Les cases de l'horror que han avergonyit Irlanda: s'exhumaran 800 cadàvers d'infants

Sota una tranquil·la zona verda amb un parc infantil en una urbanització de la ciutat de Tuam, a uns 220 quilòmetres de Dublín, s'hi amaga un horror que ha commocionat i avergonyit la societat irlandesa l'última dècada. 

Tanques d'obra delimiten el perímetre, on ja ha començat l'excavació a gran escala per identificar les restes de gairebé 800 nadons que van ser enterrats a sota, en una fossa comuna d'una llar d'acollida.

L'existència de les anomenades llars maternoinfantils, conegudes com les cases dels horrors, s'ha descrit com una taca fosca a la societat irlandesa. 

Aquestes instal·lacions allotjaven dones, moltes d'elles joves, que es quedaven embarassades fora del matrimoni i que, després, la societat assenyalava i marginava. 

Les exhumacions de les restes dels nadons podria complicar-se pel fet que es creu que també s'hi van enterrar víctimes de la Gran Fam irlandesa del segle XIX. 

Daniel MacSweeney, que supervisa l'operació, ha explicat a la ràdio RTÉ com es preveu de complicada la tasca d'exhumació:

 "És un repte increïblement complex a causa de la mida del lloc i del fet que estem tractant restes infantils que sabem, almenys en el cas dels jardins commemoratius, que estan barrejades."

"Això és justícia, estem corregint els errors", assegura Catherine Corless, la historiadora local que va destapar l'escàndol el 2014.

Corless va demostrar que prop de 800 nens --d'entre cinc setmanes de gestació i tres anys-- van morir a la llar de St. Mary de les Germanes del Bon Socors. 

La historiadora va aconseguir posar noms als 796 menors que es creu que van ser llançats allà entre el 1925 i el 1961. Tanmateix, només va trobar el registre d'enterrament d'un nen.

Aquestes feines d'identificació dels cossos arriben més d'una dècada després que els investigadors descobrissin la fossa comuna, en el que era l'antiga fossa sèptica de la casa regentada per monges catòliques. Des de llavors, només un monument commemoratiu.  

800 infants en una fossa

Corless va ser qui va donar l'alarma sobre el passat fosc de la institució. 

El govern decidia internar les dones embarassades fora del matrimoni en refugis com aquest, gestionats conjuntament amb l'Església catòlica, i un cop donaven a llum es veien obligades a renunciar als fills i molts dels nadons eren donats en adopció. 

Les mares solteres o que es consideraven "problemàtiques" per ser pobres o víctimes d'abusos familiars hi vivien recloses esclavitzades fent treballs forçats.

Aquest convent va tancar el 1972, va ser enderrocat, i al seu lloc s'hi va aixecar l'actual urbanització, però la fossa sèptica va quedar intacta. 

En total, 56.000 dones solteres i 57.000 criatures van passar per 18 refugis que funcionaven com a orfenats i agències d'adopció a Irlanda entre el 1922 i el 1998. 

Entregar les restes als familiars

La incansable investigació de Catherine Corless, que va commocionar Irlanda, va forçar l'obertura d'una comissió nacional d'investigació sobre els abusos infligits en aquestes llars, que eren dirigides per ordes religiosos però amb l'aprovació de l'Estat. 

La comissió va destacar els nivells "alarmants" de mortalitat infantil en aquestes institucions, on es creu que van morir 9.000 nens. 

Per això, el govern va presentar una disculpa formal el 2021. Però el mateix parlament irlandès no va perdonar els seus conciutadans: 

"Cap monja va entrar a casa nostra per segrestar els nostres fills. Els vam lliurar a les monges per estalviar-los la salvatgia de les xafarderies, les mirades... Els vam lliurar per la nostra relació perversa, de fet, mòrbida, amb el que s'anomena respectabilitat."

Es preveu que les tasques per exhumar els 800 nadons s'allargaran dos anys. Els forenses analitzaran les restes que es recuperin. Les que es puguin identificar seran entregades als familiars i les que no sigui possible seran enterrades amb dignitat, segons les autoritats.