Un tresor amagat a la presó Model: les pintures murals de la Capella Gitana surten a la llum
Han finalitzat els treballs de descoberta de les pintures de la Capella Gitana a l'interior de l'antiga presó de la Model a Barcelona. Es tracta de la segona fase del procés de conservació i restauració de les pintures murals fetes per l'artista i expresidiari Helios Gómez, que reten homenatge als presos i a la Mare de Déu de la Mercè, la seva patrona.
La Capella Gitana és el nom amb què es coneix la cel·la número 1, que no fa més de vuit metres quadrats. Estava ubicada al primer pis de la quarta galeria, a l'antic corredor que cobria les funcions d'oratori dels presos condemnats a mort, afusellats durant anys al Camp de la Bota.
L'actuació de descoberta ha durat sis mesos i hi han participat dues restauradores amb el suport de dues professionals. En aquest procés, s'ha hagut de fer servir nanotecnologia perquè les capes de pintura i guix superposades eren rígides i estaven molt adherides.
Segons ha explicat Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, durant aquesta fase s'ha revelat l'existència de la decoració de la volta i altres elements, que fins ara es desconeixien.
Gabriel Gómez, fill de l'artista, ha reivindicat que les pintures murals, pintades el 1950 durant el seu empresonament, parlen de "lluita social" i reivindiquen l'ètnia gitana de l'autor, que té diverses obres exposades al MNAC.
Collboni, satisfet amb la conservació del mural
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha posat èmfasi en el descobriment i reconeixement d'aquestes pintures i ha afirmat que és "un tresor patrimonial que havia quedat ocult durant massa temps".
Per la seva banda, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha destacat que les obres "representen tots aquells que van patir injustícies i repressió".
Encara quedarà pendent la tercera fase de restauració i conservació, per a la presentació i estabilització definitiva de les obres. Si més no, les pintures podrien estar obertes al públic a finals del 2026 o principis del 2027 i ser declarades com a bé cultural d'interès nacional.
