L'art rupestre de l'Espluga de Francolí, focus de l'art paleolític del Mediterrani
Una investigació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) situa els 280 motius gràfics d'art paleolític a la cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, com el tercer conjunt d'art paleolític més gran de la Mediterrània ibèrica.
L'estudi, publicat a la revista científica "Antiquity", aporta noves evidències sobre la distribució de l'art prehistòric al Mediterrani occidental i situa la cova de la Font Major només per darrere de les coves d'Ardales i La Pileta, a Andalusia.
Aquesta troballa qüestiona la visió tradicional que considerava el nord-est de la península ibèrica un territori marginal en les manifestacions artístiques del Paleolític, especialment si es compara amb la regió francocantàbrica, segons els investigadors de l'estudi, Josep Maria Vergés i Míriam Salas-Altés.
Aquesta aparent absència, assenyalen els experts, podria estar relacionada amb les dificultats per identificar i conservar les manifestacions artístiques prehistòriques, a banda de la distribució real.
La cronologia és un altre dels aspectes rellevants de l'estudi. Les evidències arqueològiques documentades a l'interior de la cavitat indiquen episodis de presència humana entre fa aproximadament 41.000 i 26.000 anys.
La cova de la Font Major transforma el panorama i aporta noves evidències sobre la distribució geogràfica de l'art paleolític i la diversitat de les tradicions gràfiques desenvolupades a la Mediterrània occidental.
280 motius gràfics d'art paleolític
De les 280 representacions parietals, 55 són figures d'animals, es concentren a les Gatoneres de Cal Palletes, un sector de galeries situat a 250 metres de l'entrada actual de la cova.
Els gravats, que es van identificar l'any 2019 durant una campanya arqueològica, es van fer principalment mitjançant incisions sobre les parets i sostres de la cova, especialment en les zones més toves i, per tant, més fràgils.
Per estudiar-les sense malmetre les superfícies, els investigadors han utilitzat tècniques de documentació digital i models tridimensionals d'alta resolució per poder analitzar amb detall les característiques dels gravats.
Entre les figures identificades hi ha cavalls, cérvols, bòvids i caprins. Destaca especialment la representació d'un os, un animal poc habitual en l'art paleolític.
A Catalunya només es coneixien dues representacions en cova atribuïdes al paleolític. La primera a la Cova del Tendo, al Montsià i l'altra a la Cova de la Taverna, al Montsant. L'origen d'aquesta última encara és incert.
