Gir a Corea del Sud: tindrà un president de centreesquerra sis mesos després de la llei marcial

Corea del Sud ja té nou president: serà el socialdemòcrata Lee Jae-myung, que ha aconseguit el 49,3% dels vots, mentre el rival conservador, Kim Moon-soo, ha obtingut el 41,3%.

Els altres tres candidats s'han quedat amb xifres molt més baixes, només Lee Jun-seok, del partit Nova Reforma, ha arribat al 7%, i la participació ha estat la més alta de les últimes 3 dècades, el 80%.

En el primer discurs després de conèixer-se els resultats, i com és habitual en aquests casos, Lee ha dit que el seu objectiu és la "unitat del poble", però ha anat més enllà:

"Compliré amb la primera missió que m'han encomanat: superar la insurrecció i assegurar que mai més hi hagi un cop militar que intimidi el poble amb les armes que li ha confiat."

Les presidencials s'han celebrat aquest dimarts, sis mesos exactes després que l'anterior president, Yoon Suk-yeol, decretés la llei marcial, fet que va desencadenar una profunda crisi política al país.

A Yoon el van destituir definitivament a l'abril, i des de llavors el país no ha tingut president, i per això Lee prendrà possessió aquest mateix dimecres amb una cerimònia exprés per cobrir el buit de poder.

Rival de Yoon Suk-yeol el 2022

Antic obrer reconvertit en advocat, Lee Jae-myung, de 61 anys, lidera el Partit Demòcrata (PD) des del 2022, any en què va ser derrotat per Yoon, del Partit del Poder del Poble (PPP), per un marge molt estret en les anteriors eleccions presidencials.

Ara ha fet campanya proposant aprofundir les relacions amb Corea del Nord, crear un Ministeri de Clima i Energia, ampliar el d'Igualtat de Gènere i en general reactivar l'economia amb innovació tecnològica.

Enfront Kim Moon-so ha rebutjat apropar-se a Corea del Nord i, en canvi, alinear-se més amb els Estats Units, amb desplegament d'armes nuclears tàctiques i un programa econòmic liberalitzador.

El guanyador ha fet campanya protegit amb armilla i vidres antibales, després que el gener del 2024 va patir un intent d'assassinat, i també amb l'amenaça de reobertura d'un procés contra ell per corrupció.

Dos mesos després de l'atemptat, el seu partit va guanyar les eleccions legislatives per majoria absoluta, i la cohabitació a la francesa amb el president Yoon Suk-yeol va anar fent-se cada vegada més difícil.

Les conseqüències de la llei marcial

El 3 de desembre Yoon va intentar resoldre-ho decretant la llei marcial i dissolent el Parlament amb l'argument que l'oposició era "pro-nord-coreana" i "antiestatal", a més d'un "niu de criminals".

Però la ràpida reacció dels diputats va fer que es veiés obligat a retirar-la 6 hores després, reacció en la qual l'ara president electe va tenir un paper destacat, relatant en directe per internet l'entrada al Parlament.

A partir d'aquell moment el país es va convertir en un polvorí, amb grans manifestacions a favor i, sobretot, en contra del president, i un estira-i-arronsa entre aquest i el Parlament per detenir-lo i destituir-lo.

El 14 de desembre el Parlament va aprovar la destitució per traïció a la Constitució, l'ordre de detenció es va emetre el 31 de desembre, i després d'un intent frustrat el 3 de gener, no el van poder detenir fins al 15 de gener.

La destitució definitiva de Yoon Suk-yeol la va aprovar el 4 d'abril el Tribunal Constitucional per unanimitat, i ara té pendent un judici penal en el qual s'enfronta a l'acusació d'insurrecció per haver decretat la llei marcial.