El catolicisme a Catalunya, majoritari, però sense practicants: com són els creients?

La notícia de la mort del papa Francesc ha arribat amb les esglésies catalanes molt més buides que en el passat, però amb un patrimoni religiós que continua marcant el calendari, les festes i fins i tot l'arquitectura dels carrers.

Però, fins a quin punt la religió, i en concret el catolicisme, continua tenint un pes real en la vida dels catalans?

Gairebé la meitat dels catalans tenen creences religioses, segons el baròmetre sobre religiositat del 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

Analitzem a través de les dades del CEO com som de creients els catalans, quin és l'estat de salut del catolicisme i quines altres fes compten amb adeptes.
 

Catalunya, de majoria catòlica

La tradició catòlica de Catalunya continua sent, avui en dia, majoritària: un 57% dels enquestats es defineixen com a catòlics.

La següent religió amb més creients és l'islam, que representa el 7% de la població.

Però després dels catòlics, els aliens al fet religiós són els següents grups més nombrosos: els ateus, que neguen l'existència de cap déu, representen un 15%, mentre que els agnòstics, que simplement diuen ignorar si existeix una divinitat, són un 12%.

La resta de confessions formen grups molt més minoritaris: els evangèlics i protestants representen el 4% de la població, mentre que cristians ortodoxos, budistes i testimonis de Jehovà només constitueixen un 1% de la població cadascun d'ells.

Les dones són les que tenen més tendències religioses de manera general. A més, la fe catòlica preval entre la gent més gran: són catòlics el 83% dels majors de 64 anys.

Entre el jovent, el nombre d'ateus, agnòstics i musulmans creix, tot i que el catolicisme encara és la confessió imperant. De fet, entre els joves --de 16 a 36 anys-- el nombre de catòlics ha crescut un 8% en els últims nou anys, el doble que la mitjana.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el director general d'Afers Religiosos, Ramon Bassas, atribueix la pujada en bona part al factor migratori, ja que, "tot i que a Europa el nombre de creients va a la baixa, a la resta del món puja".

Bassas desvincula la identitat catòlica d'una orientació política determinada: "Avui la identitat catòlica no és una identitat compacta. Fa molts anys, si tu parlaves d'un catòlic, ja sabies quina orientació sexual tenia, gairebé què votava, quines pautes tenia en molts altres temes. En canvi, avui això és absolutament impossible, no saps cap d'aquestes coses."

"El motiu és que les identitats són molt més flexibles en aquest moment. I això s'expressa molt bé amb els joves", explica Bassa.

Ara bé, les dades reflecteixen clarament la importància de Déu en la vida dels enquestats segons la seva simpatia política. Els més religiosos eren els votants de Ciutadans, partit que va desaparèixer del Parlament en les eleccions de 2024. Els següents, els del PP, seguits dels electors del PSC, de Junts, Vox, ERC i els Comuns. Els que menys, els votants de la CUP.
 

Més de la meitat dels catalans no són practicants

Però una cosa és identificar-se amb una religió i una altra de molt diferent és anar a l'església. A Catalunya, més de la meitat dels enquestats afirmen que no són practicants, un 57%.

Els més fidels són, de nou, els homes joves: un 27% dels nois entre 18 i 24 anys diuen acudir a actes de culte religiós un cop per setmana.

Entre les religions, la més disciplinada és l'islam, amb un 53% d'adeptes que van a la mesquita un cop per setmana, seguits dels cristians evangèlics o protestants. Els menys habituals són, precisament, els catòlics: el 64% reconeix no trepitjar mai una església.

El director d'Afers Religiosos matisa la diferència entre identitat religiosa i pràctica: "Les preguntes que fem [a l'enquesta] són preguntes que parlen de la identitat, no necessàriament de la pràctica. I aquí hi ha una petita diferència important perquè després quan preguntes als catòlics: 'Però vostès creuen en Déu?' Pot passar que diguin que no", raona.

"No hem d'entendre tant una correlació respecte a la qüestió doctrinal o fins i tot de pràctica, sinó la identitat."

En qualsevol cas, les esglésies catòliques són els centres de culte més visitats, amb més del 90% de les entrades, seguides de les mesquites i les esglésies evangèliques.

Pel que fa als sagraments, les dades del CEO mostren com les tradicions es mantenen, sobretot, quan la decisió la prenen els pares: el 86% dels catalans diuen estar batejats, i més del 70% han fet la primera comunió.

Els casaments per l'església també baixen. Si bé més del 40% diuen haver-se casat pel ritu religiós, de tots els enquestats, només el 31% afirmen que els seus descendents s'han casat per l'església.
 

Pregar no és només cosa de creients

La pràctica religiosa, però, no és patrimoni únic dels més creients: la meitat dels catalans assegura haver pregat en l'últim any.

També els agnòstics i els ateus, tot i que menys: Una de cada quatre afirmaven haver fet una pregària en algun moment de l'any.

Aquesta tendència es repeteix amb altres maneres d'exercir les confessions. Per exemple, els agnòstics afirmen haver encès més espelmes o haver fet més ofrenes que els evangèlics i els musulmans.

S'ha de tenir en compte, però, que aquestes pràctiques no formen part de la litúrgia islàmica i que, fins i tot, en l'islam sunnita més ortodox poden ser considerades "xirk" o idolatria, un dels pecats més greus.

Per últim, l'acte més habitual entre les persones que es defineixen com a no religioses és el ioga i la meditació: el 36% dels agnòstics i el 30% dels ateus afirmen haver-ne practicat en l'últim any.