Una tercera part de la bonificació del dièsel no arriba a la butxaca del consumidor
Els economistes alerten que una tercera part de la bonificació dels 20 cèntims el litre de dièsel del govern espanyol no arriba al consumidor, sinó que se l'embutxaquen les grans companyies.
La rebaixa de 20 cèntims per litre de combustible es va tornar a activar aquest mes, però l'estalvi real que ha suposat per al consumidor queda molt per sota dels 20 cèntims.
"En el cas del dièsel, entre un 25 i un 30% de la subvenció acaba en mans de les companyies", explica Jordi Perdiguero, professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB i coautor de l'estudi.
Les companyies, segons s'ha explicat en la presentació d'un informe de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), s'aprofiten de la bonificació per augmentar el seu benefici i, d'aquesta manera, no arriba el 100 % de la subvenció al consumidor final.
"Apugen marges perquè saben que aquesta bonificació els permet cobrar un preu més elevat del que cobrarien sense la bonificació, i, per tant, augmentar els seus marges", resumeix Perdiguero.
Una situació que no es dona en el cas de la benzina 95, en què "pràcticament el 100% arriba al consumidor final", afegeix Perdiguero.
L'encariment dels combustibles per la guerra de l'Iran, més intens a les low-cost
En un context d'encariment del preu dels combustibles des del març per la guerra de l'Iran, i amb l'IPC enfilat, l'estudi també conclou que no en totes les benzineres la pujada s'ha notat de la mateixa forma.
On més es van apujar els preus va ser a les gasolineres low-cost, tot i que continuen tenint els preus més baixos. "Les operadores low-cost, que normalment operen amb un marge molt estret, qualsevol increment de costos l'han de traslladar al preu final, perquè, si no, vendrien a pèrdues", explica Perdiguero.
Les benzineres dels supermercats són les que, al març, tenien els preus més baixos. L'estudi també conclou que les grans cadenes tendeixen a moderar més els preus quan tenen a prop aquest tipus d'estacions de servei o bé una low-cost.
"Si entren més supermercats low-cost, independents, es disciplina el mercat", explica Valeria Bernardo, professora del TecnoCampus UPF i coautora de l'estudi. "No només perquè cobren preus més baixos, sinó també perquè baixen els preus de les grans cadenes", afegeix.
Per tot plegat, els autors recomanen ampliar la competència. "Facilitar l'entrada de nous operadors, reduir les barreres administratives i evitar concentracions excessives", diu l'estudi.
A l'hora de valorar les mesures, l'informe aconsella "donar prioritat a polítiques més focalitzades, com les transferències directes a les llars més vulnerables, en lloc de recórrer a subsidis generalitzats".
L'informe, elaborat durant les primeres setmanes del conflicte, determina que, fins aleshores, el preu de la gasolina va augmentar a les estacions de baix cost un 14,8% i el del dièsel encara més, un 20,6%.
Uns increments que a les grans cadenes van ser una mica més moderats, del 10,3% i del 17,8%, respectivament.
