"Veneçuela, l'ombra de Chávez" i "La màfia jove", a "60 minuts"
"Veneçuela, l'ombra de Chávez"
L'escriptora Laurence Debray, filla de l'intel·lectual francès Regis Debray i de la historiadora veneçolana Elisabeth Burgos, torna a Veneçuela, on va créixer, per fer un retrat personal de l'actual Veneçuela amb una àmplia perspectiva històrica.
Quart país del món en riquesa per càpita el 1950 gràcies als guanys inesperats del petroli i els seus immensos recursos naturals, Veneçuela travessa ara la crisi econòmica, humanitària i institucional més greu de la seva història.
Més del 90% de la població viu per sota el llindar de la pobresa i uns dos milions de veneçolans han abandonat el país des del 2015. Amb l'arribada al poder d'Hugo Chávez el 1999, i després amb el seu successor Nicolás Maduro el 2013, el règim cristal·litza passions ideològiques dignes de la Guerra Freda.
Però, què sabem realment sobre la revolució chavista? Com aquest projecte polític va desembocar en el desastre actual?
De retorn a Caracas, on va créixer, Laurence Debray, escriptora, filla de Régis Debray i de la historiadora veneçolana Elizabeth Burgos, busca les claus per entendre què ha estat de Veneçuela en tots aquests anys. Les seves entrevistes amb Hugo Chávez, el 1998, i Juan Guaidó, autoproclamat president el gener de 2019, serveixen com a fil conductor per a un inventari en forma d'investigació, alimentada per les percepcions i els arguments d'experts, polítics i ciutadans comuns.
Uns ciutadans que expliquen la seva vida diària, entre programes socials, devaluacions monetàries, escassetat d'aliments, talls d'energia, repressió, però també espurnes d'esperança.
Dirigit per Laurence Debray
"La màfia jove"
La Camorra, la totpoderosa màfia napolitana, és una de les organitzacions criminals més grans del món. Arran de les detencions dels seus principals caps a començaments de segle, la Camorra s'ha hagut de renovar i s'ha rejovenit. Els nous caps de clan són joves adolescents que volen agafar les regnes de la màfia. Aquests "capos" joves són un nou tipus de "padrins" que no passen dels 30 anys i que no respecten cap de les regles i codis de la màfia de sempre. Els joves mafiosos han descavalcat els antics "capos" i han imposat la seva pròpia llei.
A aquesta nova màfia, que omple Itàlia de terror, li ha sortit un enemic a Nàpols. Són "I Falchi" (Els Falcons). Aquesta brigada d'elit de la policia napolitana els persegueix i sovint aconsegueix treure'ls de la circulació durant un temps, però són substituïts per d'altres de més joves. Els agents d'"I Falchi" han d'afrontar una violència mai vista abans, que fins i tot sorprèn els vells camorristes quan surten de les presons després d'haver complert condemnes de fins a vint anys.
Actualment, a Nàpols hi actuen més de cent clans, el triple que quan va començar el segle, i pràcticament tots estan dirigits per aquests joves "capos". Aquesta ciutat es disputa amb Milà la capitalitat de la màfia jove. A la capital del nord hi actua la 'Ndrangheta, la màfia que va néixer a Calàbria i que ha trobat en la segona ciutat del país un lloc ideal on anar de festa, fer ostentació del seu poder i on hi ha bancs de negocis ideals per blanquejar els diners que guanyen amb la importació de gairebé tota la cocaïna que es consumeix a Europa.
Però, a diferència del que passa a Nàpols, on els joves "capos" es maten entre ells i provoquen víctimes entre la població que no tenen res a veure amb la seva guerra, els mafiosos de Milà no volen que corri la sang per poder prosperar sense fer soroll.
El reportatge "La màfia jove" visita la presó de Nisida, on una seixantena d'aquests joves mafiosos, menors d'edat, parlen sense embuts de l'admiració que tenen per la barbàrie que es viu als carrers de Nàpols. Aquesta devoció per la violència sense sentit no fa fàcil la seva reinserció. De fet, la reincidència d'aquests menors delinqüents és de més del 80%. De moment, Itàlia no ha trobat cap fórmula per fer front al nou fenomen de la màfia jove.
Dirigit per Raphaël Tresanini i Nicolas Dumond
