Descobreixen un nou jaciment prehistòric amb restes d'activitat humana a Vandellòs

Troballa arqueològica a Vandellòs. L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), amb l'ajuda dels estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari de la URV, ha descobert un nou jaciment arqueològic a la Balma de Castelló. 

Els arqueòlegs han treballat durant quinze dies per obrir dues cales i estudiar l'estratigrafia de la cova del Cingle, situada al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).

Una dent de cérvol com a pista

Tot va començar amb una troballa aparentment menor: una dent de cérvol amagada entre sediments antics a la Balma de Castelló. Aquesta peça ha resultat ser la clau d'un nou projecte d'excavació impulsat per l'IPHES-CERCA.

Des del 10 fins al 25 d'abril, els arqueòlegs van començar a reconstruir el trencaclosques d'una ocupació humana remota. Ho explica Josep Maria Vergés, investigador de l'IPHES:

"Ja hem vist que hi ha ocupacions com a mínim des del neolític. Surt bastant material als nivells superficials, creiem d'un neolític al voltant d'uns 6.500 anys d'antiguitat. També hi ha un dipòsit plistocè, és a dir, un dipòsit que tindria més de 10.000 anys. Ara falta veure si també en aquest dipòsit hi ha restes d'activitat humana."

D'aquesta manera, si es confirma la presència d'indicis humans al dipòsit plistocè, la balma es podria convertir en un punt clau per entendre com vivien les primeres comunitats a la península Ibèrica.

Una classe pràctica sobre la prehistòria

Per als estudiants que han participat en la campanya, l'experiència no ha estat només formativa. És una oportunitat única de començar un jaciment des de zero, un esdeveniment que no passa sovint, com explica Josep Maria Vergés, arqueòleg, investigador de l'IPHES i professor associat de la URV:

"Normalment els alumnes van a jaciments que ja estan començats, que ja tenen inèrcia. I no veuen com s'ha de començar a preparar un jaciment, les previsions que has de fer. Així que aquesta és una gran oportunitat per a ells."

Luz Estephany Ribera, una de les estudiants participants, ho expressa amb entusiasme: "Per a mi és molt enriquidor saber nous mètodes, noves tècniques, treballar amb nous investigadors en aquest institut i aprendre més sobre la història d'aquesta regió".

I en la mateixa línia, Ferran Castellón-Castellví, que remarca el valor pràctic de l'activitat: "Sempre és millor aplicar la teoria a la pràctica i sí, és una bona oportunitat per aprendre tot el procés d'excavació."

Restes animals, ceràmica decorada i eines de pedra

Les troballes són determinants: s'han recuperat restes de rèptils, micromamífers, fragments de ceràmica decorada i eines de pedra. 

El procés és minuciós, ja que cada peça extreta és registrada amb coordenades exactes per saber quin lloc ocupava dins del conjunt sedimentari. 

Les mostres recollides seran analitzades al laboratori i, més endavant, es faran públiques en forma d'articles científics i activitats de divulgació. 

L'objectiu de la recerca és donar valor a un espai que fins ara passava desapercebut, però que podria explicar una part essencial de la història del Baix Camp.