Així seria el caríssim trasllat dels hipopòtams de Pablo Escobar de Colòmbia a l'Índia
La proposta d'un hereu multimilionari indi d'emportar-se 80 dels hipopòtams que van pertànyer al narcotraficant Pablo Escobar es perfila com una de les operacions de relocalització de fauna més ambicioses de la història recent.
Els animals haurien de fer una travessia aèria de 15.000 quilòmetres fins a l'oest de l'Índia, lloc on Anant Ambani, el fill petit de l'home més ric d'Àsia, fa anys que està construint un zoològic privat i centre de rescat de fauna que ha anomenat Vantara.
Tot i que un trasllat així no té precedents, bona part de la logística s'està planejant des del 2023, quan Ambani i el Santuari Ostok de Mèxic van començar a sol·licitar al govern colombià el trasllat d'hipopòtams als seus països.
"Calculem que el trasllat de Colòmbia a l'Índia costaria tres milions de dòlars", explica el director d'Ostok, Ernesto Zazueta, que ha participat en les negociacions amb Colòmbia i és el responsable del trasllat de prop de 200 felins rescatats de Mèxic fins a Vantara.
El procés, relata Zazueta, començaria posant un esquer als hipopòtams per atreure'ls fins a uns corrals ja construïts per l'autoritat ambiental local. Una vegada tancats, un grup d'especialistes faria servir menjar per acostumar-los a obeir sense necessitat d'anestèsia. Així es prepararien per suportar la travessia fins a l'altre costat del món en unes caixes dissenyades especialment per a ells.
Els hipopòtams, que poden pesar més de tres tones, viatjarien en camió fins a un aeroport pròxim a Medellín, on embarcarien en tres avions de càrrega d'una empresa bielorussa. "Hi ha unes 33 hores de vol fins a Jamnagar (la ciutat índia on s'ubica Vantara). Per a un animal tranquil, alimentat i atès, no hi ha problema", assegura Zazueta.
Finançament i permisos
El finançament de tota aquesta operació encara és una incògnita. La carta enviada per Ambani al govern de Colòmbia només ofereix "rebre" els animals, sense indicar si està disposat a costejar-ne el trasllat. Zazueta, no obstant això, pensa que és possible que Vantara assumeixi bona part de les despeses, tal com ha fet amb Ostok en altres trasllats de fauna.
L'èxit del trasllat depèn d'un complex entramat de permisos que involucren els governs de l'Índia i Colòmbia, així com la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITIS). La setmana passada, el Ministeri de Medi Ambient de Colòmbia va enviar una petició formal al govern de l'Índia perquè avaluï si autoritza o no el trasllat.
També va demanar que informi si Vantara compta amb els permisos establerts per la CITIS per rebre els 80 hipopòtams. "És important recordar que la translocació d'espècimens no sols requereix la voluntat de privats, necessita permisos i autoritzacions ambientals governamentals, en compliment estricte de les convencions internacionals sobre biodiversitat ratificades per Colòmbia", va manifestar la ministra de Medi Ambient, Irene Vélez, a la xarxa X.
Mala reputació del destí
Un altre escull que podria fer fracassar l'operació és la reputació de Vantara. L'ecosistema artificial de 1.200 hectàrees, creat enmig de la infraestructura de la refineria de petroli més gran del món, s'ha vist immers en polèmiques per acusacions de males pràctiques i tràfic il·legal de fauna.
Tot i que el Tribunal Suprem de l'Índia va desestimar aquestes acusacions el setembre del 2025, experts indis en conservació opinen que no hi ha prou transparència amb el que passa a Vantara i qüestionen el valor del projecte en matèria de conservació.
El científic ambiental i investigador Ravi Chellam afirma que Vantara està situat en una regió inadequada per als hipopòtams. "És un crim prioritzar l'aigua i altres recursos per a hipopòtams en captivitat, que han estat catalogats com a espècie invasora, per sobre de les necessitats humanes", explica.
Paral·lelament, les autoritats i experts colombians adverteixen que la presència d'hipopòtams al país posa en risc els ecosistemes aquàtics i, especialment, les espècies natives com el manatí. Per això va anunciar la intenció de sacrificar-ne 80 per frenar la reproducció que, sense control, podria elevar la població fins als 1.000 el 2035.
