Veïns de Collserola es queixen de les traves per obrir franges de seguretat antiincendis

La burocràcia i les taxes són els principals entrebancs per als veïns de Collserola a l'hora de fer les franges perimetrals per prevenir incendis.

La simultaneïtat d'incendis durant la primera setmana de juliol a Catalunya va posar la gestió forestal al centre del debat públic. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, defensava que ningú s'ha de posar les mans al cap per talar arbres.

I veus com la de Joan Delort, exdirector general de Prevenció i Extinció d'Incendis, afirmaven, textualment, que els arbres s'han de poder tallar sense tanta "ximpleria".

Però des del Consorci del Parc Natural de Collserola reconeixen que això no és tan fàcil i que cal flexibilitzar la normativa per agilitzar les intervencions.

Només cal passejar per Collserola per observar centenars d'edificacions que no respecten els 25 metres de protecció de les franges de seguretat ni la distància entre l'arbrat i les edificacions dins les parcel·les, com la llei obliga els propietaris.

Les franges de protecció en urbanitzacions, nuclis urbans, cases aïllades i tota mena d'edificacions que són a menys de 500 metres del bosc han de ser de 25 metres d'amplada des de l'any 2014.

A més, els arbres que hi pugui haver a dins de les franges han d'estar separats un mínim de 6 metres, i els matolls cal que estiguin a una distància mínima de 3 metres entre si.

Paperassa i molts diners

Però per dur a terme qualsevol actuació, cal una autorització prèvia de l'administració.

El gerent del Consorci del Parc, Raimon Roda, admet que cal agilitzar i facilitar el procés per fer actuacions forestals d'autoprotecció: "La llei obliga la gent a fer aquesta franja i, si no, és molt recomanable fer-la. Per tant, sí, tot allò que ajudi a agilitzar la cura d'aquest entorn té sentit."

I encara més en un moment d'emergència climàtica, tal com apunta: "També és veritat que estem en una situació nova o que va evolucionant. És a dir, estem en època d'urgència climàtica i, segurament, tota la normativa o tota la legislació s'ha d'adaptar a aquesta urgència climàtica."

I tampoc és el mateix una actuació puntual que la gestió forestal amb una perspectiva més àmplia, segons el gerent del Consorci: "Hem de desvincular el que són actuacions puntuals en una parcel·la o en un arbre del que seria la gestió forestal o la gestió del risc."

Mentrestant, els veïns de Collserola que volen complir amb la llei es troben davant una tramitació llarga i farragosa i unes taxes elevades. En definitiva, davant d'un viacrucis administratiu, però també d'una sagnia econòmica.

Ho resumeix amb precisió Àlex Alonso, de Barcelona: "Per un pi gros poden ser 12.000 o 15.000 euros, però has de demanar permís a l'Ajuntament per a la tala. Després també has de pagar els professionals que et facin la feina, que pot costar entre 500 o 1.000 euros, i pagar la retirada d'aquesta llenya."

La responsabilitat de les administracions

En un moment de risc alt d'incendis, els veïns de Collserola viuen en alerta permanent, pendents dels grups de WhatsApp on s'adverteix si se sent funcionar una radial o es veu una columna de fum. Anna Ramírez, veïna de Sant Cugat, demana que l'Ajuntament aclareixi què han de fer els veïns davant l'alt risc d'incendi: "Hem de saber què podem fer. L'Ajuntament ha de donar la informació clara, ens ha d'ajudar a poder fer coses."

"Sí, la majoria de les parcel·les, són de propietat privada, però que l'Ajuntament intervingui i ens doni la informació correcta", afegeix.

També carreguen contra el seu ajuntament des de Cerdanyola del Vallès. Glòria Maese, de l'Associació de Veïns Amics de Montflorit, assegura que viuen en un cul-de-sac i que tenen bloquejades totes les vies d'escapada en cas d'incendi.

"Les tres vies d'evacuació que tenim, que fa més d'un any que estem dient que desbrossin, no deuen arribar a sumar 100 metres entre totes", assegura aquesta veïna de Cerdanyola.

Maese no amaga la seva indignació per la falta de manteniment: "A mi em sembla d'una desídia per part de l'administració que fa feredat, també de pensar que no podríem marxar si hi ha foc, i això és intolerable."

Davant d'aquestes circumstàncies, alguns dels veïns que viuen dins el parc natural de Collserola reconeixen que acaben fent podes il·legals. Sobretot per qüestions de seguretat, davant, per exemple, el risc de caiguda d'algun arbre.