2024, l'any més càlid mai registrat a Europa: un altre rècord, i ja hem perdut el compte

El més calorós, el del mar més calent, el de més pèrdua de gel des que hi ha registres... Estem parlant del 2024, el que ha estat l'any amb la temperatura mitjana més alta de la història registrada mai a Europa.

La paraula "rècord" acompanya les darreres informacions climàtiques i ja sembla, fins i tot, repetitiu. Tant que pot fer que la notícia perdi importància. Tot al contrari.

En realitat, que la darrera dècada estigui marcada per superacions de temperatura rere superacions de temperatura és el que en mostra la gravetat, la urgència de fer passes endavant per acabar amb aquesta tendència d'escalfament cada cop més i més gran.

Carlo Buontempo està al capdavant del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. Fa només dos mesos ja vam parlar amb ell perquè va liderar l'informe que alertava que a escala global també havia estat l'any més càlid mai registrat:

"Sí, és així, és un altre any de rècord.  Però això no s'acabarà aquí. No sabem si serà el 2025, el 2026... Però serà així, perquè el mecanisme d'augment de concentració de gasos d'efecte hivernacle no s'està aturant."

Europa és el continent que més ràpid s'escalfa, així que els impactes de la crisi climàtica es noten. L'augment de temperatura mitjana podria ser la malaltia, i els símptomes passen per l'augment de dies amb onades de calor que, a la vegada, porten a més dies amb nits tropicals (aquelles que superen els 20 graus) i, evidentment, d'estrès tèrmic.

L'estrès tèrmic és l'eina de mesura del patiment que causa la calor, barrejada amb la humitat i el vent i, per tant, el risc de malalties greus i mortalitat. Doncs el 60% del continent va registrar més dies per sobre de la mitjana amb, almenys, un fort estrès tèrmic.

La tendència és clara: augment. No només de temperatura, sinó de la mortalitat que pot causar. Les projeccions de l'estudi ja avancen que si arribéssim a un escalfament global d'1,5 graus, podrien haver-hi més de 30.000 morts anuals per calor extrema.

Doncs ara mateix estem molt a prop d'arribar a aquest escalfament, perquè el 2024 la temperatura mitjana va estar 1,47 graus per sobre de la mitjana respecte els últims 30 anys previs (des del 1991 al 2020). La mitjana, respecte al període preindustrial, encara és més esfereïdora: ha estat 2'92 graus per sobre!  

Les sequeres més implacables i les inundacions més mortíferes, a la vegada

Continuem amb els símptomes: més calor, més sequeres i més llargues, també porten a més incendis. Es calcula que 42.000 persones es van veure afectades pels incendis a Europa.

Però el que destaca l'informe Copernicus, fet en col·laboració amb l'Organització Meteorològica Mundial, és que hi va haver un gran contrast pel que fa a les precipitacions. Mentre que indrets com Catalunya estaven sotmesos a sequeres implacables, altres indrets registraven pluges copioses.

Va ser el cas de bona part d'Europa occidental, on el 2024 va ser un dels més plujosos des del 1950. Així que gairebé un terç dels rius europeus van patir inundacions amb un resultat de 413.000 persones afectades i 335 morts, bona part a València a causa de la Dana, en el mateix indret on es patia una sequera extrema.

De fet, el 2024 va ser l'any en el que més inundacions generalitzades s'hi han sofert. I aquest gran contrast anirà augmentant, perquè el nostre és un dels continents que tindrà més increment de risc d'inundacions.

Catalunya, el llum vermell de la crisi climàtica a Europa

I què passa a Catalunya? Doncs que com que és a la regió mediterrània, tots aquests extrems encara són més accentuats. De fet, la temperatura de la superfície del mar a tot Europa va ser la més alta des que hi ha registres, 0,7 graus més. Doncs al Mediterrani va ser d'1,2 graus més, una temperatura que no s'havia vist mai.

Això provoca que tot el sistema es torni més extrem: hi ha més evaporació per la calor, i per tant més sequera, però també tempestes més abruptes per la gran quantitat d'humitat que es concentra a l'atmosfera.

Ens ho explica Carlo Buontempo, precisament davant del Mediterrani, on ens hem citat, perquè ens expliqués l'informe elaborat pel seu equip a la seu de l'àrea climàtica de Copernicus a Bonn:

"En l'àrea mediterrània, aquest augment de l'evaporació fa que hi hagi més aridesa sobre la terra. Però, a la vegada, sobre el mar, donarà més humitat a l'atmosfera i, per tant, més combustible per a pluges més intenses." 

El Servei d'Observació i Monitoratge de la Terra Copernicus presenta aquests estudis, precisament, perquè amb les dades a la mà s'hi actuï. De fet, Carlo Buontempo destaca que, precisament a Europa, és on aquesta informació s'ha d'aprofitar més per evitar els pitjors danys climàtics:

"Europa té mitjans per poder-se adaptar millor al que alertem que pot passar, al que ja està passant. Per tant, en aquest punt està molt millor que altres punts del món, encara que la crisi climàtica afecti tot el planeta. Podem adaptar les ciutats perquè els seus ciutadans no pateixin tant els efectes de la calor extrema, per exemple, o de les inundacions."

De fet, el Servei Copernicus calcula que els esdeveniments climàtics el 2014 han tingut també un cost econòmic molt gran, de 18.000 milions d'euros, que evidencien que el cost de no actuar és molt més alt que no pas el de les mesures que s'hi haurien d'aplicar.

La part positiva

Per tant, aquesta és la bona notícia: tenim la informació i tenim els mitjans per adaptar-nos als canvis que ens porta aquest escalfament. Però a més, destaca el servei Copernicus, tenim a les nostres mans la possibilitat de frenar el ritme d'escalfament vertiginós que estem assolint.

I, de moment, el 51% de les ciutats europees ja disposen d'un pla específic d'adaptació a l'emergència climàtica. A més, l'estudi destaca molt positivament que la proporció d'energia generada amb renovables a Europa ha arribat a un rècord, fins al 45%.