Trump, primer mes a l'Iran: entre la guerra, la diplomàcia i el preu de la benzina
Un mes després que els Estats Units anessin a la guerra contra l'Iran, la pregunta sense resposta continua sent la mateixa: per què i amb quin full de ruta? Durant aquestes quatre setmanes, Donald Trump n'ha parlat pels descosits. Però parlar és una cosa i explicar-se és una altra: cap de les seves compareixences no responen a la pregunta bàsica.
I ara mateix, suspesos en els llimbs d'un nou ultimàtum, el dubte és si s'encamina cap a una sortida diplomàtica o cap a una incursió terrestre de l'exèrcit nord-americà.
La nova data clau és el 6 d'abril, dia en què caducarà l'últim (o el penúltim, no se sap mai) ultimàtum donat per Trump abans d'atacar les infraestructures energètiques de l'Iran. Què pot passar en aquesta finestra de temps? Tot.
Dues vies obertes
Segons els Estats Units, hi ha negociacions en marxa directes amb l'Iran i van bé. Diuen que estan parlant amb les persones adequades (amb qui exactament és un misteri) i que l'Iran està compromès a renunciar a l'arma nuclear. L'Iran ho nega tot, o pràcticament tot.
Paral·lelament, l'enviament de tropes nord-americanes a la zona continua: als 5.000 marines s'hi han afegit 3.000 soldats de la unitat d'elit de resposta ràpida de l'exèrcit dels Estats Units, que podria ser clau per llançar una operació terrestre sobre l'Iran. I el Wall Street Journal publica que es valora enviar 10.000 soldats més.
Trump ha pressionat en públic els últims dies l'Iran per arribar a un acord, però si no els convenç i l'única sortida que li queda és escalar la guerra, s'haurà d'enfrontar a una opinió pública nord-americana, especialment la que el va votar, que veurà com fa el contrari del que havia promès en campanya: desplegar soldats sobre el terreny en guerres lluny del territori nord-americà.
El preu de la benzina
Aquesta setmana Duncan Wood, expert en energia a Washington D. C., ens deia que la pujada de la benzina és una nosa per a Trump perquè la veu tothom, està posada en lletres ben grosses i brillants a cada estació de servei. I Trump no pot mirar a una altra banda sent el president que també es va presentar per lluitar contra la inflació i l'elevat cost de la vida.
Les dues coses sumades, trair l'esperit del presumpte president de la pau i per la benzina barata, expliquen per què Trump dedica bona part de les seves aparicions públiques a treure's de sobre les preguntes incòmodes de la guerra i dir als nord-americans que no pateixin, que això de l'Iran serà una "excursió curta" i que quan s'acabi la benzina serà barata per sempre.
"Això és un miratge. És cert que els Estats Units no depenen del petroli que circula per l'estret d'Ormuz. Aquí no hi haurà un problema de subministrament, però sí de preu. El preu es marca globalment, i els Estats Units estan afectats igual que la resta del món", afegeix Wood. El galó de benzina (més de 3 litres) ha pujat un dòlar en un mes. I això, en un país que condueix molt, addicte a la benzina barata i amb unes eleccions al novembre, és tema.
El relat de la guerra
"Aquesta guerra ja l'hem guanyat. Només continua segons les fake news, especialment el New York Times". La frase és del mateix Donald Trump aquesta setmana, però ja en fa moltes més que el Pentàgon, concretament el secretari de guerra Pete Hegseth, renya els periodistes a cada roda de premsa i els dicta els titulars que haurien de publicar.
Però la crítica, o l'escepticisme sobre el relat triomfalista de la Casa Blanca sobre la guerra, no prové només de la premsa. Després d'una sessió informativa a porta tancada del Comitè de Serveis Armats del Congrés dels Estats Units, molts legisladors republicans van sortir decebuts per les explicacions rebudes i convençuts que la possibilitat d'una operació terrestre és cada vegada més a prop.
Cap titular ni peça periodística dubta de la superioritat militar dels Estats Units sobre l'Iran, però la majoria retraten una realitat sobre el terreny molt marcada per la geografia (la capacitat d'estrangular l'estret d'Ormuz) i la guerra asimètrica (és més car interceptar que atacar), i això és el que no agrada a la Casa Blanca.
La perspectiva de veure's atrapat entre uns països aliats al Golf que li demanen que no deixi el caos darrere seu, la voluntat d'Israel de lliurar la seva pròpia guerra contra l'Iran costi el que costi i la posició més temperada dels aliats tradicionals --l'OTAN--, a qui diu que no necessita però alhora critica amb amenaces de l'estil "ni oblit ni perdó", compliquen la sortida endreçada d'una guerra que molts consideren que ha triat per voluntat, no per necessitat.
El suport al president
Aquest cap de setmana se celebra a Texas la conferència anual CPAC (Conservative Political Action Conference). Solia ser una trobada dels sectors conservadors (en el sentit més ampli) del país per repassar la seva agenda, però els últims anys ha esdevingut una reunió de culte exclusivament trumpista, un reflex de com Trump s'ha menjat el partit republicà.
Curiosament, si no canvia d'opinió, ell no hi anirà i faltarà a una cita a la qual no ha fallat en els últims 10 anys i renunciarà a sentir de primera mà quina és l'opinió de la seva base més fidel pel que fa a la guerra de l'Iran. Ja s'hi han sentit algunes veus importants dins el moviment MAGA, com la d'un dels seus estrategs de capçalera Steve Bannon o el que era el seu candidat a fiscal general Matt Gaetz, remugar per aquesta guerra.
Tot i així, les enquestes continuen garantint-li un suport molt majoritari entre la seva base i els escarafalls que el suport s'esquerda sovint són més desitjos de l'oposició que una realitat contrastada. Això sí, les eleccions no les decideix només la seva base sinó els votants independents que li van fer confiança el novembre del 2024. I el suport entre aquest sector està més en entredit.
Donald Trump ha demostrat sobradament, en sentit figurat, que aquella frase que va dir a la campanya del 2016 que "podria disparar a algú enmig de la Cinquena Avinguda i no perdria vots" es compleix moltes vegades. Que sigui aquesta guerra amb l'Iran la que la desafia, això és un capítol encara per escriure.
