Nou fracàs de la missió japonesa a la Lluna: la sonda s'estavella a pocs metres d'aterrar
La que havia de ser la primera missió privada asiàtica que toqués superfície lunar portava a bord el vehicle d'exploració europeu Tenacious
Quedava l'últim pas, l'última empenta abans d'una fita històrica. L'empresa japonesa Ispace havia de ser la primera asiàtica i de propietat privada que tocava la superfície lunar, però aquesta mitjanit s'ha acabat tota esperança.
Era un dels moments més crítics del viatge des de la Terra a la Lluna. L'hora prevista en què el mòdul d'aterratge Resilience havia d'aterrar a la Lluna eren les 21.17 de dijous, hora catalana, i l'expectació era màxima, especialment des de Tòquio.
Quan faltaven menys de dos minuts, però, s'ha perdut la telemetria de cop i s'han deixat de rebre dades. A continuació, el silenci: no se n'ha sabut res més.
Hores després, en haver-ho intentat de totes les maneres, un comunicat d'Ispace confirmava que la missió Success 9, que havia d'acabar amb el Resilience sobre la superfície lunar, es donava per acabada.
Ha estat el segon intent fallit de l'empresa, després d'un incident similar l'abril del 2023:
"A les 8.00 del matí del 6 de juny del 2025, els controladors de la missió han determinat que és poc probable que es restableixi la comunicació amb el mòdul d'aterratge i, per tant, no és possible completar Success 9. S'ha decidit concloure la missió."
Missió fallida: allunatge incomplet
Des de la capital japonesa, a la seu principal d'Ispace, es feia el seguiment de l'arribada a la Lluna pas a pas i també s'estaven retransmetent els últims passos de la maniobra a través de YouTube. De fet, se'n pot recuperar la seqüència completa.
Les cares dels enginyers, un cop constaten que han deixat de rebre cap senyal del Resilience, són reveladores:
La maniobra d'allunatge és habitualment complexa, però tot anava bé fins a aquell moment. S'havia iniciat correctament el procés, s'havia començat a baixar des de 100 quilòmetres d'alçada respecte a la superfície lunar i el motor principal s'havia engegat sense problema en l'etapa final d'aproximació.
En els darrers 20 metres de la maniobra d'aterratge, però, les comunicacions van passar a fosc i és possible que el mòdul d'aterratge s'hagués acabat estavellant, tal com ha explicat el fundador i president de la companyia Ispace, Takeshi Hakamada:
"La velocitat que hauria estat necessària per al descens no s'ha assolit. Segons les dades que hem rebut, és possible que hagi aterrat abans d'hora."
En una anàlisi inicial, el centre de control ha dit en roda de premsa posterior que la hipòtesi principal és que ha fallat el sistema làser que mesurava la distància del Resilience amb la superfície lunar, cosa que hauria impedit adaptar la velocitat de descens en temps real i podria haver provocat un aterratge forçós.
Precisament, recuperar el màxim d'informació de l'incident serà ara la prioritat principal de l'equip:
"Com que actualment no hi ha perspectives d'un aterratge lunar exitós, la nostra màxima prioritat és analitzar amb rapidesa les dades de telemetria obtingudes fins ara i treballar diligentment per identificar la causa del que ha passat."
El fracàs de la missió també recau, tangencialment, sobre l'Agència Espacial Europea (ESA), que estava implicada en les comunicacions per satèl·lit de la missió i que havia treballat amb la filial luxemburguesa d'Ispace en la construcció del primer ròver d'exploració lunar de construcció europea que havia d'alliberar el Resilience, el Tenacious.
Una empresa que vol explotar la Lluna
Per Ispace, l'aterratge reeixit a la Lluna només serà un primer pas, per ara doblement fallit, en el seu objectiu a llarg termini.
L'empresa japonesa assegura que la vida a la Terra només serà sostenible, en un futur, si es construeix infraestructura al nostre satèl·lit que doni suport a una economia variada amb diferents sectors previstos, tal com descriu en la seva pàgina oficial:
"Imagineu-vos la Lluna donant suport a la construcció, l'energia, l'adquisició d'acer, les comunicacions, el transport, l'agricultura, la medicina i el turisme... Creiem que el 2040 la Lluna tindrà una població de 1.000 habitants, amb 10.000 visitants cada any."
Des de l'extracció de minerals, als projectes d'investigació científica, la generació d'hidrogen o la recerca i captació d'aigua, passant pel turisme, Ispace pretén crear un ecosistema interconnectat on els recursos lunars donaran suport a la vida al nostre planeta.
El mateix president i fundador d'Ispace, Takeshi Hakamada, insistia en la seva idea fundacional dos dies abans d'aquest nou fracàs:
"El nostre objectiu és construir l'economia cislunar, una economia en què la Lluna i la Terra estiguin connectades econòmicament i socialment. Considerem l'èxit de l'aterratge lunar només com un trampolí cap a aquest objectiu. Creiem fermament que aquest esforç i el seu èxit a llarg termini contribuiran a fer que la vida a la Terra sigui sostenible per a tota la humanitat."
