Illa defensa la gestió de l'apagada com a exercici d'autogovern enmig de crítiques de l'oposició

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat al Parlament que el Govern va afrontar l'apagada elèctrica "amb responsabilitat, rigor i sentit de país" i "sense passar-ho a una administració superior".

Durant el seu discurs, ha alertat de les "vulnerabilitats" del sistema per la dependència energètica i ha afirmat que no es pot fer "ni un pas enrere" en energies renovables, però també ha anunciat que vol garantir 48 h d'autonomia elèctrica dels serveis essencials i la creació d'una sala conjunta d'emergències de Catalunya que integri tots els operadors i centralitzi la gestió de les emergències.

Així mateix, una de les qüestions que Illa ha destacat va ser l'actitud del govern de la Generalitat en comparació amb la d'altres comunitats autònomes que van sol·licitar que s'activés el nivell 3 d'emergència i que fos el govern espanyol qui gestionés la crisi.

"En emergències i en tots els àmbits competencials que calgui, volem el màxim autogovern i la millor manera demostrar-ho és exercir-lo amb responsabilitat, rigor i sentit de país. Volem autogoven per exercir-lo, no per queixar-nos, ni per reclamar, ni per quan hi hagi una difucultat passar-ho a una altra administració."

Illa ha afirmat que ha comparegut a petició pròpia vuit dies després de l'apagada "inèdita" i  ha fet una detallada exposició dels fets del dia de l'apagada. Illa ha dit que no se saben del cert les raons, ni on ni per què "la caiguda d'una planta a Extremadura fa que França talli la connexió amb Espanya".

El president ha prosseguit a detallar que va fer el govern català en aquella ocasió i ha recordat les competències d'energia i de protecció civil que té Catalunya. "Vam actuar d'acord amb quatre prioritats: protegir les persones, recuperar el servei, col·laborar amb les administracions, informar la ciutadania", ha afirmat.

Propostes

A banda de detallar la seva actuació, el president ha anunciat mesures de futur per si hi torna a haver un episodi similar. Illa ha anunciat la creació "com més aviat millor", d'una sala conjunta d'emergències de Catalunya i el nou edifici Cecat 112. L'objectiu d'aquesta sala serà integrar tots els operadors per centralitzar la gestió de les emergències al conjunt del país i, en especial, a l'àmbit metropolità.

La intenció seria poder-hi integrar tots els cossos d'emergències i els diferents agents de seguretat. A més, el govern també estudia integrar-hi sales de gestió amb operadors com Rodalies, l'Agència Catalana de l'Aigua i operadors energètics. Illa ha defensat que es tracta "d'una proposta de país i no de govern" i per això ha demanat el seu suport a tots els grups parlamentaris i s'ha compromès a mantenir-los informats de la qüestió.

També ha anunciat que vol garantir 48 hores d'autonomia energètica a tots els serveis essencials, com hospitals o residències, i que reforçarà la xarxa RESCAT, encarregada de proporcionar cobertura als cossos de seguretat i d'emergències a tot el país.

 "Apagada informativa"

Els grups parlamentaris a l'oposició han criticat Illa per la comunicació que va fer el govern sobre l'apagada. La majoria de les forces han retret al president que no comparegués davant els mitjans de comunicació fins ben entrada la tarda de dilluns, hores després del començament del zero elèctric.

"Tard i malament" és com defineix Junts la reacció en l'àmbit comunicatiu del govern a l'apagada. Ho il·lustren recordant que mentre la llum s'apagava a quarts d'una, Illa no va donar la cara fins després de les vuit del vespre i el titllen de "president amagat" que no va informar com calia. Albert Batet ha criticat el "conformisme" d'Illa i reclama "assumir responsabilitats" per la gestió informativa de l'apagada. 

Des de Junts, es veu l'apagada com una raó més per atacar una gestió d'Illa que creuen subordinada a Madrid i a la Moncloa. Asseguren que el president català està més preocupat per anar de la mà de Pedro Sánchez que no pas de plantar-li cara i aconseguir d'ell polítiques o inversions profitoses per als catalans. Batet denuncia que Illa  "ha estat absent i ha fet molt mal a la reputació" de la institució de la Generalitat.

ERC ha retret a Illa que no actués amb "diligència" amb l'apagada tot i tenir les competències per protegir la ciutadania. El president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, ha dit que "van fer-ho malament, un govern a les fosques tantes hores no és admissible, va mancar informació i no havien d'anar de remolc de la Moncloa".

Precisament aquestes formacions contraposen la tardança del president a donar explicacions a la població amb la prestesa que van demostrar en el seu dia els presidents Carles Puigdemont pels atemptats de la Rambla del 17A, de Quim Torra per la pandèmia o de Pere Aragonès per la sequera. I assenyalen un Illa molt acostumat a les compareixences públiques i contínues quan era ministre de Sanitat a la crisi de la covid-19.

Des del PP han assenyalat la necessitat de mantenir l'energia nuclear. Alejandro Fernández ha afirmat que "el seu model energètic ha fracassat, renovables sí, però nuclear també".

Des de Vox exigeixen a Illa que "demani perdó" per l'apagada i lamenten que no hagi dimitit "la meitat" del govern. El líder de Vox, Ignacio Garriga, ha criticat la "política energètica suïcida" de l'executiu i demana un gir de 180 graus.

Aliança Catalana ha lamentat la "submissió" energètica d'Illa i avisa: "Si tanquem les nuclears no podrem encendre el llum", ha dit Sílvia Orriols, que ha reblat que: "Un país no pot viure penjat d'un fil de coure connectat a França".

Més enllà de demanar més transparència i dir que totes les crisis tenen un marge de millora en la seva gestió, la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha criticat aquells que fan servir incidents com l'apagada per intentar desgastar o fins i tot fer caure un govern i criticar els plans de tancament de les nuclears. Albiach ha avisat que la dreta vol aprofitar l'apagada per rellançar una "batalla cultural" contra les energies renovables.

En el mateix sentit s'ha expressat el diputat Dani Cornellà de la CUP, que ha criticat els "negacionistes climàtics que aprofiten per criticar les renovables". La CUP critica que Illa va anar "tard i a deshora" en l'apagada: "No hauria de ser una gestoria al servei de l'Estat". Cornellà ha reclamat al president que "no li tremolin les cames i continuï ferm en el pla de tancament de les nuclears".

Resposta a les crítiques 

Illa s'ha defensat repassant totes les compareixences de premsa que el govern va dur a terme aquell dia i els comitès que es van activar i reunir aquell dia. Durant la crisi, el govern va comparèixer quatre cops i l'endemà, tres cops. Set contactes amb la premsa: dos del mateix president, un de la consellera portaveu Sílvia Paneque i quatre de la responsable d'Interior, Núria Parlon. 

Illa ha afirmat que el 112 va rebre 14.000 trucades i ha recordat que es van desplegar més Mossos per reforçar la seguretat aquella nit. "Es va ajudar a protegir les persones en una situació complicada", ha dit.

Sobre recuperar el servei elèctric, Illa ha subratllat que "es va treballar intensament per recuperar el servei i de fet Catalunya va ser una de les primeres zones a recuperar el servei gràcies, en part, a la connexió amb França i les centrals de cicle combinat".

El mateix Illa explica que no entén com des de Junts diuen que es va amagar i recorda que l'apagada el va agafar de visita a unes obres a la Fira de Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat. Defensa que tan bon punt es van detectar les anomalies, ell va marxar immediatament al seu despatx i gairebé en paral·lel es va crear el comitè de crisi a Palau.