El neuroeducador David Bueno explica per què l'art és clau en l'educació dels infants
Què passa al cervell d'un infant quan dibuixa, canta, balla o s'inventa una història? Més enllà de passar una bona estona, aquestes activitats poden tenir un paper clau en el seu desenvolupament.
El professor i investigador de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona David Bueno defensa que les arts haurien de tenir un pes central en l'educació dels més petits, perquè ajuden el cervell a aprendre i afavoreixen la connexió entre emocions i pensament.
De fet, Bueno ho especifica ben clar:
Fins a mitjans de primària, les arts haurien de ser l'eix vertebrador del sistema educatiu.
L'art ajuda el cervell a aprendre
Quan un nen o nena pinta, experimenta amb la música, representa un personatge o es mou al ritme d'una cançó, el seu cervell posa en marxa diferents processos. Segons el neuroeducador, la pràctica artística incrementa la plasticitat neuronal, és a dir, la capacitat de les neurones per establir connexions entre elles.
Aquestes connexions són fonamentals per adquirir coneixements nous. Per això, les arts no només serveixen per desenvolupar habilitats creatives, també enriqueixen la manera com els infants aprenen i entenen el món.
I no cal limitar-se a una sola disciplina. Les arts plàstiques, la música i les arts escèniques activen el cervell de maneres diferents i ofereixen als més petits diverses vies per:
- Explorar
- Experimentar
- Expressar-se
Emocions i pensament: dues vessants que dialoguen
Un altre dels beneficis de les arts és que connecten la part emocional amb la racional. Tal com explica Bueno, totes les disciplines artístiques activen zones emocionals del cervell i, quan reflexionem sobre allò que fem, també hi intervenen zones relacionades amb el pensament racional.
Aquesta interacció ajuda els infants a desenvolupar recursos per entendre què senten, donar sentit a les seves experiències i aprendre a gestionar-se. Per aquest motiu, el neuroeducador relaciona la pràctica artística amb la construcció d'una personalitat equilibrada.
A més, l'art també pot ajudar els infants a expressar-se quan encara no saben explicar-ho amb paraules. Un dibuix, una cançó, una dansa, una petita representació o lectura poden donar forma a idees i emocions que costa comunicar verbalment, especialment quan encara estan ampliant el vocabulari.
Com incorporar l'art a l'aprenentatge?
No calen grans escenaris ni desplegaments, tampoc convertir cada moment en una classe d'art. El neuroeducador defensa que incorporar les arts a l'ensenyament pot ser més senzill del que sembla: n'hi ha prou amb trobar espais perquè els infants puguin expressar-se de maneres diferents.
- Un dibuix per explicar una idea
- Una improvisació musical
- Una representació
- Un número de dansa
- Escriure una història o fer una lectura
La clau és donar-los l'oportunitat de crear i comunicar-se, no només d'escoltar o repetir informació. Segons Bueno, tot plegat no és una qüestió exclusiva dels primers anys de vida:
Les arts haurien de ser presents al llarg de tota l'educació, tot i que el seu pes s'hauria d'anar reequilibrant a mesura que avança l'etapa escolar.
Per tant, quan un infant agafa uns colors, es posa a cantar o s'inventa una història, no està simplement jugant. També està explorant maneres de mirar el món i d'explicar-lo als altres. Perquè, de vegades, per aprendre alguna cosa nova, el millor punt de partida és deixar espai per crear.
