La lenta recuperació dels boscos gironins fa augmentar el risc d'incendis un any després de la gran nevada

Aquest dimarts fa un any de la gran nevada que va col·lapsar Catalunya, va deixar més de 450.000 usuaris sense llum i més de 215.000 alumnes sense classe, i va afectar 149 trams de carretera. Un any després, la recuperació dels boscos de les comarques de Girona (la zona més afectada) està sent més lenta del que es preveia, i això ha fet incrementar el risc d'incendis. Mentrestant, els alcaldes de les poblacions afectades dubten de les intervencions fetes a la xarxa elèctrica i creuen que, si es repetís un temporal com el de fa un any, les conseqüències serien molt similars.
3 min
Un any després de la gran nevada del 8 de març, els arbres escapçats, els camins tallats i les piles de residus forestals continuen formant part del paisatge de les Gavarres. Un paisatge amb un aspecte no gaire diferent del que presentava el 15 de juny, quan es van acabar el gruix d'actuacions urgents posteriors al temporal.

La situació dels boscos gironins, doncs, fa que el risc d'incendis continuï sent molt elevat. Les brigades contractades per la Generalitat treballen en vuit zones estratègiques en un pla de prevenció que consisteix en un tractament de la vegetació per tal d'evitar la propagació d'un possible foc i també en la retirada de les restes que encara queden de la nevada. Paral·lelament, nombrosos grups de voluntaris o brigades contractades per ens locals també estan arranjant espais d'ús públic, senders i elements patrimonials per deixar-los a punt.

Dubtes dels alcaldes gironins

La nevada va deixar alguns usuaris sense llum durant onze dies. Un any després, els alcaldes de les principals poblacions gironines afectades no creuen que la xarxa elèctrica aguanti un temporal similar. L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, pensa que "les conseqüències serien les mateixes", ja que diu que no té "la certesa que se n'hagi millorat el material". En la mateixa línia, l'alcaldessa de Castell i Platja d'Aro, Dolors Padilla, lamenta que només s'hagi canviat el material de les torres elèctriques, però que no les hagin reforçades.

En el moment dels fets, els consistoris van criticar la gestió de les elèctriques, amb un manifest signat per més de la meitat dels ajuntaments gironins. En alguns d'aquests pobles s'han comprat generadors perquè no torni a succeir una apagada com la de fa un any.

Per la seva banda, la companyia elèctrica ha defensat que, si es repetís un temporal de les mateixes característiques, es produirien menys avaries. Endesa, a més, assegura que, en cas que calgués, tindrien capacitat per instal·lar els generadors necessaris. Malgrat tot, adverteix que per evitar noves apagades cal tenir la xarxa preparada i, per aquest motiu, aquest any preveu invertir 50 milions d'euros a les comarques de Girona.

Un total de 458.000 usuaris van quedar sense llum a causa de la nevada. Entre particulars i empreses, Endesa va rebre 44.000 reclamacions per l'apagada, de les quals ja se n'han atès el 85%, mentre que la resta està en fase de peritatge.

Gran interès informatiu


La gran nevada del 8 de març també va despertar un gran interès informatiu. Durant aquells dies, el 3cat24 va aconseguir el seu rècord d'audiència, amb 922.346 pàgines vistes i 114.992 usuaris únics. Pel que fa a la participació, els usuaris del portal van enviar més de 3.000 fotografies i 150 vídeos sobre com s'havia viscut la nevada al seu entorn més immediat.

Per la seva banda, la programació especial que va fer Catalunya Ràdio del temporal va valdre-li un Premi Ondas al millor tractament informatiu. Durant el 8 de març, TV3 va ser la televisió líder d'audiència de forma destacada, amb una quota del 22,7%. Programes com el "Telenotícies vespre" i l'"Espai Terra" del dia 8 o "Els matins" del dia 9 van batre els seus rècords històrics d'audiència.

Avui és notícia