Andorra signa el text de l'acord d'associació amb la Unió Europea: què pot implicar?
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Andorra ha fet un pas important aquest dilluns per apropar-se a Europa. El cap de govern, Xavier Espot, ha signat el text definitiu de l'acord d'associació amb la Unió Europea, després d'una dècada de negociacions, com un dels temes centrals de la política del país.
L'acord suposa l'entrada del Principat al mercat comú europeu i, per tant, la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals, a canvi que Andorra adopti part de les normes comunitàries. Tot plegat, però, amb excepcions i moratòries per adaptar-les a les característiques del país.
La signatura del text, però, només és un pas més: queda tancat formalment, però encara l'haurà de ratificar el Parlament Europeu, i, sobretot, s'haurà d'aprovar en un referèndum que podria acabar tombant l'acord.
Una integració a mig camí
El text que s'ha signat ara suposa un pas més en les relacions entre Andorra i la Unió Europea, marcades ara per diversos acords sectorials.
El nou document crea un marc més ampli, amb l'entrada d'Andorra al mercat interior europeu i l'eliminació de barreres, però sense avançar cap a la integració com a nou estat de la Unió.
Per a les empreses, tant andorranes com europees, seria més fàcil exportar i importar productes i oferir els serveis amb les mateixes condicions tant al Principat com a fora. També facilitaria la inversió.
Els ciutadans andorrans, per la seva banda, tindrien més facilitat per moure's, viure, treballar o jubilar-se a la Unió. S'equipararien als ciutadans comunitaris.
Normatives adaptades
A canvi, Andorra haurà d'incorporar normatives europees en àmbits diversos com el consum, el medi ambient o la competència, i sotmetre's a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ho farà, però, amb excepcions i moratòries, com el control de les fronteres i la immigració i la fiscalitat pròpia.
Un altre exemple és el tabac, un producte clau per al comerç del país, que no entrarà en aquesta lliure circulació durant trenta anys per poder mantenir els preus diferenciats. Un altre sector clau, el dels bancs, també tindrà un marge de quinze anys d'adaptació.
Les empreses estatals també s'inclouen en les excepcions: el mercat elèctric continuarà en mans d'un monopoli. En canvi, les telecomunicacions sí que s'hauran d'obrir a altres empreses en un període de set anys.
Això significarà que el roaming desapareixerà per als ciutadans europeus, com passa dins de la Unió.
Al centre del debat
L'acord d'associació ha ocupat, com assegura el mateix cap de govern, Xavier Espot, "una part significativa de l'agenda política del país dels darrers deu anys", amb defensors i detractors d'aquest acostament a Europa.
Segons l'últim baròmetre d'Andorra Recerca+Innovació, el 45,7% dels andorrans considera que l'acord d'associació és negatiu per al país, davant del 31,7% que el considera positiu. Això mentre el 65% de la població es considera poc o gens informada sobre l'acord, tot i la campanya institucional.
Els partidaris, encapçalats pel partit de govern, Demòcrates, a més del Partit Socialdemòcrata i les patronals, citen els beneficis econòmics i socials de l'acord, a més de defensar que permetrà modernitzar l'economia i "desenclavar" el Principat, en apropar-lo als països del voltant.
Sobirania, habitatge i immigració, les preocupacions
En canvi, els detractors de l'acord temen que l'adopció de normes i tribunals europeus pugui suposar una pèrdua de sobirania del Principat.
També temen que l'acord pugui agreujar la crisi de l'habitatge, si es facilita la inversió estrangera. Ho defensa el principal partit de l'oposició, Concòrdia, com apunta la consellera general Maria Àngels Aché:
Compartim la necessitat d'impulsar una integració amb l'entorn europeu, però no a qualsevol preu.
També s'hi oposa frontalment el partit conservador Andorra Endavant, que considera que l'acord faria perdre el control de la immigració a Andorra. Els sindicats, mentrestant, no s'hi oposen, però demanen que s'acompanyi de garanties per als treballadors.
El referèndum, el pròxim pas
Un cop signat, l'acord s'haurà de ratificar. Ho farà el Parlament Europeu els pròxims mesos i després ho haurà de fer també el Consell General d'Andorra. Abans, i tot i que no és obligatori, el govern s'ha compromès a convocar un referèndum vinculant.
Si la població dona suport al referèndum, entrarà en vigor, però les enquestes apunten que, ara com ara, guanyaria el no i tot plegat quedaria en paper mullat.
A Europa, aquesta possibilitat que quedi en res no agrada gens. El president francès, Emmanuel Macron, que també és copríncep d'Andorra, va avisar, durant la seva visita a l'abril, que rebutjar-lo seria "un error" i que la porta d'Europa "no es tornarà a obrir".
Fa pocs dies, també el ministre d'Exteriors de Luxemburg deia que el rebuig a l'acord seria un "punt de no retorn" en les relacions entre Andorra i Europa, i ho equiparava al Brexit.
Demandes per votar aviat
Amb tot, el referèndum encara no té data. Serà quan totes les institucions hagin validat el text, com avança Espot: "De poc serviria fer-lo si d'aquí dos o tres mesos resulta que el Parlament Europeu no ratifica aquest acord d'associació."
Però part de la societat, partidaris i opositors a l'acord, demanen que el referèndum es faci com més aviat millor. Hores després de la signatura, unes 150 persones s'han mobilitzat a Andorra per reclamar una votació immediata.
Els convocants lamenten que només es doni veu als andorrans un cop ja estigui tot lligat i que només puguin votar que sí o que no, sense tenir opció a modificar ja el text, i reclamen una campanya informativa neutral.
