Trump i el tauler internacional: cada cop més fronts oberts, però sense gaires avenços
Donald Trump sempre s'havia presentat com un líder contrari a les intervencions militars a l'estranger.
De fet, ha repetit moltes vegades que conflictes com la invasió russa d'Ucraïna o l'atac de Hamas a Israel fa dos anys ni tan sols s'haurien iniciat si ell hagués estat assegut al Despatx Oval.
Però un cop més, el caràcter imprevisible del president dels Estats Units fa que les paraules distin molt dels fets.
L'últim episodi ha arribat aquest dijous a la nit, quan Trump ha obert un nou front en el tauler internacional amb el bombardeig a Nigèria.
Amb aquest, el president republicà ja acumula diversos conflictes pendents de resoldre.
Nigèria: croada per protegir els cristians
Després d'algunes advertències, Trump va ordenar el llançament de míssils contra posicions d'Estat Islàmic a Nigèria.
Ha estat el primer atac dels Estats Units al país més poblat de l'Àfrica.
La Casa Blanca ha difós imatges que suposadament correspondrien a aquesta operació contra una suposada cèl·lula islamista del nord-oest del país que funcionaria com un camp d'entrenament.
Trump ha justificat el bombardeig com a resposta a "la persecució contra els cristians a un nivell que no s'havia vist en molts anys, fins i tot segles".
Ja fa un mes va denunciar, sense aportar-ne proves, que a Nigèria s'hi estava cometent una massacre de cristians.
Diversos polítics republicans han alimentat el mateix relat a les xarxes socials. La realitat, però, és més complexa.
D'entrada, justament la zona atacada no es trobaria sota control d'Estat Islàmic.
Tant el govern local com les organitzacions sobre el terreny, a més, neguen que els atemptats islamistes al país persegueixin exclusivament la comunitat cristiana.
Més que un conflicte entre regions, els experts en el país africà apunten a la lluita pel control dels recursos naturals.
A Trump, però, li interessa presentar-se com a líder d'una croada per protegir els cristians. I llançar míssils la nit de Nadal és un acte ple de simbolisme.
Veneçuela: complot contra Maduro
Un altre cas recent d'intervencionisme militar és el que té lloc al mar del Carib, davant les costes de Veneçuela.
Allà, els Estats Units hi mantenen el desplegament militar més important des de la guerra freda.
Tot i que oficialment hi lluita contra el narcotràfic, l'objectiu real de la campanya és pressionar al màxim el govern de Nicolás Maduro per fer-lo caure.
L'últim element de pressió és el segrest de vaixells carregats de petroli per estrangular la principal font de recursos del país.
Ucraïna: diplomàcia enquistada
A més dels atacs directes ordenats des del Pentàgon, Trump està empantanegat també en la gestió diplomàtica d'altres conflictes. El cas més paradigmàtic és el d'Ucraïna.
Quan encara era candidat presidencial, va prometre acabar la guerra en 24 hores, però aviat es complirà el seu primer any de mandat sense la pau a l'horitzó.
En els últims dos mesos les negociacions han estat molt intenses, i l'últim que sabem és que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, es reunirà aquest diumenge amb Trump a Florida per intentar tancar un pla conjunt de 20 punts.
La qüestió del repartiment territorial --amb el Donbàs com a joia de la corona-- continua sent un dels principals obstacles a resoldre.
Gaza: violacions a l'alto el foc
La treva a la Franja va entrar en vigor a l'octubre i s'hauria d'aplicar un pla de pau, però ara per ara no hi ha senyals que avanci.
Israel s'ha saltat l'alto el foc més de 800 vegades, sense permetre l'entrada d'ajuda humanitària recollida a l'acord.
La majoria de violacions de l'alto el foc s'han comès a l'anomenada línia groga, que separa l'àrea controlada per Hamas i la que controla Israel. És invisible, però els soldats israelians disparen a tothom que la travessa.
En aquest context, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, visitarà la Casa Blanca dilluns que ve.
La intenció de Trump és passar a la segona fase del seu pla, que implicaria el nomenament d'un govern tecnòcrata a la Franja i l'establiment d'una força multinacional de pau.
Però això voldria dir dues coses molt difícils d'aconseguir: d'una banda, el desarmament complet de Hamas i de l'altra, la completa retirada de l'exèrcit israelià de la Franja.
