Estudiaran els efectes psicològics del caos de Rodalies: "Necessitem posar nom al patiment"

Ansietat, atacs de pànic, tremolors... aquests són alguns dels símptomes que provoca l'estrès continuat. Ara, investigadors de la Universitat Rovira i Virgili analitzaran si ho pateixen els usuaris dels trens arran dels retards i les incidències dels Rodalies i Regionals sud.

La Plataforma Dignitat a les Vies es va posar en contacte amb Sergi Martín-Arbós, professor de Psicologia de la URV, i de seguida ho van veure clar. 

Per Anna Gómez, que és la portaveu de la Plataforma, "fer aquest estudi és important per quantificar el patiment dels usuaris del tren":

"Vam detectar que hi havia molt d'estrès al grup i ens va sorgir aquesta idea. Vam començar a moure com ho podíem fer, ens vam reunir amb el Sergi i va anar tot rodat."

En aquestes trobades, el professor els va oferir la possibilitat de fer un estudi certificat perquè puguin presentar al Senat o al Congrés i dir: "Mireu, això ens ho estan dient uns científics i necessitem posar un nom al nostre patiment."

A través d'un correu electrònic o d'un enllaç en línia que ben aviat estarà disponible, hi podrà participar anònimament qualsevol usuari de Renfe de Catalunya, responent un qüestionari que inclourà entre 60 i 80 preguntes.

Símptomes mentals i físics 

L'objectiu de l'estudi és observar si hi ha símptomes mentals i físics provocats pel mal funcionament de la xarxa ferroviària, tal com indica Sergi Martín-Arbós:

"La nostra hipòtesi, partint que és una situació estressant que es manté en el temps, és que les persones mostraran més simptomatologia de malestar psicològic, en general, com pot ser l'ansietat o la depressió."

A més, treballen amb la hipòtesi "que hi pot haver certs col·lectius que siguin més vulnerables o que estiguin patint més aquestes conseqüències, sobretot les persones que tenen algú a càrrec, ja siguin fills o persones dependents".

"També les persones que no es poden permetre, en lloc d'agafar Rodalies, anar cada dia amb AVE, o que no es poden permetre traslladar el seu domicili i que òbviament es veuen més atrapades en aquesta situació", afegeix.

I és que, tal com explica Anna Gómez, les situacions estressants es multipliquen:

"La gent està molt més desgastada, salta, està nerviosa... Hi ha moltíssima gent que es medica. Un dia, al grup, dues persones es van recomanar un ansiolític. Tinc companyes de la plataforma que el dia abans [d'agafar el tren] es prenen unes pastilles per dormir."

Les afectacions són a nivell laboral, però també a nivell personal, reconeix, perquè arriben a casa esgotats i el tren els condiciona la vida familiar:

"Hi ha els que coneixem com a 'mamis i papis horitzontals', perquè deixen els nens dormint i arribaven amb els nens dormint. O parelles que han hagut de decidir qui canvia de feina perquè no poden continuar tots dos a Barcelona, o el patiment de gent que no arriba a recollir el seu fill i no poden trucar a ningú perquè ho faci."

Tot i això, Gómez també explica que s'han creat vincles entre els usuaris i que això també ha tingut un efecte positiu:

"Els grups de WhatsApp també ens han ajudat psicològicament. Quan un està baix d'ànim, gent que s'ajuda mútuament, com quan van muntar el Renfecar, que són cotxes compartits. Hi ha qui em diu que ha conegut molta gent que, en una altra circumstància, no hauria conegut. Hem fet pinya. L'usuari salva l'usuari." 

La salut mental, un factor a tenir en compte 

Per Sergi Martín-Arbós, el fet d'engegar aquest estudi demostra que la salut mental es té una mica més en compte:

"És cert que hi ha aquesta tendència en els últims anys, sobretot després de la pandèmia, on es va veure la importància de la salut mental encara amb més claredat. I crec que sí, que és un element que ja hem assumit com a societat que l'hauríem de tindre en compte i que a l'hora de dissenyar les polítiques públiques també s'hauria d'incloure d'una manera transversal." 

L'equip investigador del Departament de Psicologia de la URV espera tenir els primers resultats preliminars el mes de juny.