Una troballa replanteja l'urbanisme de la Barcelona romana: com estava orientat el fòrum de Bàrcino
Els arqueòlegs i historiadors de la ciutat de Barcelona han hagut de revisar el que fins ara creien que era la fesomia de la ciutat romana de Bàrcino. Unes obres en un hotel al barri gòtic de la ciutat han revelat que el fòrum, centre neuràlgic, econòmic i social de la colònia augusta, estava orientat al revés del que pensaven.
Al subsol de la Casa Requesens, del carrer Hèrcules 3, s'ha trobat un paviment monumental de pedra de Montjuïc, que data de la fundació de la colònia, entre l'any 10 i 15 del segle I aC, que pertany al fòrum de Bàrcino.
La troballa ha revelat que el fòrum de la ciutat romana s'alineava amb el decumanus, de mar a muntanya, en comptes d'anar paral·lel al cardo, d'est a oest, entre aquests dos eixos centrals que vertebraven la ciutat romana.
El museu d'Història de Barcelona (MUBHA) considera en el seu comunicat que és "una de les troballes més importants de les últimes dècades en la recerca sobre la Barcelona romana".
Aquest canvi no només afecta el fòrum, sinó que posa en dubte l'orientació del temple d'August --del qual es conserven quatre columnes a l'interior de l'edifici del carrer Paradís, 10--, del que ara es planteja si pot tenir també aquesta nova orientació, o d'altres elements que semblaven contradictoris o desconcertants.
Ara, el Gran Hotel Barcino ampliat en l'antiga casa Requesens és un nou punt d'interès històric de la ciutat gràcies a l'adaptació del projecte arquitectònic inicial per fer-ne un espai museístic visitable, que ha permès la cadena Gargallo Hotels, propietària d'aquest espai privat.
Un paviment romà que ho canvia tot
Les obres del fossat d'un ascensor el juny de 2023 van requerir --com és habitual a la part històrica de la ciutat-- la supervisió del Servei d'Arqueologia de Barcelona i dels Serveis Territorials de Cultura a Barcelona de la Generalitat de Catalunya.
S'havien d'excavar 6 m², però van acabar sent 80 m², quan a 2,5 metres de fondària van topar amb una llosa de grans dimensions, perfectament tallada i conservada. La troballa no només va sorprendre els propietaris de l'edifici, sinó també els arqueòlegs, que van acabar traient a la llum una extensió de 42 m² de grans lloses rectangulars disposades amb la precisió pròpia de les grans obres públiques romanes.
Les lloses fan entre 149 cm de llarg i fins a 118 cm d'amplada, i són d'un gruix considerable, d'entre 18 i 35 cm, i estan anivellades sobre un llit de formigó romà.
No s'havia trobat a Barcelona cap enllosat d'aquestes característiques, ni per extensió ni per qualitat constructiva. Pel MUBHA és "una troballa única", per l'antiguitat i per la seva funció.
El paviment protegit sota 2.000 anys de capes successives ha revelat, a més, la història de l'evolució d'aquest espai i de la ciutat des de la fundació de la colònia romana fins als nostres dies.
L'evolució d'una ciutat sobre el paviment romà
La intervenció, que ha durat tres anys, s'ha dividit en tres grans fases: l'arqueològica, la de restauració i la de museïtzació.
Una primera fase d'excavació va ser manual i de precisió. Per garantir la seguretat estructural de la casa Requesens es van haver d'instal·lar 76 micropilots per estabilitzar els fonaments medievals, que són de només 1,5 metres de profunditat, mentre que el nivell romà està per sota dels dos. Les excavacions es van continuar per trams per documentar la seqüència històrica des del segle I fins al XX.
Un recorregut històric que es pot veure al pati de la casa Requesens un cop acabada la museïtzació de l'espai, des del centre cívic romà, l'espai de circulació visigòtica, al pati d'una casa medieval, la zona de serveis d'època moderna i, finalment, la part d'un hotel contemporani.
Cronologia d'un espai
- Segle I aC. Fundació de Bàrcino: construcció del fòrum: el paviment correspon a la part límit de l'espai públic, amb restes de l'obra hidràulica i dos pous de 2,6 metres connectats a un sifó que servien per drenar l'aigua, i probablement hi havia fonts o altres elements ornamentals. Els materials eren sumptuosos: s'han trobat més de 150 fragments de marbre d'importació procedents de Carrara, Anatòlia o Egipte.
- Segles IV-V. El fòrum s'abandona: espoli de la pedra, algunes lloses es van extreure per ser reutilitzades. Es fa servir material ceràmic per omplir cavitats.
- Segles VI-VII. Canvis profunds. Una ocupació més fragmentada i domèstica del terreny. Reconfiguració dels carrers amb murs que s'alineen més amb el traçat que convivia amb la basílica paleocristiana de Sant Just i Pastor --que es conserva sota el temple gòtic.
Segles VIII-X. Intensa activitat medieval. Diversos camins de circulació, restes orgàniques, alimentació i des d'una moneda sarraïna i una altra de Lluís el Pietós.
S'hi construeixen estructures d'emmagatzematge com una sitja de 3.000 litres basada sobre el paviment romà, que ara es pot veure al pati de la casa Requesens.
Sobre el paviment romà s'ha trobat una sitja medieval de 3000 litres (3Cat) - Segle XIV- XV. Construcció de la casa Requesens, sobre uns fonaments superficials. Les parets que envolten el pati conserven restes de la casa medieval del segle XIV, reformes modernes i intervencions dels segles XVIII i XIX.
Del pedestal d'un llibert romà a l'habitació 110
Al mateix patí també es pot veure una de les curiositats que aquesta excavació ha posat al descobert. En una de les parets gòtiques es va utilitzar una pedra del fòrum: un pedestal erigit en honor d'un llibert romà --esclau alliberat-- que va assolir prestigi com a sevir augustal --la màxima distinció cívica i religiosa que podia assolir un llibert--: Luci Licini Segon, posa nom i cognoms a aquells romans que el segle II dC freqüentaven el fòrum.
Altres curiositats que es van descobrir amb la restauració de l'edifici són a l'habitació 110 de l'hotel. Amagat en una finestra tapiada a principis del segle XX, i al darrere d'un porticó on, escrit en llapis, hi diu: "Ojo con el tapón, aquí hay dinero", s'hi ha trobat "un missatge en una ampolla".
L'ampolla que s'exposa a l'habitació, juntament amb el porticó escrit, conté la llista manuscrita de les monges que el 1926 van comprar l'edifici. I a l'ampit d'aquesta mateixa finestra es va utilitzar en la construcció gòtica un fragment de pedestal romà que conserva 12 lletres que encara no han estat desxifrades.
I un tercer element arquitectònic excepcional és la finestra coronella amb festejador, una estructura del darrer terç del segle XIV que pertany a la primera fase de la casa gòtica i que es pot veure a la façana de l'edifici del carrer Arlet 5.
