L'Iran amenaça amb "conseqüències eternes" mentre el món reacciona a l'atac perpetrat pels EUA

La cascada de reaccions a l'atac dels Estats Units sobre instal·lacions nuclears de l'Iran s'ha fet esperar ben poc. El ministre iranià d'Exteriors, Abbas Araghchi, ha afirmat que l'Iran es reserva "totes les opcions per defensar la seva sobirania" i que aquest atac implicarà "conseqüències eternes".

Una delegació del Ministeri d'Exteriors iranià viatjarà a Moscou per reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin.

Des d'Israel, l'altra part en conflicte, Benjamin Netanyahu, s'ha mostrat complagut amb el bombardeig sobre posicions nuclears a l'Iran i s'ha desfet en elogis al president nord-americà:

"Ha demostrat ser un gran líder i un gran amic d'Israel".

Segons Netanyahu, després de "l'excel·lent feina" encarregada per Donald Trump Israel està més a prop de complir els seus objectius i "desmantellar i eliminar l'amenaça" de l'Iran. 
 

Hamas: una "escalada perillosa"

L'organització islamista Hamas ha titllat de "flagrant violació" del dret internacional i d'"escalada perillosa" els bombardejos. Han explicat a Telegram que:

"Aquesta brutal agressió constitueix una perillosa escalada, una obediència cega a les agendes de la desobedient ocupació sionista, una flagrant violació del dret internacional i una amenaça directa a la pau i la seguretat internacionals".

Per al grup palestí, la participació dels EUA en aquest nou conflicte representa "un exemple de la política d'imposar l'hegemonia mitjançant la força" i una decisió basada en "la llei de la selva" incompatible amb totes les normes i convencions internacionals.

"Agressió flagrant i bàrbara"

El govern dels rebels houthis del Iemen ha expressat el seu "ple suport" a l'Iran després dels bombardejos. 

En un comunicat han condemnat el que qualifiquen d'"agressió flagrant i bàrbara" per part dels EUA i han titllat l'actuació de l'administració de Donald Trump com a "imprudent".

Els houthis consideren l'atac no és només una violació de la sobirania iraniana, sinó també una "declaració de guerra".  Acusen els EUA de ser "el patrocinador oficial del terrorisme de l'entitat sionista" i d'intentar sotmetre la regió a la seva influència i control.

També s'ha pronunciat el Ministeri d'Afers Exteriors rus, que condemna fermament els atacs:

"La decisió irresponsable de sotmetre el territori d'un estat sobirà a atacs amb míssils i bombes viola flagrantment el dret internacional, la Carta de les Nacions Unides i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides".

Rússia fa una crida a crear les condicions per retornar la situació a una via política i diplomàtica. 

La Xina també ha condemnat fermament l'atac. Per a Pequín, el bombardeig nord-americà viola greument la Carta de les Nacions Unides i empitjora les tensions a l'Orient Mitjà. Per això, insta les parts en conflicte, especialment Israel, a cessar els atacs tan aviat com sigui possible i començar el diàleg i les negociacions. 
 

"Evitar una espiral de caos"

Per la seva banda, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, alerta del perill d'una escalada perillosa al Pròxim Orient. 

Guterres s'ha mostrat "profundament alarmat" per l'atac de les Forces Armades estatunidenques contra tres instal·lacions nuclears iranianes i ha instat les parts en el conflicte a respectar el dret Internacional i acollir-se a la via diplomàtica per a "evitar una espiral de caos".

Guterres ha insistit en la necessitat que tots els Estats involucrats en el conflicte acatin les obligacions recollides a la Carta de Nacions Unides i en altres normes del Dret Internacional.

"No hi ha solució militar. L'únic camí a seguir és la diplomàcia. L'única esperança és la pau".

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen ha dit que l'Iran ha de comprometre's a una solució diplomàtica creïble per posar fi a aquesta crisi.

"Ara és el moment que l'Iran es comprometi a una solució diplomàtica creïble. La taula de negociacions és l'únic lloc per a posar fi a aquesta crisi", ha dit la mandatària europea. I ha afegit que "l'Iran mai ha d'adquirir la bomba".

Des d'Europa, el president francès, el primer ministre britànic i el canceller alemany han mantingut diversos contactes per tractar de la delicada situació originada per l'atac de l'exèrcit dels EUA sobre l'Iran. 

Macron demana que es torni a la via diplomàtica perquè "cap resposta estrictament militar produirà els efectes desitjats". El president francès ha assegurat que només amb negociacions es pot aconseguir l'objectiu que tothom vol, que l'Iran no pugui dotar-se d'armes nuclears. 
 

"Tornar a la negociació"

El president espanyol Pedro Sánchez també ha fet una crida a la contenció i la desescalada, la diplomàcia i el diàleg a les xarxes socials i també ha afirmat que "Iran no ha d'accedir mai a l'arma nuclear".

El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, José Manuel Albares, ha expressat la seva preocupació pels bombardejos i ha demanat a totes les parts implicades en el conflicte una "desescalada" del conflicte en una entrevista a RTVE.

"Cridem a totes les parts a una desescalada. No és la solució militar la que portarà pau i estabilitat a Orient Mitjà, sinó la diplomàcia, i per tant nosaltres esperem que tots tornin a la taula de negociació".

En aquest context, Albares ha explicat que la posició d'Espanya, de cara a la reunió d'urgència convocada per a aquest dilluns entre els ministres d'Exteriors de la Unió Europea, serà la d'exhortar totes les parts implicades a tornar a la taula de negociació".

"Mitigar l'amenaça"

Més líders mundials han reaccionat a l'atac. Des del Regne Unit, el primer ministre Keir Starmer ha dit que els EUA han pres "mesures" per "mitigar" l'amenaça nuclear de l'Iran.

"El programa nuclear de l'Iran és una amenaça greu a la seguretat internacional. Mai s'ha de permetre a l'Iran desenvolupar una arma nuclear i els EUA han pres mesures per mitigar aquesta amenaça".

En aquest sentit, el mandatari britànic ha agregat que la situació a l'Orient Mitjà continua sent inestable i l'estabilitat a la regió és "prioritària" i ha insistit a l'Iran que torni "a la taula de negociacions i aconseguir una solució diplomàtica per a posar fi a aquesta crisi".

El papa Lleó XIV ha lamentat les "notícies alarmants" a l'Orient Mitjà i ha cridat la comunitat internacional a frenar la guerra "abans que es converteixi en una voràgine irreparable" després de la pregària de l'Àngelus.

"Cada membre de la comunitat internacional té una responsabilitat moral: detenir la tragèdia de la guerra abans que es converteixi en una voràgine irreparable".

Des de Colòmbia, Gustavo Petro ha dit que l'atac nord-americà "incendia" l'Orient Mitjà: "A l'Iran no hi ha desenvolupament d'armes nuclears, creia en un desenvolupament pacífic, però aquest fet incendia l'Orient Mitjà".

Igualment, el govern de Mèxic ha fet una crida urgent a la pau entre les parts involucrades en el conflicte i a desescalar les tensions a la regió. 

El president de Bolívia, Luis Arce, ha condemnat "enèrgicament" el que ha considerat un "atac arbitrari" del govern dels EUA a "les instal·lacions nuclears de la República Islàmica de l'Iran". Per Arce, l'atac "no sols posa en risc la pau regional i global, sinó que vulnera principis fonamentals del Dret Internacional i la Carta de l'ONU".

En la mateixa línia, Veneçuela ha fet una condemna "ferma i categòrica" del bombardeig nord-americà. El canceller veneçolà, Yván Gil, creu que suposa "una escalada irresponsable" del conflicte amb proporcions incalculables per a l'estabilitat global.

El president de Xile, Gabriel Boric, qualifica els atacs com una acció contrària al dret internacional humanitari i ha exigit respecte a les normes que regeixen els conflictes armats.