Prostitució i explotació sexual durant el Mobile: l'altra cara de les grans fires

Barcelona s'ha convertit en un gran aparador de fires comercials que atrauen milers de visitants cada any. Una de les que generen més impacte econòmic és la del Mobile World Congress, aquest any, amb més de 100.000 visitants. Quin impacte real tenen en els prostíbuls?

Les unitats de la UCRIF de la Policia Nacional fan, almenys, quatre inspeccions al mes a prostíbuls de Barcelona. Aquest dimecres els hem acompanyat en una operació rutinària. L'inspector de la UCRIF del grup 1, dedicat sobretot a organitzacions criminals de l'Europa de l'Est, explica que la voluntat és localitzar dones que estiguin traficades i explotades sexualment i es trobin en locals de manera obligada i patint coaccions.

Per això, un grup de deu agents armats i vestits amb armilles van accedir aquest dimecres a un club de luxe situat al districte de Sants. A la ciutat hi ha una trentena de locals entre clubs i sales de massatges, majoritàriament concentrats a la zona alta, a l'Esquerra de l'Eixample, Sant Gervasi i les Corts.

El prostíbul on la policia accedeix no s'anuncia amb cap neó i és, aparentment, molt discret. Quan hi accedim amb l'operatiu de la UCRIF, d'entrada, la recepcionista que atén l'arribada de clients i les trucades queda desconcertada. L'inspector li explica que es tracta d'una inspecció i que els acompanya una càmera de televisió, però que queda garantit l'anonimat de totes les persones que es troben a l'interior.

Poc després de la recepció, hi ha una sala de descans per a les dones que exerceixen la prostitució. L'entrada de 10 agents simultàniament i una càmera de televisió en aquest local de luxe intimida les dones, que són molt joves. En comptem 23 per 10 habitacions. En el moment de l'entrada, només hi ha un home en una de les habitacions, que fan marxar de manera molt discreta.

Les dones són extremament joves. Tot i les paraules de l'inspector, prefereixen tapar-se amb mantes. L'inspector els indica que els demanaran la documentació: "Nosaltres només som aquí per verificar que esteu bé i no hi sou contra la vostra voluntat". La majoria són estrangeres i totes tenen els papers en regla.

Moltes no tenen cap inconvenient a parlar. Totes tenen un nom artístic i, quan mirem el seu catàleg virtual, coincideixen tant el nom com la imatge de cadascuna d'aquestes dones.

Els clients: executius en vehicle privat

Durant les dues hores llargues que dura la inspecció, almenys una vintena de clients, d'origen xinès, han intentat accedir al local. A molts, els espera el VTC davant la porta. Molts congressistes --el 90% dels ponents són homes i els que hi assisteixen són executius-- viatgen amb aquest vehicle privat, amb xòfer i servei personalitzat 24 hores. Almenys mig miler de furgonetes amb vidres tintats i matrícules estrangeres han circulat per la ciutat aquesta setmana.

Mentrestant, a l'interior, parlem amb la Clara, una dona de 27 anys que assegura que porta una doble vida. Diu que, de dia, té una altra feina, però que, tres nits a la setmana, les passa al prostíbul per arribar a final de mes.

Assegura que els clients "volen una 'girl experience', passar una estona amb una noia que no coneixen i que entre ells sorgeixin uns bons moments" i manté que les fires fan que hi hagi tants clients com els mesos d'estiu, de més afluència de turistes.

La Clara diu que el mínim que pot guanyar en una nit són 400 euros nets. Van a mitges amb el prostíbul, que es queda la meitat de cada servei amb el pretext de posar les instal·lacions i fer la campanya publicitària de captació de clients.

Una altra companya, la Chanel, de 24 anys, assegura que va arribar al prostíbul la setmana anterior i diu: "Ho faig per necessitat, perquè haig de pagar un deute".

Quan li demanem si acceptaria viatjar a altres països per dedicar-se a la prostitució, és taxativa: "Ho faré només unes setmanes. Mai viatjaria a un altre país. Em fa por. En canvi, aquí em sento segura".

Entre les noies amb qui parlem, una altra ens diu que ve de Colòmbia i que serà a Barcelona durant tres mesos, el temps que li dura el visat. Assegura que, quan va fer el viatge, era conscient que venia per dedicar-se a la prostitució.

L'augment de la demanda durant el Mobile

Setmanes abans del Mobile, proliferen a xats i fòrums anuncis en què es lloguen habitacions a pisos per 20 euros l'hora i es demanen dones.

Una de les dones que treballen en pisos independents, Marta Dido, ens diu que li han trucat de diversos prostíbuls per passar-hi només aquesta setmana que augmenta l'afluència de clients. Ho ha rebutjat perquè prefereix continuar al seu pis independent.

Pel que fa a la web de contactes, reben 20.000 visites directes i tenen gairebé 300 anunciants. Moltes pengen els seus perfils per entre 20 i 60 euros per captar clients.

El propietari i gestor d'una pàgina web de contactes, que vol mantenir l'anonimat, ens convoca a unes oficines de lloguer amb els seus tres treballadors. Assegura que, durant la setmana del Mobile, "s'aprecia un lleuger augment d'anuncis dedicats a l'estranger i al turista". Admet que s'aprecia un repunt, però diu que en "el global d'activitat econòmica ni ho noten".

És ell qui ens facilita parlar amb la Valkiria, nom artístic d'una de les dones que té perfil a la seva pàgina. Gasta 500 euros al mes en publicitat i té un pis propi on atén els seus clients, la majoria fixos, encara que també n'hi arriben per les fires.

Accepta que la visitem en aquest pis. Té 44 anys i fa tres anys que s'hi dedica. És d'un país de l'Europa de l'Est i fa pocs anys que viu a Catalunya.

La Valkiria assegura que només treballa de dia i a la nit apaga el telèfon: "L'endemà tinc tot de trucades internacionals, de números estrangers, que volen contactar amb mi". Ella assegura que té un client d'una fira que repeteix cada any, però que, a l'hora d'escollir els clients, en té una cartera de fixos i és molt primmirada a l'hora d'escollir-ne de nous: "No vull homes conflictius ni tampoc molt joves. Prefereixo homes madurs amb una certa capacitat econòmica. Els meus serveis costen uns 120 euros la mitja hora".

Els pisos clandestins de 24 hores

Al costat dels prostíbuls i la feina de dones independents, proliferen centenars de pisos clandestins dedicats a la prostitució a Barcelona. Són d'accés restringit, amb una activitat opaca i difícils de detectar.

Moltes vegades, escapen de l'autoritat i les dones viuen en un règim d'esclavatge. Hi podem contactar per telèfon enmig de fortes mesures de seguretat. La coordinadora de la Fundació Apip-Acam, Natàlia Masé, assegura que, en aquest tipus de pisos, les condicions de les dones són terribles.

Les dues dones amb qui parlem han estat durant mesos "segrestades" en aquests pisos i encara s'estan recuperant del captiveri.

La primera, explotada sexualment, és d'origen sud-americà. Explica que l'internament en un pis les 24 hores no permet descansar mai: "Sempre has d'estar a punt per fer la presentació davant d'un client. La 'mami' vol que permanentment estiguis llesta perquè el client pugui escollir entre el màxim de noies. Ens avisen a totes perquè ens presentem a la sala principal".

La segona de les dones amb qui parlem encara està molta afectada per la situació que ha viscut i, al cap d'uns minuts, sanglotant, ens exposa que explicar-ho de nou l'està trasbalsant.

El seu testimoni és molt revelador. Diu: "Quan ve una fira o els mesos d'estiu, no parem". Et deixen sortir moments concrets per anar a comprar menjar, i a vegades sota vigilància, i no pares... a vegades no tens temps ni de dutxar-te i et conformes a canviar de bodi". Afegeix: "El pitjor és quan tens la regla. Si un client et selecciona per estar amb tu, t'has de taponar perquè no ragi la sang".

L'impacte del Mobile en la prostitució

Les entitats que estan a favor i en contra de la prostitució tenen diversos plantejaments a l'hora d'avaluar l'impacte real del Mobile en l'economia submergida. Al difícil càlcul de l'impacte econòmic real d'una activitat alegal, s'hi ha d'afegir la discreció dels propietaris de prostíbuls i agències --hem contactat amb una vintena--, que prefereixen mantenir l'opacitat d'un negoci que comercialitza la dona com un objecte.

Des de la Fundació Apip-Acam, Natàlia Masé diu que "quan la prostitució era de carrer, en podíem calcular amb més facilitat l'impacte econòmic, que era molt alt. Ara, tenim més dificultats, però sospitem que hi ha molts beneficis que queden restringits a prostíbuls i agències".

En aquest sentit, la presidenta i coordinadora de l'Associació Àmbit i Prevenció, Mercè Meroño, que treballen, sobretot, amb dones que exerceixen la prostitució al Raval, diu que "elles no accedeixen als clients del Mobile, malgrat l'imaginari col·lectiu, que pot semblar que també s'enriqueixen". Per Meroño, "això va de classes socials i de grans entramats que restringeixen l'accés a algunes dones".

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) estima que el negoci de la prostitució representa el 3% del PIB espanyol i la Fiscalia, que mou més de 5 milions d'euros al dia.