Comença el rodatge de la sèrie "Això no és Finlàndia", creada per Aina Clotet, Valentina Viso i Daniel González
Ja està en marxa el rodatge d'"Això no és Finlàndia", la segona temporada de la sèrie d'èxit "Això no és Suècia", creada per Aina Clotet, Valentina Viso i Daniel González.
Aquesta ficció, produïda per Funicular Films, Nanouk Films i 3Cat, compta amb la participació de Movistar Plus i Yle (Finlàndia) i el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals.
El repartiment i l'equip de luxe d'"Això no és Finlàndia"
"Això no és Finlàndia", que consta de sis episodis de 40 minuts, està protagonitzada per Aina Clotet, Marcel Borràs, Pol López, Tomás del Estal, Nora Navas, Nausicaa Bonnín i la petita Violeta Sanvisens, entre d'altres. A aquest repartiment s'hi incorporen personatges nous, interpretats per William Miller, Fanny Gatibelza i els petits Mathis Vera i Lennon Sánchez.
Però "Això no és Finlàndia" té, a més, un trio de luxe a la direcció: Aina Clotet, Celia Giraldo i Sara Fantova, que ja van formar part de l'equip de direcció de la primera entrega. La direcció de fotografia és responsabilitat de Gris Jordana, que s'incorpora al projecte després de la seva aportació en pel·lícules tan reconegudes com "La bola negra".
Els desequilibris familiars de la Mariana i el Sam: així és "Això no és Finlàndia"
"Això no és Finlàndia" torna a situar al centre la Mariana, el Sam, la Lia i el Max, una família que intenta trobar l'equilibri després de la separació dels seus progenitors.
Si en la primera temporada volien ser els millors pares, ara volen ser els millor pares divorciats. Estan convençuts que, encara que hagin deixat de ser parella, es poden convertir en el millor model de família. Però les seves bones intencions es tornaran a posar a prova quan un incident inesperat i les seves conseqüències sacsejaran la nova estructura familiar que han construït.
Drama i comèdia per abordar les relacions familiars
"Això no és Finlàndia" continua combinant comèdia i drama i utilitzant l'humor per abordar les contradiccions i les dificultats de les relacions familiars. La nova entrega aprofundeix en l'acceptació de les famílies enllaçades, els nous models familiars i la por de perdre el lloc dins de la família.
En paraules d'Aina Clotet,
'Això no és Finlàndia' aprofundeix en la seva barreja particular de drama, tensió i comèdia per explorar, amb una mirada irònica i propera, els conflictes dels nous models de família, les expectatives davant de la realitat i aquesta recerca insaciable d'un ideal nòrdic que no existeix, ni allà ni aquí.
On es roda "Això no és Finlàndia"?
El rodatge es desenvolupa a diverses localitzacions de Barcelona i comptarà també amb un desplaçament a Finlàndia per a un dels episodis de la temporada. Finlàndia és present en el títol d'aquesta nova entrega, que continua jugant amb la mirada d'uns protagonistes que persegueixen constantment una concepció idealitzada d'altres models de vida i de família.
Una primera temporada reconeguda internacionalment
"Això no és Suècia" és una de les sèries de ficció més premiades de la televisió recent. La seva trajectòria combina grans èxits nacionals amb prestigiosos triomfs internacionals, com el Premi Ondas a la millor sèrie de comèdia (2024), el premi a la millor interpretació per a Aina Clotet a Canneseries (2024) o el Prix Europa 2023 a la millor producció de ficció de televisió.
La ficció es va convertir en la primera sèrie a Espanya que aconseguia el prestigiós segell internacional Green Film, que certifica que s'ha dut a terme un rodatge sostenible.
A més d'emetre's a l'estat espanyol, la sèrie també es va emetre a Suècia, Alemanya i Finlàndia. "Això no és Suècia" acumula cerca d' 1.900.000 reproduccions en directe i a la carta a la plataforma 3Cat i va tenir una audiència acumulada de fins a 1.571.000 espectadors durant l'emissió a TV3 de la sèrie.
L'arribada d'"Això no és Finlàndia" coincideix amb un moment especialment destacat en la trajectòria d'Aina Clotet. El llargmetratge "Viva", coproduït per 3Cat, amb què va debutar com a directora, va ser seleccionat entre els títols de la Setmana de la Crítica del Festival de Canes, on va rebre el premi a la millor interpretació.
