i d'angoixa.

És una fracció de segon. Poques paraules pronunciades amb nervis. Novament aquella por a l'estómac, violenta i tenaç. En els últims anys, cada cop més joves homosexuals, lesbianes, bisexuals o trans han decidit sortir de l'armari a través de vídeos extraordinàriament impactants. Testimonis valents que recull "Sortir de l'armari", aproximant-se a un moment de canvi íntim i social cada vegada més global, amb joves de Tampa (Florida, EUA), Perth (Austràlia), Portland (Oregon, EUA), Ciutat del Cap (Sud-àfrica), Cheltenham (Regne Unit), Halifax (Canadà), Azusa (Califòrnia, EUA), Osaka (Japó), Baviera (Alemanya), Nantes (França), Seattle (Washington, EUA), Kingston (Canadà), Kennsaw (Geòrgia, EUA), Hampshire (Regne Unit) i Sala i Boston (Massachusetts, EUA).

Un pas que en Luke, de Cheltenham, sintetitza molt bé: "Sortir de l'armari és dificilíssim, sigui a l'edat que sigui. Tant si ho fas com jo, que ho vaig fer als catorze, com si ho fas als quinze, als setze, als 20, 25 o fins i tot als 50. Prendre conscientment la decisió de dir-ho als altres i de sentir-te orgullós de qui ets, encara que sigui en el món actual, és una cosa dificilíssima. Però, sabeu què us dic? Que no hauria de ser difícil. No ens en n'hauríem d'avergonyir, no hauríem de tenir por ni ens hauríem de sentir amenaçats."

Premis

Free Spirit Award, Warsaw International Film Festival, Polònia
MemoriJove, Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2018
Impact Award, Fipadoc Biarritz, França, 2019
Étoile de la Scam, Festival Les Étoiles du Documentaire, 2020

Festivals

DocsBarcelona, Festival Internacional de Cine Documental, Barcelona
Sheffield DocFest, Regne Unit
Biografilm Festival Bologna, Itàlia
Nice In & Out, França
Atlantida FilmFest, Palma de Mallorca, Espanya
Busan International Film Festival, Corea del Sud
DOK Leipzig, Alemanya
Chéries-Chéris Paris LGBTQ+ Film Festival, França
CPH:DOX, Dinamarca
Docpoint Helsinki, Finlàndia

Fitxa tècnica

Direcció: Denis Parrot
Producció: Claire Babany i Eléonore Boissinot
Coproducció: Sébastien Deurdilly
Producció associada: Johan de Faria
Muntatge imatge: Denis Parrot
Muntatge so: Olivier Laurent
2018

Una coproducció de Dryades Films i Upside Films amb la participació de Canal+, Ciné+ i el suport de CNC i Région Île-de-France.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio

#SomDones

Avui és notícia