El Pakistan retorna milers de refugiats a l'Afganistan tot i els perills al país

El Pakistan està duent a terme deportacions massives de refugiats afganesos indocumentats. Només aquest abril passat, s'han fet fora més de 80.000 persones, segons xifres facilitades pel mateix govern pakistanès. Una xifra que, segons l'Agència de Refugiats de l'ONU pot superar les 900.000 persones des del setembre del 2023. 

Per fer-ho, la policia fa batudes contínues en què rastreja pisos i cases on sospita que pot haver-hi refugiats afganesos indocumentats o amb el visat caducat. Tot, sota el paraigua de l'anomenat Pla Governamental de Repatriació d'Estrangers Il·legals. 

Més de 3,5 milions d'afganesos viuen al Pakistan, segons l'agència de refugiats de l'ONU. D'aquests, es calcula que unes 700.000 persones van fugir després de la presa de poder per part dels talibans l'agost del 2021. L'ONU calcula que la meitat són indocumentats.

Des d'Amnistia Internacional denuncien que el govern pakistanès expulsa aquests refugiats "arbitràriament i per la força" i que es tracta d'un pla "opac" perquè mai s'ha donat a conèixer plenament el seu contingut. Des de Nacions Unides també s'han mostrat crítics amb aquestes deportacions i demanen que s'aturin.

No obstant això, pel govern pakistanès, les ordres són clares: "Hem donat instruccions a totes les províncies, si algú ofereix una botiga, casa o qualsevol mena d'espai a un estranger il·legal, serà responsable davant la llei", va dir en declaracions a la premsa el ministre d'Interior pakistanès, Talal Chaudhry. 

El Pakistan justifica l'expulsió d'afganesos indocumentats per un intent de reduir la criminalitat i el terrorisme. Unes acusacions que Kabul rebutja. Per Amnistia Internacional es tracta d'una campanya per "demonitzar injustament els nacionals afganesos". 

Per l'investigador associat del CIDOB Malaiz Daud, aquesta mesura és una "doctrina d'asfíxia": "Volen posar pressió sobre els talibans i per això empenyen els afganesos cap al seu país per provocar una nova crisi humanitària". Per altra banda, assegura Daud en declaracions al 324.cat, "els talibans no senten aquesta pressió, perquè ells no reten comptes a la gent, sinó a una força divina, a Al·là". 
 

Tancats a casa

Davant de les batudes policials, l'única opció que els queda a molts afganesos és tancar-se a casa o en habitacions amb tota la família per intentar que no els trobin. És el cas de la Khatera Naimi, que explica la seva situació en declaracions al 324.cat. 

Ella va poder marxar des de Kabul, amb el seu marit i els quatre fills, a finals del 2023. Ella i dos dels menors tenen una malaltia anomenada angioedema hereditari (HAE, per les sigles en anglès), un desordre genètic que els provoca que se'ls inflin parts del cos de manera extrema. A l'Afganistan --on ella era de les primeres pacients detectades-- no hi ha tractament, però al Pakistan, sí. 

Per això, quan van travessar al Pakistan va contactar amb organitzacions internacionals i va fer campanyes de difusió a través de les xarxes socials. Un gest que no va agradar als talibans a Kabul, que van amenaçar el seu germà i li van dir que, com a dona afganesa, tenia prohibit mostrar la cara, parlar a les xarxes i participar en conferències internacionals. Per això té por de tornar a Kabul i no ho contempla com a opció. 

Això provoca que estigui amagada a casa tot el dia. Però el seu visat i el de tota la família ha caducat. La policia va anar en dues ocasions a buscar-los a casa --quan no hi eren-- i el propietari, finalment, els va dir que havien de deixar el pis. Ara viuen tots sis tancats en una sola habitació d'un hotel a Islamabad que han aconseguit a través de l'organització catalana People Help. 

"Hem d'estar-nos a casa. Els meus fills no van a l'escola i estan molt deprimits. No poden sortir fora de l'edifici. Estem en una sola habitació d'un hotel i hem de quedar-nos-hi fins que tinguem els visats."

L'investigador associat del CIDOB Malaiz Daud --que reconeix que la situació de la família Naimi és habitual-- denuncia que s'han vist "detencions a les cases, pallisses, desaparicions, empresonaments i situacions molt complicades". Tot i això, lamenta Daud, els afganesos "no tenen cap opció que no sigui ser evacuats a països internacionals". Una opció que és gairebé impossible d'aconseguir en la majoria de casos. 

El preu de la tranquil·litat: 100 dòlars per persona i mes

A tot plegat s'hi suma el fet que aconseguir un visat al Pakistan és cada vegada més difícil. Actualment, només té una vigència d'un mes i costa uns 100 dòlars per persona. Un preu inassequible per a la majoria de refugiats. 

Sense visat, tampoc poden treballar ni llogar res. És, per tant, un cercle viciós que els empeny cap a la deportació. 

En el cas de la família Naimi, de sis membres, aconseguir un visat suposa uns 600 dòlars mensuals. Fins ara trampejaven com podien aquest preu amb feines del marit i el fill gran --de 14 anys--, que venien al carrer el menjar afganès que cuinava la Khatera. 

Però ara, estar-se al carrer venent sense visat suposa poder ser vistos per la policia i, per tant, han hagut de parar i deixar de treballar. Però sense ingressos no poden pagar els visats. 

"Si surten al carrer a vendre, els pararà la policia i els deportarà."

Davant d'aquests fets i per la por a les detencions, alguns afganesos es veuen obligats a tirar la tovallola i a tornar voluntàriament. Per això el Pakistan diu que molts dels retorns són voluntaris. Però tant les Nacions Unides com diversos grups en defensa dels drets humans que treballen sobre el terreny asseguren haver documentat deportacions forçades, la falta de procediments deguts i coacció en molts casos.

Tornar és una opció que la Khatera no vol ni imaginar, per la malaltia que pateixen principalment, però també pel futur que els espera a l'Afganistan, sobretot a ella i a la filla petita, de sis anys.

"Molta gent al Pakistan té depressió arran d'aquestes deportacions, moltes persones tenen pensaments suïcides".

El perill de tornar

La gent que torna a l'Afganistan, sigui de manera voluntària o forçada, s'acostuma a trobar una situació "terrible", segons descriu l'investigador associat del CIDOB: "No hi ha la mateixa situació econòmica que al Pakistan, ni les mateixes oportunitats laborals, el país té sancions internacionals, les xarxes socials estan absolutament monitoritzades, hi ha constants detencions i tortures i les dones i les nenes no tenen drets."

"La gent ha perdut la feina i per això han augmentat molt els matrimonis infantils. Si cases la nena, com a mínim obtens uns diners."

De fet, aquesta falta de drets per a les dones i nenes és una de les grans preocupacions de la Khatera. "La meva filla --de sis anys-- fins ara anava a l'escola a Islamabad, aquí és feliç i vol aprendre, vol escriure, però a l'Afganistan això no és possible... Quin futur li espera allà?", qüestiona: "Com a mare i com a dona, demano ajuda." 

Si bé tornar a l'Afganistan suposa, en molts casos, un risc de persecució per part dels talibans, en el cas de les dones, a més, implica veure's empresonades a casa en un país on tenen prohibit estudiar i treballar, i no poden vestir-se com volen, ni sortir al carrer soles ni protestar.

Des d'Amnistia Internacional, Isabelle Lassée carrega contra el Pla Governamental de Repatriació d'Estrangers Il·legals: "El govern del Pakistan només està fent un boc expiatori d'una comunitat que fa temps que està privada de drets i fugint de la persecució." 

Malaiz Daud, però, apunta una possible causa més d'aquestes deportacions: la retallada de drets al Pakistan. "Els talibans no tenen el suport que s'esperaven que tindrien", diu. A més, s'hi suma que els més crítics marxen al Pakistan, on han trobat un moviment que dona suport als paixtus, el grup ètnic majoritari a l'Afganistan amb presència també al nord-oest del Pakistan que durant temps han estat objecte d'assetjament i violència per part de les autoritats pakistaneses. 

Es tracta del Moviment Paixtu Tahaffuz  (PTM), un grup de base que defensa pacíficament els drets humans dels paixtus. El seu líder, Manzoor Pashteen, té suports tant al Pakistan com a l'Afganistan. Pel Pakistan, es tracta d'un moviment secessionista. 

A finals del 2024, el govern pakistanès va designar el PTM com a "organització prohibida" per la llei antiterrorista del 1997. Per Amnistia Internacional, "l'ús de les lleis antiterroristes per atacar activistes i manifestants pacífics de grups minoritaris és una ofensa als drets a la llibertat d'associació i de reunió pacífica al país".