Un gener molt intens: l'any 2026 comença carregat de notícies
El 2026 ha començat amb una gran intensitat informativa. L'incendi en una discoteca als Alps suïssos la nit de Cap d'Any va obrir un mes de gener en què el ritme de l'actualitat gairebé no ha permès pair una notícia abans que un altre "urgent", accident o emergència fes canviar els titulars.
41 morts per unes bengales en un bar
El foc que va cremar el bar Le Constellation, a l'estació d'esquí suïssa de Crans-Montana, va començar per unes bengales enganxades en ampolles que alguns joves portaven sobre l'espatlla, en plena festa de Cap d'Any. En l'accident van morir 41 persones, la meitat menors, i 119 van quedar ferides, 80 de les quals en estat crític.
Els propietaris del local van ser detinguts, acusats d'homicidi negligent.
Aquí, la tragèdia ha servit per recordar que les bengales estan prohibides en espais interiors d'oci, i que en casos així, no s'ha d'intentar apagar el foc, sinó sortir al més aviat possible i trucar els serveis d'emergència.
Trump captura Maduro...
Trump ha estat un dels grans protagonistes d'aquest gener disparant a tort i a dret, amb la captura/segrest de Maduro, les amenaces a Cuba, Groenlàndia, Panamà o la Unió Europea, o la croada contra les persones migrants als Estats Units, especialment a Minneapolis.
L'operació per capturar Maduro i la seva dona va ser una missió "quirúrgica" després de "mesos de planificació i assajos", segons Donald Trump, que va fer miques la legalitat internacional i ni tan sols va demanar permís al Congrés dels Estats Units.
Després de bombardejar Caracas i emportar-se el president veneçolà, Trump va dir obertament que Estats Units "governaria el país i designaria les persones per fer-ho".
No va triar l'oposició, que s'havia mantingut callada esperant-lo, ni tampoc la Premi Nobel de la Pau, Corina Machado, que fa quinze dies va regalar el guardó a Trump en una trobada a la Casa Blanca, sinó la vicepresidenta Delcy Rodríguez, mà dreta de Maduro, que va jurar el càrrec fent un joc d'equilibris.
...i després amenaça Groenlàndia
El 3 de gener Trump amenaça Cuba, Colòmbia i també Groenlàndia, on fa temps que té la vista posada. Diu que està disposat a comprar-la o, si cal, enviar-hi l'exèrcit per quedar-se-la. Tampoc descarta l'ús de la força per controlar el canal de Panamà.
Després del que ha fet a Veneçuela, salten totes les alarmes. Els principals líders europeus fan un comunicat conjunt en què diuen que defensaran la seguretat de Groenlàndia i recorden els acords de defensa firmats pels Estats Units amb Dinamarca. Trump vol l'illa danesa per la seva situació geoestratègica, les rutes comercials i els seus minerals i terres rares.
Dinamarca i cinc països de l'OTAN envien tropes simbòliques a Groenlàndia per fer-hi maniobres militars. Trump s'hi torna amenaçant amb nous aranzels a vuit països europeus. I a Nuuk i Copenhaguen es fan manifestacions massives de protesta contra Trump.
Neucat, Ventcat, Inuncat i ES-Alert
Durant tot el gener s'han succeït els temporals de pluja, vent i neu a Catalunya, que han disparat el nombre d'ES-Alert enviats a la ciutadania. Els pantans tornen a estar plens, hi ha rius i rieres al límit, molta neu acumulada al Pirineu, i el terra ja no pot xuclar més aigua, cosa que ha fet augmentar el risc d'esllavissades.
El 3 de gener Protecció Civil activa el pla Neucat i recomana avançar la tornada de vacances de Nadal per la previsió de neu a cotes baixes. La primera nevada de l'any deixa entre 4 i 10 cm a gran part del país i un fred intens que dura uns dies. No hi ha cap via tallada per la neu ni incidències destacables en la mobilitat.
A finals de mes, la situació és radicalment diferent. El 18 de gener s'envien missatges d'ES-Alert a 19 municipis de l'Empordà per fortes pluges i temporal de mar i es mantenen activats els plans Neucat i Inuncat. El 20 de gener un home mor arrossegat per la riera a Palau-sator per una llevantada que ha deixat inundacions i rius al límit a les comarques de Girona. El 24 i 25 de gener es tornen a activar el Neucat i l'Inuncat, i a finals de gener és Tarragona la demarcació més afectada pel vent.
L'ICE mata Renee Good i Alex Pretti
El 7 de gener un agent del servei d'immigració dels Estats Units mata a trets una dona de 37 anys en un control a Minneapolis. El dia 24 hi ha un segon mort a la ciutat, víctima de la política antiimmigració de Trump: l'ICE mata a trets i a boca de canó Alex Pretti, un home de 37 anys.
La imatge es fa viral i provoca una onada d'indignació contra els abusos de l'administració Trump i també de solidaritat i resistència amb la ciutat i els seus immigrants. Bruce Springsteen publica "Streets of Minneapolis" i fa un concert sorpresa al carrer.
Protesta i repressió a l'Iran
L'última setmana de desembre a l'Iran van començar un seguit de protestes contra l'encariment del cost de la vida que han anat creixent davant l'augment de la repressió i que podrien amenaçar el règim.
El govern ha tallat l'accés a internet i ha reconegut la mort de 3.000 persones en enfrontaments, han dit, amb la policia, una xifra que entitats com Human Rights Watch eleven a més de 5.000 morts i 25.000 detinguts.
El Ministeri d'Exteriors espanyol ha recomanat als seus conciutadans que marxin del país, i els Estats Units i el Regne Unit han retirat el personal de la base de Doha, a l'Orient Mitjà. L'ONU ha instat l'Iran a posar fi a la "brutal repressió" i Donald Trump ha enviat vaixells al golf Pèrsic.
Protestes de pagesos contra el Mercosur
L'acord Mercosur s'ha firmat i frenat aquest mes de gener. Els ambaixadors europeus hi van donar el vistiplau a principis de mes, malgrat les protestes d'agricultors i pagesos, que creuen que s'està sacrificant el seu sector per afavorir-ne d'altres, com l'automobilístic o la indústria.
Representants de la UE i dels països del Mercosur --l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai-- van firmar un doble acord el 17 de desembre a Asunción, però cap dels dos tractats entrarà encara en vigor. El Parlament Europeu el va frenar enviant-lo al Tribunal de Justícia de Luxemburg, perquè el TJUE dictamini si s'ajuda a la normativa europea.
Acord per a un nou model de finançament
El PSOE i ERC han fet públic aquest gener un acord per a un model de finançament autonòmic. L'acord ha tingut una valoració positiva de la majoria d'agents econòmics, amb reserves de Foment, que el troba insuficient. I l'oposició frontal dels presidents i barons del Partit Popular.
El nou model, que encara s'ha d'aprovar al Congrés, suposa més diners per a Catalunya, però sense tenir la clau de la caixa.
El president Illa, ingressat d'urgència a Vall d'Hebron
Salvador Illa ha tornat a casa aquest divendres després de 15 dies ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron. El president de la Generalitat havia ingressat d'urgència el 18 de gener per dolor i pèrdua de força per una osteomielitis púbica, una inflamació bacteriana.
Va estar cinc dies a cures intensives i deu a planta, i ara continuarà amb el tractament mèdic i la rehabilitació des de casa. Durant la seva baixa, les seves tasques les ha assumit el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
46 morts en el xoc de dos trens AVE a Adamuz
El descarrilament de dos trens d'alta velocitat a Adamuz, a Còrdova, el 18 de gener al vespre, va causar 46 morts i 126 ferits.
Segons les investigacions, l'accident el va provocar el trencament d'un raïl al pas d'un tren Iryo, que va descarrilar sobre l'altra via just quan hi passava un tren Alvia. Dels sis vagons que van descarrilar, dos van sortir disparats i van caure per un talús. Entre les víctimes mortals hi ha el maquinista de l'Alvia.
El Ministeri de Transports va assegurar que tant les vies com els combois eren nous, i ara s'investiga com es van fer les obres de reforma d'aquest tram de via. Segons Renfe, els sistemes de seguretat no van fallar, però van tenir temps material d'actuar perquè només hi va haver 20 segons entre el primer descarrilament i l'impacte.
Un maquinista mor en un accident de l'R4 a Gelida
Menys de 48 hores després, hi ha un altre accident mortal a la xarxa ferroviària. Un maquinista en pràctiques mor en el xoc d'un tren de l'R4 a Gelida pel despreniment d'un mur sota l'AP-7. Hi ha també 5 ferits greus (3 dels quals, maquinistes).
El conductor només va tenir 5 segons per frenar, i no va poder evitar l'impacte. A la cabina també hi havia tres maquinistes en pràctiques. És la gota que fa vessar el got: el sindicat de maquinistes anuncia una vaga del 9 a l'11 de febrer i amenaça de no tornar a la feina fins que se'ls garanteixi la seguretat de la xarxa. El servei de Rodalies s'atura durant dos dies per revisar l'estat de la xarxa ferroviària.
El despreniment l'hauria provocat l'acumulació d'aigua per la pluja, després de dies de llevantada. L'accident obliga a tallar l'AP-7 a Martorell en sentit sud per la inestabilitat del pont sota l'autopista.
Caos a Rodalies... i a la mobilitat per carretera
Els últims deu dies a Rodalies s'han caracteritzat per la incertesa o, directament, el caos. Ha estat "can pixa i rellisca", segons la definició d'un usuari que ha fet fortuna a les xarxes socials. Hi ha hagut 4 dies sense trens de Rodalies i Regionals a Catalunya i, la resta, amb el servei limitat i talls i represes constants. I uns serveis alternatius insuficients.
Divendres 23 de gener es reprèn el servei de Rodalies de forma progressiva, després de dos dies sense trens. Però, al matí, un despreniment de roques i terra entre Maçanet-Massanes i Blanes obliga a aturar el servei de l'R1. Els maquinistes es concentren a Sants per mostrar el seu malestar i "la por" de tornar a la feina. El servei torna a quedar suspès dissabte i diumenge, després d'una reunió maratoniana al Departament de Territori amb tots els actors implicats. Fins dilluns, que es reprèn de forma parcial, després de fer-se pública la llista dels punts crítics i els d'alt risc, i el pla per arreglar-los.
La crisi de Rodalies, unida al temporal, ha obligat a tallar alguns trams d'autopista o carretera --amb llargues cues en moltes vies-- i ha deixat fora de joc, durant dies, la mobilitat del país.
