La importància per a PP i PSOE de controlar el Senat i per què Vox i Front Ampli s'avenen a ajudar-los

L'acord entre el PP i Vox per coordinar-se en les eleccions del 29N per intentar mantenir la majoria de dretes al Senat torna a posar el focus en una cambra que habitualment passa desapercebuda, però que fa unes setmanes ja va ser notícia per la llista unitària que presentaran el PSOE i el Front Ampli a la majoria de circumscripcions.

Per entendre aquests pactes el primer que hem de tenir en compte és que, a diferència del Congrés, al Senat les llistes són obertes i l'elector pot marcar fins a tres candidats, amb noms i cognoms.

Poden ser del mateix partit o no, i aplicar el resultat és senzill: els quatre amb més vots són els quatre elegits. En moltes províncies, el partit més votat al Senat se n'endú dos o tres i el segon se n'endú un o dos.

Això vol dir que les formacions que queden més avall ho tenen gairebé impossible per obtenir representació, de manera que tant la dreta com l'esquerra s'han posat les piles per arribar a acords que els permetin aprofitar tots els vots i derrotar el bloc contrari.

Això val per als 209 senadors d'elecció directa, però n'hi ha 58 més que els trien els parlaments autonòmics. Gràcies a aquesta representació territorial, Vox té cinc senadors, malgrat no haver-ne aconseguit cap a les eleccions del 2023.

L'exemple de Badajoz

La manera més clara és veure-ho amb els números del 2023 d'una circumscripció que pot ser clau i on ara aniran juntes tant les dretes com les esquerres: Badajoz.

Fa tres anys, cada partit anava per separat. Dels quatre senadors que es reparteixen allà, dos se'ls va quedar el PSOE i dos el PP. Ningú més va obtenir representació.

Amb el mateix recompte, suposant que les esquerres s'haguessin presentat juntes –i imaginant que podem sumar tots els seus vots– tres senadors els hauria guanyat l'esquerra, i el PP n'hauria tingut un.

Però si suposem que les dretes també haguessin pactat tal com ha passat ara, el resultat hauria estat l'invers, amb tres senadors de dretes i un d'esquerres.

Catalunya, una excepció a la regla

Si bé els partits han tingut present aquesta realitat a l'hora de fer pactes a gairebé tot Espanya, el cas català s'ha convertit en la gran excepció d'aquests comicis.

Mentre que a gairebé tot l'Estat hi haurà una llista unitària de PSOE i Front Ampli, a Catalunya les esquerres no es presentaran juntes al Senat, de manera que els electors podran elegir senadors del PSC, d'ERC o del Front Ampli.

A la dreta, el pacte que hem conegut aquest dilluns suposa que Vox i el PP es presentaran per separat a Barcelona i a Lleida. El PP renuncia a presentar-se a Girona i a Tarragona (només farà el pas aquí i a Guipúscoa), amb la voluntat de reforçar els candidats de l'extrema dreta. Fonts de Vox ho atribueixen al fet que tenen millors perspectives electorals que els populars i, per tant, més opcions d'èxit.

A les últimes eleccions al Senat, el PSC va guanyar 12 senadors electes, ERC tres i Junts un.

Si imaginem que podem agafar aquells números i sumar els vots del PP i de Vox del 2023, el resultat seria que haurien aconseguit dos senadors a costa d'ERC.

El pes del Senat

Tot i que el Congrés sol monopolitzar l'atenció mediàtica pel seu major pes polític, aquesta legislatura la majoria absoluta del PP ha convertit el Senat en un actor clau per condicionar l'activitat del govern espanyol i de la seva majoria d'investidura.

Els populars han convocat comissions d'investigació, com la del cas Koldo, o han endarrerit tant com ha pogut l'aprovació de lleis com la de l'amnistia.

De cara a la pròxima legislatura, si al PP i Vox els surten els números i poden ajuntar-se per governar, controlar el Senat els permetria deixar molt debilitades les opcions de l'oposició per fer de contrapès a l'executiu.

A més, una de les qüestions més importants és que podrien aprovar nomenaments clau, com el de quatre magistrats del Constitucional que tenen el mandat caducat, de tal manera que hi ha en joc que la majoria del tribunal passi a ser conservadora.

En aquesta última legislatura, el Tribunal s'ha pronunciat sobre qüestions com la llei d'amnistia, l'ampliació del permís de paternitat per a les famílies monoparentals, la derogació de la llei de memòria històrica a les Illes Balears o el vot de les persones nacionalitzades arran de la llei de nets.

Si un dels dos blocs obtingués una majoria de tres cinquenes parts de la cambra, també podria escollir fins a deu membres del Consell General del Poder Judicial, que és l'òrgan de govern dels jutges.

D'altra banda, la cambra participa en el nomenament del Defensor del Poble o d'alguns dels membres del consell d'administració d'RTVE.