Tanca l'últim quiosc de la Seu d'Urgell: "És una feina molt sacrificada"
El 3 de juny del 2026 és una data marcada en vermell al calendari de la Lourdes Obiols, la propietària del quiosc de l'avinguda Pau Claris de la Seu d'Urgell.
La Lourdes, que va agafar les regnes del quiosc el 2005, es jubila, i el quiosc, l'únic que queda a la capital urgellenca, tanca perquè no ha trobat un relleu.
"Tinc ganes de plegar, però també fa pena, perquè no hi ha continuïtat i queda tancat", assegura la Lourdes, que ha estat buscant algú que agafés el timó a partir d'ara, tot i que sense èxit.
Obert 362 dies l'any
Des que va penjar el cartell de "es traspassa per jubilació", la Lourdes ha rebut trucades de persones interessades a seguir el negoci, però cap ha acabat fent el pas: "La gent s'ho pensa molt, i quan veuen que s'ha de treballar tant...".
Ella i el seu marit s'hi han posat molts anys a quarts de sis de la matinada per anar a recollir els diaris, repartir-los als subscriptors i, en acabat, obrir el quiosc durant tot el matí. "S'ha de treballar cada dia, gairebé tots els dies de l'any". I afegeix:
Només tenim tres dies de festa l'any, i això és molt fumut.
De fet, el quiosc obre 362 dies l'any, i només tanquen els tres dies que no hi ha diaris: Cap d'Any, Sant Esteve i Divendres Sant. També per això no han trobat relleu: "La gent jove té una altra mentalitat, i la gent més gran no s'hi veu amb cor".
Dins de la família tampoc hi ha hagut ningú disposat a fer el pas. "Som tres germans, però tots tenim la nostra feina, i el quiosc és molt sacrificat", diu la filla de la propietària, que també es diu Lourdes. "Mentre ells han estat treballant, a vegades ens hi hem posat uns dies perquè poguessin fer vacances, però ja està".
Canvi d'hàbits
Els quioscos han anat desapareixent del paisatge urbà. A la Seu d'Urgell, el de l'avinguda Pau Claris és l'únic que quedava: fa més de dos anys que va desaparèixer l'altre que hi havia, uns 200 metres més enllà, al passeig de Joan Brudieu.
El propietari va tancar pocs mesos després de fer-se'n càrrec, perquè la venda de diaris, revistes, loteria i articles de papereria no li donaven prou guanys, i no li van donar permís per ampliar el negoci i vendre flors i plantes, com va demanar.
I és que els canvis d'hàbits de consum també han afectat la sostenibilitat dels quioscos: "Ja no es venen tants diaris com abans, ara la gent ja ho consumeix tot en digital".
Tot i això, la Lourdes i el Josep han estat repartint diaris a uns 150 clients cada matí, sobretot bars i restaurants, a més de les desenes de persones que passaven cada dia per l'establiment.
Comiat i nova etapa
Les últimes setmanes han anat avisant els clients del tancament. Molts d'aquests són fixos des de fa molts anys i les últimes setmanes han tingut un regust de comiat. "Tothom ens diu que els sap greu, i a mi els comiats no m'agraden gaire", reconeix la Lourdes:
Trobaré a faltar el tracte amb la gent, amb els veïns... Això és gairebé com casa meva.
"Per nosaltres és un punt de trobada, sempre que sortim a fer un volt acabem aquí amb la mare", diu la seva filla. "El meu fill es pregunta on anirem a buscar els cromos ara si l'àvia tanca", afegeix.
Tot i aquesta pena per veure el quiosc tancat, després de tants anys matinant, la Lourdes té ganes d'abaixar la persiana: "Trobaré a faltar la gent, però és una nova etapa, i en gaudirem".
I, sobretot, té clar que el que toca ara és descansar: "Farem un estiu diferent. Fa molts anys que no hem tingut ni un dia de festa".
