Khamenei diu que l'Iran no es rendirà i avisa d'un "dany irreparable" si els EUA intervenen
Atac israelià a Teheran contra un edifici de la Mitja Lluna Roja i a barris residencials, a primera hora de la tarda, en la sisena jornada de bombardejos mutus de nit i matinada
No només els míssils sobrevolen el cel de l'Iran i Israel, també les amenaces entre tots països que fan pujar la tensió a l'Orient Mitjà.
El líder suprem iranià ha considerat "inacceptable" la crida a la capitulació de Trump. En un missatge televisat, ha avisat que una intervenció directa dels Estats Units en la guerra provocaria danys irreparables i que els nord-americans ja haurien de saber que "els iranians no responen bé al llenguatge de les amenaces".
"La nació iraniana es mantindrà ferma davant una guerra imposada, igual que es mantindrà ferma davant una pau imposada."
Khamenei també ha avisat que "l'Iran no mostrarà cap mena de pietat amb Israel" i que donaran una resposta contundent al règim sionista, a qui qualifica de terrorista. Ho ha fet en un missatge penjat a les xarxes socials en diversos idiomes, també en castellà:
Mentrestant, Trump afegeix llenya al foc sense prendre encara cap decisió sobre el paper dels Estats Units, i de res serveixen les crides a la calma de països com els de la Unió Europea i l'oferta de Putin a fer de mediador.
En la sisena jornada consecutiva d'atacs entre l'Iran i Israel, s'han repetit els bombardejos de nit i matinada, i també a primera hora de la tarda quan Israel ha engegat una nova onada de projectils a Teheran.
Diverses columnes de fum s'han aixecat a la capital iraniana, i segons les primeres informacions, entre els objectius hi ha un edifici de la Mitja Lluna Roja i barris residencials de l'est i nord-est de la capital, sense que encara se sàpiga si hi ha víctimes ni l'abast dels danys.
La televisió estatal Press TV va mostrar imatges de l'edifici de la Mitja Lluna Roja Iraniana (IRCS) amb fum i una fotografia en què apareix l'entrada completament malmesa.
Un atac que l'Exèrcit israelià ha confirmat sobre "objectius militars del règim iranià a Teheran".
El mitjà Iran Nuances informa que Israel també ha apuntat a zones properes a l'aeroport Payam, situat als afores de Karaj, població pròxima a Teheran.
Amenaces que atien el foc
La corda es continua tibant entre tots dos països mentre els Estats Units passa, de negar que hagin donat suport a l'operació militar Lleó Alçat, desfermada per Israel divendres passat, a amenaçar directament l'Iran i el seu líder suprem, Ali Khamenei.
Per la seva banda, Rússia adverteix Trump que no atiï el foc a l'Iran pel perill de "desestabilitzar-ho radicalment tot". Tant Rússia com la Unió Europea han avisat aquest dimecres Donald Trump del risc que suposen les seves paraules gairebé apocalíptiques d'una guerra oberta. Putin s'ofereix com a mediador entre l'Iran i Israel, mentre que Brussel·les se suma a les crides a la calma cap al president dels Estats Units.
Donald Trump ha exigit la "rendició incondicional" de l'Iran i ha avisat Teheran que se li està acabant la paciència. També ha assegurat que Washington sap on és el líder suprem iranià i que el té en el punt de mira.
No ha dit que pensi atacar-lo, però tampoc descarta que corri la mateixa sort que els alts comandaments militars assassinats en els últims dies per Israel.
També Israel ha amenaçat directament Ali Khamenei, que ja ha respost per dir que no es rendiran.
La capacitat militar iraniana, tocada?
Caces israelians han atacat aquesta nit una planta de producció de centrifugadores nuclears i diverses fàbriques d'armament, segons l'exèrcit israelià.
L'abast de la destrucció causada per Israel es pot comprovar en imatges per satèl·lit de diverses instal·lacions militars iranianes. S'hi pot veure l'abans i el després dels atacs i els seus efectes en bases aèries, de míssils o d'edificis de l'exèrcit que han quedat reduïts a cendres.
El govern iranià diu que també ha patit diversos ciberatacs que haurien afectat un dels principals bancs del país i també el servei d'internet. El govern iranià, però, ja havia imposat restriccions temporals a l'ús d'internet, per raons de seguretat.
També ha prohibit als funcionaris fer servir els telèfons mòbils i ha demanat a la població que elimini aplicacions de missatgeria com WhatsApp perquè no se'ls pugui geolocalitzar.
Israel també assegura haver matat aquest dimarts el nou cap de l'exèrcit iranià, Ali Shadmani, a qui considerava responsable de gestionar les operacions de combat, i el "cap militar de més graduació i més pròxim al líder suprem iranià, Ali Khamenei".
Israel diu que els objectius dels seus atacs són estrictament militars, però l'Iran assegura que entre els centenars de víctimes iranianes hi ha molts civils.
Puja el nombre de víctimes a l'Iran
L'últim balanç oficial de víctimes facilitat pel règim iranià parla de 232 morts i més d'un miler de ferits. Israel ha confirmat la mort de 24 persones des de divendres i més de 450 ferits.
La població de Teheran viu l'amenaça dels bombardejos entre la por dels que fugen de la capital --amb cues en benzineres i carreteres-- i la reacció patriòtica, de resistència, tant dels que donen suport al règim com de molts que no ho feien, però que ara veuen al davant una amenaça pitjor.
Sí que ha marxat la majoria de la població del nord de la capital, amenaçada directament per Israel. És la zona on hi ha, per exemple, les instal·lacions de la TV iraniana, atacada dilluns en un bombardeig que es va poder veure en directe. Almenys tres persones van morir en l'atac.
A la ciutat de Teheran hi viuen vuit milions de persones, i gairebé el doble a la seva àrea metropolitana.
L'Iran també ha informat de la detenció de cinc persones a l'oest del país aquest dimecres, a qui acusa de ser agents del Mossad, els serveis d'espionatge israelians, i de generar "inquietud" entre la població i "d'ennegrir" i donar mala imatge del país a través de missatges d'internet.
Els míssils també han sobrevolat territori israelià a la nit
La Guàrdia Revolucionària iraniana assegura que ha llançat míssils hipersònics. L'Iran també diu que ha avisat la població israeliana abans dels atacs perquè es pogués evacuar.
Segons el diari The Times of Israel, les autoritats iranianes han llançat fins a 25 míssils, un dels quals ha provocat un incendi al centre del país, sense víctimes.
Els Estats Units han tancat l'ambaixada a Tel-Aviv, almenys fins divendres, sense explicar-ne els motius.
A Israel, la crida iraniana a evacuar Tel-Aviv i Haifa no té un gran efecte sobre la població. Els habitants confien que la defensa antiaèria continuarà neutralitzant la immensa majoria dels míssils iranians.
Els que sí que busquen vies per marxar són els 40.000 turistes estrangers atrapats al país. Israel ha tancat l'espai aeri als vols comercials i els que volen marxar ho han de fer per terra o mar. A Xipre ja han començat a arribar els primers passatgers que han sortit del port de Haifa en el creuer Iris, habilitat per facilitar-los la sortida.
El govern israelià també ha anunciat un pla per repatriar els 50.000 israelians que hi ha fora del país i que volen tornar a casa, per a qui s'habiliten vols especials.
Alguns dels míssils llançats per l'Iran han estat interceptats per les forces de defensa de Jordània. Els jordans veuen aquests dies com el cel s'il·lumina amb l'intercanvi de projectils entre iranians i israelians.
