Eivissa, sense espai per a més escombraries: el dilema entre incinerar o enviar-les a Mallorca
L'únic abocador d'Eivissa està a punt d'omplir-se i entitats veïnals i ecologistes acusen el Consell Insular de manca de previsió
Eivissa genera més escombraries de les que pot assumir. L'illa produeix 863 quilos de residus per habitant a l'any, una xifra molt més elevada que la de Catalunya, que és de 447 quilos per càpita.
A Eivissa, el turisme condiciona aquesta dada, ja que la brossa recollida a l'estiu duplica la de l'hivern, segons l'últim informe del Consell Insular, referent a l'any 2023.
A tot aquest panorama, s'hi suma el fet que l'únic abocador que hi ha a l'illa, el de Ca na Putxa, arribarà al límit de la seva capacitat d'aquí cinc anys, a tot estirar. Això ha convertit la gestió dels residus no reciclables d'Eivissa en un problema polític.
El protagonisme de l'abocador
Als abocadors hi van a parar tots els residus que no es poden reutilitzar ni reciclar a les plantes de selecció, i han de ser l'última opció per desfer-se de la brossa generada. Ara bé, a Eivissa el 57% dels residus acaben a l'abocador de Ca na Putxa.
La xifra està molt lluny del 10% màxim de residus en abocadors que, per normativa, la Unió Europea vol assolir l'any 2035. Tanmateix, la llei de les illes Balears encara és més exigent, i fixa per al 2030 l'any que caldrà assolir aquesta fita.
Per tot plegat, les autoritats eivissenques gairebé descarten l'opció d'ampliar l'abocador de Ca na Putxa. Al·leguen que això no ajudaria a complir les noves directrius legals. Una postura qüestionada per l'entitat ecologista de referència a Eivissa, el GEN-GOB, i el seu portaveu, Joan Carles Palerm: "Els femers, en principi, fan que l'administració hagi de treballar amb més ganes per reduir els residus. Dur-los a una incineradora és molt més còmode. Tu aboques tones i tones i en treus una petita part en cendres".
"És més fàcil desfer-te de residus revaloritzables, com el paper o la roba, cremant-los, que tractant d'incorporar-los de nou al mercat"
En canvi, el Consell Insular d'Eivissa creu que hi ha dues solucions més viables. Una opció és construir una incineradora a l'illa, la primera que hi hauria, per tal de cremar les seves pròpies escombraries. I l'altra opció és enviar els residus a Mallorca, per cremar-los a la planta incineradora de Son Reus, que funciona des de l'any 1996.
Per ajudar les autoritats d'Eivissa a decidir què cal fer amb els residus, el Consell Insular ha engegat un procés participatiu no vinculant perquè agents socials i ciutadans puguin aportar els inconvenients i els avantatges de les dues opcions que hi ha sobre la taula.
Una planta incineradora
La construcció d'una incineradora a Eivissa crearia llocs de feina i vindria juntament amb una inversió tecnològica més gran a l'illa, segons detalla el conseller de Gestió Ambiental al Consell Insular, Ignacio Andrés.
"Guanyaríem independència, perquè no hauríem d'estar pendents de problemes atmosfèrics (mala mar) o logístics (vagues als ports) per transportar els residus a l'illa veïna, perquè al final hauríem d'utilitzar inevitablement la via marítima".
En contra de construir una incineradora hi juga el fet que Eivissa té un territori petit i finit, diu Andrés. Tampoc és clar l'impacte ambiental que tindria aquesta planta en termes d'emissions, ni els costos econòmics que implicaria aixecar aquesta infraestructura de zero ni el temps que requeriria la construir-la.
El rebuig dels veïns
Els veïns que viuen a les urbanitzacions properes a l'abocador d'Eivissa estan en contra de crear una planta incineradora. Creuen que, si el projecte tira endavant, aquesta hipotètica incineradora s'acabarà construint al costat de l'abocador, aprofitant les instal·lacions ja existents que hi ha al complex de Ca na Putxa.
Temen que això pogués agreujar les males olors que els arriben a casa i fer aflorar nous problemes. Ho denuncia el president de la plataforma d'afectats Hi ha Solucions, Daniel de Busturia, que viu a la zona des de fa més de 50 anys.
"Fa una olor insuportable d'ous podrits que se sent des de casa. Hem de viure amb les finestres tancades. També sentim el soroll constant dels camions que van i venen".
Alerten que hi ha cases a menys de 200 metres de l'abocador. Estan preocupats per l'impacte visual que tindria la xemeneia d'una incineradora i per si els gasos que emet, com ara el diòxid de carboni o els òxids de nitrogen, poden ser perjudicials per a la salut.
Denuncien que, de moment, el Consell Insular d'Eivissa no ha donat informació sobre la ubicació i les condicions en què es construiria una incineradora, al·legant que encara està en marxa el procés participatiu i que no hi ha cap decisió ferma.
La brossa, cap a Mallorca
Traslladar els residus no reciclables d'Eivissa a Mallorca també és una opció perfectament viable, segons el conseller de Gestió Ambiental d'Eivissa. Ignacio Andrés diu que la planta incineradora de Son Reus està preparada per transportar, rebre i tractar els residus de l'illa veïna.
A canvi, el Consell Insular d'Eivissa hauria d'acordar amb el de Mallorca una compensació econòmica i assumir els costos de transport, que podrien, això sí, rebre una bonificació total o parcial de l'Estat.
Un altre problema seria l'augment del trànsit de camions. Andrés diu que caldrien uns 7.000 viatges de camions l'any per transportar tots els residus no reciclables de l'illa fins al port d'Eivissa, per tal de carregar-los en vaixells i enviar-los a Mallorca.
Els ecologistes no volen moure els residus
Des del grup GEN-GOB, l'entitat ecologista de referència a Eivissa, denuncien que hi ha hagut manca de previsió per part dels successius governs del Consell Insular: ara amb el PP al poder, i a la legislatura passada amb el PSOE.
Els retreuen que no hagin fixat una solució definitiva al problema en cap dels plans estratègics de gestió de residus redactats fins ara. Per al portaveu del GEN-GOB, Joan Carles Palerm, les escombraries s'han de quedar a Eivissa.
"No hem de cercar solucions màgiques pagant a un tercer perquè s'encarregui dels nostres fems. Enviar els residus a Mallorca és com granar i posar la brossa sota una catifa, el residu és nostre i ens l'hem de menjar nosaltres".
Palerm afirma que la proposta d'enviar els residus a Mallorca "va en contra d'acceptar els límits que marca el territori" i esquiva la necessitat de fer més sostenible el turisme a Eivissa. Un sector econòmic que, segons denuncia, canvia materials, com ara matalassos o teixits, molt abans que se'ls acabi la seva vida útil.
La solució provisional
Eivissa començarà a enviar residus no reciclables a Mallorca en vaixell durant un període de prova, a partir d'aquesta tardor. És un primer assaig, mentre les autoritats eivissenques tanquen el procés participatiu i fixen una decisió definitiva.
Això serà possible gràcies a un acord entre els consells insulars d'Eivissa i Mallorca, tots dos en mans del Partit Popular. Aquest tema, però, havia causat divisió interna al PP: els populars eivissencs volien enviar residus de forma provisional per descongestionar l'abocador, però els mallorquins sempre s'hi havien mostrat reticents.
El nus va desbloquejar-se durant l'última conferència de presidents insulars, a finals de març, gràcies a la mediació de la presidenta del govern de les illes Balears i líder del PP, Marga Prohens.
