La Marina Vilalta i Fajula amb els gossos i les ovelles del seu ramat, a Bruguera
La Marina Vilalta i Fajula amb els gossos i les ovelles del seu ramat, a Bruguera

Marina Vilalta, més de 70 anys fent de pastora: "Jo ja estic contenta amb les ovelles"

La pastora més longeva de Catalunya ha rebut la Creu de Sant Jordi per "la seva devoció pel camp, el treball i el manteniment de les tradicions orals"

Noemí Prous GómezActualitzat

"Jo ja estic contenta de ser aquí amb els meus gossos i les meves ovelles."

Marina Vilalta i Fajula té 95 anys acabats de fer i porta més de 70 anys traient les ovelles a pasturar, cada dia, sense treva. Tot i que no té la mateixa energia que abans, diu que ho seguirà fent sempre que la salut l'hi permeti. Va néixer al terme municipal d'Ogassa --al Ripollès--, però està instal·lada a Bruguera des que es va casar. És casa seva i pràcticament mai n'ha sortit.

Prové d'una família de dotze germans i, des que era ben petita, sempre s'ha rodejat del que ella defineix com les seves "joies": les ovelles. Reconeix que té devoció per aquests animals, però també pel bestiar en general, ja que sempre l'ha acompanyat en els moments més clars i, també, en els més foscos de la seva vida.

La Marina té 95 anys i en fa més de 70 que treu les ovelles a pasturar cada dia
La Marina té 95 anys i en fa més de 70 que treu les ovelles a pasturar cada dia

Quan va esclatar la guerra, la Marina només tenia 8 anys, una etapa de la qual recorda la misèria i la por de veure com els guàrdies civils entraven a casa seva buscant els seus germans. Recorda la imatge d'un d'ells apuntant amb una pistola al pit de la seva mare perquè volia saber on s'amagaven els seus fills, i reconeix que va patir moltes vegades per si algun cop premien el gallet.

Per la mateixa raó, la guerra, la Marina tampoc va poder fer la comunió quan li tocava, sinó tres anys més tard, i d'aquell dia en guarda un record agredolç: era l'única nena que va arribar a la missa sense poder portar el vestit blanc com les altres. Tot i això, va poder acabar el dia portant-ne un gràcies a una mare que guardava el seu a casa i que l'hi va deixar.

Durant la joventut, com feien totes les noies en aquella època, es va veure obligada a anar a la fàbrica a treballar de nit i va haver de deixar de treure a pasturar els ramats, però tan aviat com es va casar va tornar al seu ofici: pasturar. Recorda que va ser molt dur per a ella no poder estar amb les ovelles durant aquell temps i que les va trobar a faltar, com també observar les estrelles al peu del Taga.

Des que era ben petita, Marina Vilalta i Fajula ha estat envoltada d'ovelles, que defineix com les seves 'joies'
Des que era ben petita, Marina Vilalta i Fajula ha estat envoltada d'ovelles, que defineix com les seves "joies"

No sap escriure ni llegir, però és bona coneixedora de càntics populars tradicionals, i per això va participar en el festival Càntut --per promoure el patrimoni musical de les comarques gironines-- amb set peces. Unes cançons que, si no fos per persones com ella, s'acabarien perdent amb el pas del temps. Les recorda fil per randa i li agrada cantar-les, a la gent i a les ovelles. També escolta la ràdio, de dia i de nit, perquè no acostuma a dormir més de cinc hores. La televisió, en canvi, no se la mira gaire.

El seu fill Jesús explica que és una dona forta, decidida, valenta, també una mica tossuda i amb una salut de ferro, ja que no havia estat mai malalta fins fa poques setmanes, quan va haver de trepitjar un hospital gairebé per primera vegada.

Marina Vilalta és una gran coneixedora de càntics populars tradicionals, fet que va portar-la a participar al festival Càntut
Marina Vilalta és una gran coneixedora de càntics populars tradicionals, fet que va portar-la a participar en el festival Càntut

Creu de Sant Jordi gràcies a la gent

Marina Vilalta ja va ser guardonada amb el Premi Arrelat de la comarca del Ripollès el gener passat. Des de llavors, es va engegar una campanya per demanar que se li donés una de les Creus de Sant Jordi d'aquest 2022 en reconeixement de la seva trajectòria vital.

La Generalitat ha escoltat la petició, que ha sumat més de 5.800 signatures, i li ha atorgat aquesta distinció per "la seva devoció pel camp, el treball i el manteniment de les tradicions orals a la comarca del Ripollès".

Tota una vida dedicada a la ramaderia que, ara, s'ha volgut honrar. La Marina encara no s'ho acaba de creure, com explica en aquest reportatge:

 

 

ARXIVAT A:
Ramaderia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut