Fordow, Esfahan i Natanz: quins són els tres objectius nuclears que han atacat els Estats Units?

Els Estats Units han llançat les darreres hores una ofensiva militar selectiva contra tres dels enclavaments nuclears més sensibles de l'Iran: Fordow, Esfahan i Natanz.

L'atac marca una escalada sense precedents en la tensió entre Washington i Teheran, i posa de nou el focus internacional sobre el programa nuclear iranià, que des de fa dècades està sota sospita per part d'alguns estats d'occident.

Fordow: urani sota la muntanya

El centre nuclear de Fordow, situat prop de la ciutat de Qom, és una de les instal·lacions més reforçades del país.

Construïda dins d'una muntanya a 100 metres de profunditat, aquesta planta va ser mantinguda en secret fins que va ser revelada per serveis d'intel·ligència occidentals l'any 2009.

Es creu que la instal·lació subterrània consta de dos túnels principals que alberguen prop de 3.000 centrifugadores utilitzades per enriquir urani, però amb una capacitat limitada.

A més, la instal·lació comptaria amb una xarxa de túnels més petits, però el més rellevant és que la seva estructura subterrània la fa gairebé immune a bombardejos convencionals, fet que l'ha convertit en un símbol de la determinació iraniana de preservar el seu programa malgrat les pressions i sancions internacionals.

Segons fonts militars nord-americanes, l'atac a Fordow hauria tingut com a objectiu neutralitzar les seves centrifugadores més modernes. Tanmateix, diversos analistes apunten que els danys podrien ser menors, atesa la protecció natural de la instal·lació.

Els EUA han fet servir la joia de la corona de la seva força aèria, els B-2. Set d'aquests bombarders han llançat 14 bombes, dues per avió. Cadascuna de 13.600 quilos i prop de 7 metres de llarg. A Fordow és on s'ha deixat anar el gruix d'aquest arsenal: 12 de les 14 bombes totals.

Esfahan: el cervell del programa nuclear

La ciutat d'Esfahan, localitzada a 340 quilòmetres al sud de Teheran, acull un dels complexos nuclears més importants i antics de l'Iran. Allà es troba la planta de conversió d'urani, on el gas d'hexafluorur d'urani --necessari per alimentar les centrifugadores-- es prepara a partir de la matèria primera.

A més, la regió és un centre industrial i tecnològic amb laboratoris i centres de recerca xinesos vinculats al desenvolupament nuclear i balístic.

L'atac nord-americà hauria impactat en diverses instal·lacions al voltant del complex de conversió i laboratoris adjacents, cosa que podria afectar la capacitat tècnica del règim iranià de mantenir el ritme d'enriquiment i investigació.

Natanz: el cor de l'enriquiment d'urani

De tots els objectius, Natanz és potser el més simbòlic. Aquesta instal·lació ha estat l'epicentre del programa d'enriquiment d'urani de l'Iran durant dècades. A les instal·lacions de Natanz, un altre B-2 hi ha disparat dues bombes. També míssils des de submarins nord-americans.

Aquest centre està ubicat a la província d'Esfahan, a uns 200 quilòmetres de la capital. Les instal·lacions comptarien amb uns 100.000 metres quadrats a la superfície i uns 60.000 metres quadrats sota terra, on s'han instal·lat milers de centrifugadores protegides per metres i metres de ciment.

Natanz ha estat objecte de múltiples incidents, inclosos atacs cibernètics com el famós Stuxnet --atribuït als EUA i Israel--, així com sabotatges interns.

Amb l'últim atac, els Estats Units haurien intentat frenar l'acceleració del programa d'enriquiment, si bé el dany real encara es desconeix.