El Caixmir, la perillosa espurna entre dues potències nuclears

L'escenari és un lloc idíl·lic, al peu de l'Himàlaia. Pahalgam, al Caixmir indi. Els locals l'anomenen "la Suïssa índia". Centenars de turistes, la majoria nacionals, admiren el paisatge i la verdor primaveral aquest 22 d'abril.

De sobte, arriba un reduït grup d'homes armats, que disparen contra ells. No va ser un atac del tot indiscriminat: alguns testimonis asseguren que els trets anaven preferentment contra els homes que no es reconeixien com a musulmans. Deu minuts després, 26 cadàvers i desenes de ferits quedaven estesos sobre els prats.

Ningú dubta a l'Índia que els atacants formaven part d'un grup propakistanès, connectat amb el règim d'Islamabad. Mentrestant, el desplegament militar i els manifestants hindús, al carrer, demanen represàlies, i el primer ministre Narendra Modi ja s'hi ha compromès. El govern pakistanès adverteix que s'hi tornarà amb tota la força.

Un territori partit

Que uns i altres adverteixin sobre l'ús de "tota la força" és inquietant, perquè es tracta de dues potències nuclears amb un llarguíssim historial d'enfrontaments. 

Des de la seva independència, el 1947, s'han enfrontat en quatre guerres i mantenen un conflicte latent al Caixmir. Aquest territori, repartit entre l'Índia (l'estat de Jammu-Caixmir, incloent-hi el recòndit territori del Ladakh, el "Tibet indi"), el Pakistan i la Xina, és un exemple de les conseqüències de la descolonització mal resolta. 

La població és majoritàriament musulmana, i preferiria formar part del Pakistan. I més encara des que el primer ministre indi, Narendra Modi, ha adoptat una línia nacionalista hindú radical que fa la vida més complicada a les minories. 

Des d'Islamabad s'alimenta el concepte que es tracta d'un territori en disputa, i que la sobirania s'ha d'acabar decidint amb un referèndum.

Escalada de represàlies

Després de l'atemptat, els turistes indis han fugit del Caixmir, la policia i l'exèrcit s'han desplegat per tot arreu, especialment la capital, Srinagar, i els dos països s'han enredat en una espiral de represàlies que passa per l'expulsió mútua de diplomàtics i la suspensió de visats i de vols.

I l'Índia ha posat damunt la taula una resposta de més calibre: la suspensió del Tractat de les Aigües de l'Indus. El Pakistan ja ha advertit que aquesta mesura equival a una declaració de guerra.

El risc que esclati la "guerra de l'aigua"

Des del 1960, i malgrat les diferències irreconciliables entre els dos països, el tractat, firmat pel primer ministre indi Jawaharlal Nehru i el president pakistanès Ayub Khan, amb el patrocini del Banc Mundial, ha consolidat una "pau hídrica" que ara es posa en qüestió.

L'acord reparteix el control de les aigües dels afluents de l'Indus entre els dos països. Els rius Jhelum i Chenab, situats al vessant occidental, són pakistanesos. El Sutlej, el Ravi i el Beas, a la riba oriental, depenen de l'Índia. Però la qüestió és que gairebé tot el sistema hidrogràfic de l'Indus passa pel Caixmir indi, i el govern pot decidir alterar el curs o el volum de l'aigua, abans de l'entrada al Pakistan. 

Això tindria gravíssimes conseqüències per a l'agricultura pakistanesa. El blat, l'arròs o la canya de sucre constitueixen la base de l'economia del país i de la subsistència dels seus habitants.

Una prova més per a una comunitat internacional poc eficaç

Molts països han condemnat l'atemptat que ha originat l'actual escalada, però també reclamen a l'Índia contenció en la resposta promesa per Modi. 

A ningú -ni als Estats Units, ni a la Xina, ni a Rússia- li interessa que s'encengui un nou front bèl·lic entre dos països que tenen 1.600 milions d'habitants i dos dels exèrcits més ben equipats del món. 

Seria una prova massa exigent per a una comunitat internacional que no s'està demostrant capaç de frenar altres conflictes oberts, com Ucraïna, Palestina o el Sudan.