Trump torna a denunciar frau electoral el 2020 i acusa la Xina d'ingerència sense proves noves

Donald Trump torna a insistir en la seva acusació que la Xina va interferir en les eleccions presidencials de 2020, que va guanyar Joe Biden i ell va perdre.

El president dels Estats Units torna a qüestionar, doncs, els resultats d'aquelles eleccions, que mai ha reconegut, amb l'argument que s'hi va cometre frau.

En una compareixença de 25 minuts a la sala Est de la Casa Blanca, en horari de màxima audiència, el president dels Estats Units no només no ha aportat cap prova que doni suport a les seves afirmacions, sinó que ha contradit els informes elaborats fins ara pels serveis d'intel·ligència.

De fet, ha anat més enllà i ha acusat els serveis d'intel·ligència d'amagar informació sobre la ingerència xinesa a les presidencials.

Trump també ha aprofitat l'avinentesa per tornar a defensar la SAVE America Act, el seu projecte de llei electoral que introdueix nous sistemes d'identificació dels votants i nous requisits de ciutadania per poder votar.

El nom del projecte, que surt de les sigles en anglès de "salvaguardar l'elegibilitat dels votants estatunidencs", es pot llegir com a "llei per salvar els Estats Units".

Aprovada a la Cambra de Representants, on els Republicans tenen majoria, la llei està encallada al Senat, on els demòcrates consideren que podria dificultar l'exercici del dret de vot, sobretot dels ciutadans més desafavorits.

Tot plegat, quatre mesos abans d'unes eleccions de mig mandat que no semblen gaire favorables als Republicans, segons els sondejos. S'hi han de renovar la totalitat de la Cambra de Representants i un terç del Senat, en un moment en què la popularitat de Trump està més baixa que mai.

Tot plegat enmig de la guerra de l'Iran –que havia de ser breu i s'està eternitzant sense que s'hi vegi el final– i les seves conseqüències econòmiques, i en un moment en què diverses veus del Partit Republicà demanen a Trump que s'ocupi dels problemes reals, quotidians, de la ciutadania.

"Vulnerabilitats alarmants"

El motiu oficial de la compareixença era anunciar una desclassificació de documents que, segons ell, posen en evidència la debilitat del sistema electoral estatunidenc davant d'atacs i ingerències estrangeres.

Molts d'aquests documents, tanmateix, o bé contradiuen Trump o bé no tenen res a veure amb el sistema electoral dels Estats Units.

La realitat, que ja era coneguda, és que cap informe de la intel·ligència dels Estats Units, ni cap investigació judicial, ni cap recompte de vots ha trobat cap prova que hi hagués frau a gran escala en les eleccions presidencials de 2020.

Cosa que no ha impedit a Trump continuar afirmant, encara ara, gairebé sis anys després, que ell va guanyar les eleccions i que les hi van robar.

I ho ha repetit tant, tot aquest temps, que, segons una enquesta de l'agència Reuters i Ipsos feta a l'abril, gairebé 2 de cada 3 republicans –el 63%– es creuen l'afirmació de Trump que van robar-li les eleccions.

Tot i denunciar –sense proves– frau a les eleccions, es dona la circumstància que Trump s'ha dedicat a desmuntar moltes de les agències o recursos destinats a garantir la seguretat i el bon funcionament de les eleccions, com la comissió electoral integrada per Republicans i Demòcrates que ajudava els estats a organitzar les eleccions, o el Foreign Malign Influence Center, que depenia dels serveis d'intel·ligència.

Ingerència de la Xina

Durant la seva compareixença, Trump ha acusat la Xina d'ingerència en les eleccions de mig mandat de 2018 i les presidencials de 2020, sempre amb el mateix objectiu, segons ell: perjudicar el Partit Republicà. A més, ha acusat el govern xinès d'accedir a dades dels votants estatunidencs.

Per contra, un informe de la intel·ligència dels Estats Units desclassificat el 2021 va concloure que la Xina va sospesar dur a terme operacions destinades a influir en els resultats de les presidencials, però que va decidir no fer-ho.

Es dona la circumstància que el màxim responsable de l'informe és John Ratcliffe, aleshores director de la intel·ligència nacional, nomenat per Trump, que actualment és el director de la CIA.

Pel que fa a les dades dels votants, segons l'informe, la Xina ha tingut interès a recollir informació sobre els votants, els partits polítics, alts càrrecs del govern i l'opinió pública dels Estats Units des de l'any 2008, almenys, probablement per mirar de preveure els resultats electorals. Afegeix, a més, que les dades obtingudes no són confidencials –de fet, sovint es venen a assessors polítics–, no són manipulables ni tampoc s'han utilitzat per alterar les eleccions.

La Xina, per cert, ja ha reaccionat a les acusacions de Trump, que ha qualificat de "completa falsedat".

El govern xinès "no té cap interès ni ha interferit mai en les eleccions dels Estats Units", ha afirmat el portaveu d'Exteriors, Lin Jian, en roda de premsa, abans d'instar Washington a contribuir a millorar les eleccions bilaterals, en comptes d'"utilitzar la Xina com a tema de campanya electoral".

Tot plegat, quan Trump aspira a viatjar a Pequín per reunir-se amb el president xinès, Xi Jinping, al setembre, per millorar les relacions comercials entre els dos països.

Alguns alts càrrecs de la Casa Blanca ja han expressat la seva preocupació pel fet que aquest llenguatge agressiu contra la Xina pugui posar en risc una relació que s'havia aconseguit estabilitzar després de l'ofensiva de Trump amb els aranzels.

Ciutadans no estatunidencs que voten

Una altra acusació llançada per Trump és que hi hauria unes 278.000 persones que no són ciutadans dels Estats Units i que, tanmateix, estan registrades com a votants. Assegura que així ho ha pogut comprovar el Departament de Seguretat Interior.

Fins ara, però, estudis independents han conclòs que és molt poc habitual que ciutadans que no tenen la nacionalitat hagin votat. Segons el Bipartisan Policy Center, per exemple, serien el 0,04% dels votants.

Prime time... sense gaires televisions

Trump ha volgut fer la seva compareixença en horari de màxima audiència, però –en contra del que és habitual en ocasions com aquesta– s'ha trobat que ni la CNN ni dues de les tres cadenes principals dels Estats Units no han volgut difondre-la en directe pels seus canals principals.

Trump ha atacat l'ABC i l'NBC per aquesta decisió i ha dit que formava part d'una "conspiració". A més, ha afegit: "Un frau com aquest hauria de significar una revocació de les seves llicències."

La CBS sí que ha connectat en directe amb la Casa Blanca, amb l'argument que les paraules de Trump "seran notícia, i la nostra feina és cobrir les notícies".

De tota manera, abans de donar pas a Trump, el presentador Tony Dokoupil ha recordat a l'audiència que "gran part del que ha dit el president sobre aquesta qüestió és mentida".

La cadena, a més, ha interromput la transmissió al cap de quinze minuts, per desmentir les acusacions de Trump de frau electoral.