Rússia i Ucraïna acorden intercanviar 2.000 presoners i retrobar-se, però sense concretar data
Kíiv vol que Putin i Zelenski negociïn directament, i Moscou assegura que en pren nota
Les delegacions ucraïnesa i russa s'han trobat aquest divendres cara a cara a Istanbul durant dues hores, amb la mediació de Turquia, en una taula on no seien ni Zelenski ni Putin.
Moscou i Kíiv han acordat presentar per escrit en una reunió futura els seus respectius plans d'alto el foc i han pactat fer un intercanvi de mil presoners de guerra per cada bàndol els pròxims dies.
A més, segons la delegació russa, el Kremlin estudiarà la proposta ucraïnesa que la negociació inclogui una trobada cara a cara de Vladímir Putin i Volodímir Zelenski.
Aquests són els principals compromisos de la primera reunió entre delegacions dels dos països en més de tres anys
Com aleshores, aquest divendres les negociacions s'han fet a Istanbul. Els enviats de Volodímir Zelenski i de Vladímir Putin s'han trobat en el sumptuós palau de Dolmabahçe, a la riba europea del Bòsfor.
Pel que fa als resultats, en principi una única concreció: Rússia i Ucraïna acorden intercanviar 2.000 presoners de guerra, 1.000 de cada bàndol. L'intercanvi es farà "en els pròxims dies", però cap de les dues delegacions ha concretat la data.
Si tira endavant, es tractaria de l'intercanvi de presoners més gran des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna.
L'intercanvi, segons ha dit el ministre d'Exteriors turc, Hakan Fidan, que ha presidit la reunió, és una mesura de confiança entre les dues delegacions després de l'inici de les converses.
Ucraïna i Rússia han compartit una taula presidida per Turquia, amfitriona de la trobada gràcies a l'equilibri que el líder d'aquest soci de l'OTAN, Recep Tayyip Erdogan, aconsegueix mantenir entre Occident i Rússia.
Els representants de les dues delegacions són de perfil baix, sobretot els de la russa, que Zelenski ha dit que és "pura façana".
L'encapçala Vladímir Medinski, exministre de Cultura, que ja va ser a Istanbul el març de 2022. L'acompanyen el viceministre de Defensa, Aleksandr Fomín, també present en aquella primera trobada, el viceministre d'Exteriors, Mikhaïl Galuzin, i el cap de la Direcció General de l'Estat Major de les Forces Armades, Ígor Kostiukov. Moscou també ha informat de la presència d'experts en afers humanitaris i en cooperació militar.
La ucraïnesa, sí que la presideix un membre del gabinet de Zelenski, Rustem Umérov, ministre ucraïnès de Defensa, que ha anat a Istanbul acompanyat per un vicepresident d'Exteriors.
En tots dos caos, les delegacions també estan integrades per responsables dels respectius serveis d'intel·ligència i de seguretat.
Turquia demana un alto el foc
El ministre d'Exteriors turc, Hakan Fidan, que ha presidit la trobada, ha fet una crida, en la seva intervenció d'obertura, a declarar un alto el foc.
"És de vital importància que s'implementi un alto el foc com més aviat millor", ha defensat.
També que les reunions que comencen avui a Istanbul "constitueixin la base" d'una trobada entre Zelenski i Putin.
Zelenski: "Tothom haurà de respondre"
Mentre la trobada entre Ucraïna i Rússia ha començat al Bòsfor, Zelenski ha demanat una "reacció forta" contra Rússia si es fa evident que no vol arribar a cap resultat.
"Si resulta que la delegació russa només hi és per guardar les aparences i no pot aconseguir cap resultat avui, tothom haurà de respondre", ha defensat. Una resposta que passa, considera, per "una reacció forta, amb sancions incloses".
Zelenski ha parlat des de Tirana, la capital d'Albània, on participa en la sisena reunió de la Comunitat Política Europea, un fòrum de debat polític i estratègic sobre el futur d'Europa.
Davant dels líders europeus, ha reiterat que la "prioritat número u" d'Ucraïna a Istanbul és aconseguir un alto el foc complet i incondicional".
A més, ha assegurat que Putin té "por" de reunir-se amb ell.
Rubio, sense "grans expectatives"
Abans de la trobada, però, a partir de les 9.45 a Catalunya, s'ha fet una reunió trilateral prèvia entre Ucraïna, els Estats Units i Turquia.
Hi han intervingut responsables d'Exteriors dels tres països, l'ucraïnès Andrí Sibiha, el nord-americà Marco Rubio i el turc Fidan.
Tot i la presència de Rubio a Istanbul, les tasques tècniques de la delegació nord-americana estaran dirigides per Michael Anton, director de planificació política, alt càrrec dins del Departament d'Estat, segons ha informat una portaveu aquest divendres.
Després d'aquesta reunió prèvia, de fet, Rubio ha marxat d'Istanbul.
Es dona la circumstància que Rubio ja havia admès dijous que no tenia grans expectatives sobre la reunió, amb l'argument que la delegació russa no té el nivell que els Estats Units esperaven.
Trump ha acabat de tirar per terra les poques expectatives expressades per Rubio quan va declarar que no hi haurà cap progrés fins que ell mateix no es reuneixi amb Putin.
Aquest divendres, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s'ha afegit a aquesta tesi en un nou gest de menyspreu cap al president ucraïnès.
"No hi ha dubte que els contactes entre el president Putin i Trump són importants en el context de les negociacions ucraïneses. Nosaltres, per descomptat, estem d'acord amb aquesta tesi", ha declarat, abans de valorar que "una reunió com aquesta és necessària".
Ara per ara, però, ni l'un ni l'altre no seran a Istanbul, ni tampoc Zelenski, després que Putin no va acceptar la seva proposta de trobar-se cara a cara.
Davant l'absència dels dos mandataris, Trump, que està fent una polèmica gira pel golf Pèrsic, tampoc farà escala a Istanbul.
Sense alto el foc previ
La reunió Rússia-Ucraïna s'ha celebrat a proposta de Putin, que diumenge va posar-la damunt la taula en una mena de fugida endavant per no haver de respondre a la pressió d'Europa i els Estats Units perqué declarés un alto el foc.
El president rus no descarta arribar-hi durant les negociacions, però el nega com a condició prèvia a seure a negociar el que anomena "les causes profundes del conflicte".
És per això que Putin manté les reivindicacions que ja va fer el març de 2022.
La primera, que Ucraïna cedeixi a Rússia quatre regions controlades parcialment per l'exèrcit rus, que Putin considera oficialment territori rus. Són Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, annexionades oficialment el setembre de 2022 en una cerimònia celebrada al Kremlin després de fer uns suposats referèndums no reconeguts per la comunitat internacional.
Encara en l'àmbit territorial, Putin també vol que Ucraïna renunciï a la península de Crimea, annexionada i controlada per Rússia des del 2014, també després d'un referèndum que ni els EUA ni la UE no van reconèixer.
Putin vol, a més, que Occident no armi Ucraïna, i que Ucraïna renunciï a ingressar a l'OTAN.
Rússia continua bombardejant Ucraïna
La trobada a Istanbul no ha aturat l'ofensiva russa sobre Ucraïna.
L'exèrcit rus ha llançat fins a 112 drons, que han causat danys a les regions d'Odessa i Mikolaiv, al sud, de Jitómir, al centre, i de Txerníhiv i Kíiv, al nord.
Les defenses aèries han abatut 73 drons Shahed de fabricació iraniana, i 36 drons més sense càrrega explosiva, llançats per confondre les defenses, han caigut sense causar danys, segons han informat les forces aèries ucraïneses.
Rússia, per la seva banda, ha explicat que han abatut 64 drons ucraïnesos sobre el mar Negre i la península de Crimea.
